El Tinder català és més complet que Tinder

BarcelonaSi cliques a la dreta vol dir que t'agrada, a l'esquerra, que no t'interessa. Fins que dues persones no marquen que s'agraden l'una a l'altra, no passa res; quan coincideixen, l'aplicació les posa en contacte i poden xatejar. El funcionament bàsic és el mateix que a Tinder –la famosa aplicació nord-americana per lligar–, però Flirtie és força més completa, tot i que també és gratuïta. I s'ha fet a Barcelona. Aquests dies els responsables expliquen l'aplicació al Mobile World Congress de Barcelona en un expositor al sector dedicat a Startups (4YFN) i un altre a la zona general. Els ha servit per entrar en contacte amb una quinzena de possibles inversos que s'hi han interessat.

A Flirtie, a banda de fotografies de cada usuari, se'n veu informació bàsica al primer cop d'ull: el nom –sense cognoms–, l'edat, on viu, els interessos en comú, etc. L'aplicació també inclou un xat en temps real, l'opció de fer un 'toc' per cridar l'atenció a un altre usuari un cop al dia, una llista de reserva per a les persones que no tens clar si t'agraden o no, preguntes setmanals per donar-te a conèixer millor...

Per ara hi ha 60.000 usuaris registrats a Flirtie, sobretot de Madrid i Barcelona, i uns 10.000 fan servir l'aplicació cada mes. Un dels quatre socis que l'han posat en marxa, l'enginyer de 25 anys Joan Carles Bartra, explica que la van llançar l'última setmana del 2014 i que preveuen posar en marxa el model de negoci d'aquí a uns dos mesos. Abans hi afegiran novetats, com la possibilitat de fer videoxats –de moment només per a iPhone, tot i que també hi ha una aplicació per a Android– i la d'enviar fotografies per xat –que s'autodestrueixen al cap d'un temps– als altres usuaris.

Tinder té moltes menys opcions, no inclou la pregunta setmanal, no es pot connectar a Instagram, no mostra tanta informació dels usuaris... I estudiar l'aplicació nord-americana també els ha servit per trobar-hi punts febles i intentar evitar-los. S'han adonat que a Tinder molta gent col·lecciona gent amb qui poder xatejar, amb qui ha coincidit, però no hi parla. Per evitar-ho, fan que quan fa set dies que has coincidit amb algú i no hi ha hagut comunicació, l'aplicació demani als dos usuaris si volen continuar conversant amb l'altra persona. Si algun dels dos no ho vol, la connexió es perd.

Tot i que, com en el cas de Tinder, tan sols es mostra el nom dels usuaris, sense els cognoms, i el perfil no ensenya correus electrònics ni noms d'usuari d'Instagram ni cap altra informació personal a part de l'edat, la ciutat i els gustos, vigilen que els usuaris publiquin fotografies on se'ls vegi la cara. "Si volen veure cares dels altres, que ensenyin la seva", explica Bartra. Per això mateix fan que, per activar el perfil, s'hagi de connectar a Facebook: una via per fer més difícil que s'inventin perfils falsos. A més, no publiquen fotografies gaire explícites, on s'ensenyi massa carn.

Flirtie és una 'startup' de Napptilus, una consultoria de Barcelona que es dedica a fer aplicacions per a altres empreses i té uns 40 treballadors. Quatre dels membres de l'empresa han creat el Tinder català a partir del que han après treballant per als altres i pretenen finançar-lo amb un model 'freemium', tal com acaba d'anunciar que farà Tinder: oferint opcions extres per les quals caldrà pagar. En el cas de Flirtie, qui pagui podrà aconseguir més visibilitat o fer més d'un 'toc' al dia, per exemple, i pagarà o bé amb uns crèdits que aconseguirà, o bé amb euros o bé veient vídeos de publicitat.

De moment, preparen el llançament a escala estatal, però més endavant volen desembarcar en algunes ciutats de l'Amèrica del Nord, als EUA i a Mèxic, i de l'Amèrica del Sud. Bartra calcula que fins ara han invertit uns 100.000 euros en hores de feina, però com que els desenvolupadors són tots membres de Flirtie, no han hagut de pagar res.