Trucades a la ràdio

La majoria de les veus que sentim a la ràdio són captades per micròfons professionals instal·lats als estudis de l’emissora, en un locutori ben condicionat i connectat directament al control central, des d’on s’envia a la xarxa d’antenes de difusió. Però als programes també hi sonen veus més llunyanes, que dialoguen amb el locutor des de l’exterior, ja sigui a la mateixa ciutat o a l’altre extrem del món: entrevistes amb protagonistes de l’actualitat, declaracions d’especialistes en el tema que es tracta o cròniques informatives dels corresponsals de l’emissora. Tots ells han de fer servir alguna de les diverses tecnologies que fan possibles aquestes connexions remotes.

N’hi ha, com a mínim, quatre: les línies telefòniques convencionals, les d’alta definició, els enllaços XDSI i les connexions IP. Cada modalitat ofereix la seva pròpia combinació entre qualitat de so i retard, i l’ús d’una o d’una altra depèn sobretot de la disponibilitat de xarxa i dels terminals necessaris.

Un sistema per a cada situació

Per atendre trucades convencionals i integrar-les a l’emissió, l’emissora només ha de disposar d’uns aparells -tants com trucades simultànies vulgui atendre- anomenats híbrids telefònics, que es connecten per una banda a la línia de telèfon i per l’altra al mesclador d’àudio de l’estudi (o del control central de l’emissora). És el sistema més clàssic i l’avantatge és que els participants remots poden intervenir des de qualsevol lloc on hi hagi un telèfon fix o cobertura de telefonia mòbil. El temps de retard del so també és mínim. En canvi, la qualitat de so és molt pobra (sona a telèfon, com una trucada normal), sense greus ni aguts: el rang de la veu humana abasta dels 50 als 14.000 Hz, però les línies telefòniques estan limitades a una banda entre 300 i 3.500Hz. Per això actualment les emissores només admeten aquesta mena d’intervencions quan la persona no pot desplaçar-se a l’estudi, no té possibilitat de fer servir cap altre mitjà i el que ha d’explicar és de gran interès per als oients.

Les trucades de veu en alta definició (Veu HD) tenen tots els avantatges de les convencionals, inclòs el poc retard que facilita el diàleg amb el locutor, però ofereixen una qualitat de so molt superior: la seva banda de freqüències va dels 50 als 7.000 Hz, de manera que la veu se sent més natural i amb menys soroll de fons. Però hi ha un requisit tècnic: tots els elements de la cadena de transmissió han de ser compatibles amb l’estàndard AMR-WB, i això inclou el telèfon del reporter o convidat -la majoria dels models actuals ho són-, el receptor que hi ha al control central i totes les xarxes que transporten la comunicació. En la pràctica, això implica que el participant remot ha de ser client de la mateixa operadora que l’emissora, perquè la Veu HD no es manté d’una companyia a una altra. Aquesta limitació tendirà a desaparèixer quan es generalitzi el sistema VoLTE de veu digital a les xarxes 4G, que sí que preveu la interoperabilitat entre operadores, però encara està poc difós. En paral·lel, hi ha iniciatives per millorar encara més la qualitat de so de les trucades telefòniques: el centre tecnològic alemany Fraunhofer -el lloc on es va inventar el format MP3- va presentar al recent Mobile World Congress (MWC) un codificador millorat que admet fins i tot la transmissió de música amb qualitat per via telefònica. Segur que les emissores de ràdio hi estaran interessades.

Entre les trucades convencionals i les d’alta definició es van fer servir molt les línies XDSI (sigles de xarxa digital de serveis integrats, ISDN en anglès). Encara són el sistema més utilitzat per disposar d’àudio amb qualitat i sense retard en connexions freqüents des d’un mateix lloc. Les proporcionen les mateixes operadores de telefonia i permeten enllaços de 64 o 128 kilobits per segon. Les emissores solen tenir línies XDSI instal·lades als estadis de futbol de Primera Divisió, als recintes oficials com tribunals o seus governamentals, o bé les fan instal·lar per a esdeveniments puntuals des d’on es faran connexions freqüents: des d’un festival de música fins al MWC. També fan servir línies XDSI col·laboradors habituals de les emissores, que intervenen des de casa als programes on fan seccions fixes. Dos exemples són Jair Domínguez i Sergi Mas.

Finalment, la nova tendència són les connexions IP de veu entre el redactor i l’emissora, que no són trucades de veu sinó que fan servir la connexió del mòbil a internet. Per entendre’ns, com les trucades de veu per Skype, WhatsApp o WebEx, però amb aplicacions específiques per al telèfon que també permeten al redactor enregistrar i editar la seva crònica abans de pujar-la al servidor de l’emissora perquè s’emeti més tard. La més popular d’aquestes aplicacions és Report-IT, disponible per a terminals Android i iPhone, que permet ajustar la qualitat de codificació per obtenir el millor compromís entre la qualitat d’audició i el retard, que en qualsevol cas acostuma a ser més alt que el dels altres tres sistemes. L’aplicació és de descàrrega gratuïta, però l’emissora ha de contractar les llicències necessàries per a cada usuari.

Connexions especials

També hi ha desplegaments més sofisticats, com els de les unitats mòbils, que actualment fan servir connexions de dades mòbils combinant quatre targetes SIM de dues operadores diferents i seleccionen de manera dinàmica la línia que ofereix millor rendiment en cada moment. I les delegacions estables es comuniquen amb el control central mitjançant canals dedicats dels radioenllaços que proporciona Cellnex Telecom. Però l’abast d’aquests sistemes ja supera el d’un usuari individual que intervé en un programa de ràdio de manera ocasional.

I, esclar, hi ha un altre factor que afecta la qualitat del so de les veus: els micròfons. Els que porten incorporats els telèfons no són suficients. Idealment cal optar per un micròfon professional amb un preamplificador amb piles que permeti connectar-lo a la presa d’auriculars del telèfon i dupliqui la sortida d’auriculars. Però els confesso que quan no tinc a mà tot aquest dispositiu, alguna vegada he entrat en directe per Veu HD amb el mans lliures del mòbil -amb cable- i el resultat ha sigut més que acceptable.