Una idea per lligar que es va convertir en un negoci mundial

Aquest dimarts fa deu anys que cinc estudiants de Harvard, entre ells Mark Zuckerberg, van crear Facebook. La xarxa arriba a la pubertat havent tocat sostre però en ple èxit

Ara
4 min
El creador de la xarxa social Facebook, Mark Zuckerberg

BarcelonaHa estat un dels grans èxits de la comunicació a internet. Part joguina, part aparador narcisista, part punt de trobada, part element publicitari... L'èxit de Facebook el certifiquen no només els centenars de milions de persones que el fan servir arreu del món sinó també el simple fet que hagi complert una dècada de vida, un repte que altres xarxes socials semblants no han pogut assolir mai. Ho fa en un clima d'eufòria, protegida per unes xifres impressionants tant pel que fa als beneficis comercials com pel nombre d'usuaris. Però també amb seriosos dubtes sobre si es podrà mantenir en la seva posició de domini actual.

Una marca d'èxit

Facebook va néixer el 4 de febrer del 2004 de la mà de Mark Zuckerberg, Eduardo Saverin, Andrew McCollum, Dustin Moskovitz i Chris Hughes. Tots ells, universitaris, compartien pis i van idear la xarxa com una manera d'estar en contacte amb la resta de companys del campus. Aquesta n'és, de fet, una versió. D'altres no tenen problema a reconèixer que Facebook va néixer per facilitar lligar, i per fer-ho més divertit. El cert és que l'èxit de la idea va fer que allò que va néixer pensant exclusivament en els estudiants de Harvard acabés arribant als diferents campus de Boston primer, i d'altres universitats després. En poc temps, la porta s'obria a tots els més grans de 13 anys. L'impressionant rebuda va fer de Facebook un fenomen social, que semblava amenaçar amb l'exclusió tots els que es resistien a tenir una pàgina a la xarxa.

I si Facebook esdevenia un fenomen el seu fundador, Mark Zuckerberg, es convertia en una icona contemporània, el símbol dels nous emprenedors –i dels nous milionaris–, amb una fortuna personal que el situa en la vint-i-sisena posició en la llista dels més rics del món. Finalment, l'aventura d'uns companys de pis es demostrava com un negoci colossal, els beneficis del qual acaben, pel que fa a Europa, declarant a Irlanda, on l'impost de societats és especialment baix. Les dades del 2013, fetes públiques fa només uns dies, no poden ser millors: la companyia va tancar l'any amb 757 milions d'usuaris actius diaris arreu del món i uns beneficis de 1.500 milions de dòlars. Facebook guanya diners, i molt, controlant el que fan i escriuen els seus usuaris. De fet, l'ús que la xarxa fa de la informació, pública i privada, és un dels elements que més controvèrsia provoquen en l'èxit de la companyia.

El principi de la fi

És cert que, en ple èxit, alguns ja intueixen el moment final, tal com vaticina l'estudi de la universitat de Princeton, que assegura que a la xarxa no li queden molts anys de vida. El 2017, un 80% dels seus usuaris ja l'hauran abandonat, diuen els científics. És possible? Pot una empresa potent, amb uns beneficis extraordinaris i centenars de milions d'usuaris, caure en desgràcia en només uns pocs anys? La resposta és sí, segons John Cannarella i Joshua A. Spechler, professors del departament d'Enginyeria Mecànica i Aeroespacial de la Universitat de Princeton. Com han arribat a aquesta conclusió? Doncs analitzant el nombre de vegades que la gent fa una recerca sobre la xarxa a través de Google. De l'estudi d'aquestes dades es desprèn que el nombre de persones que van fer la cerca va assolir un màxim el desembre del 2012, però que a partir d'aleshores la xifra mostra una corba descendent. La raó seria la caiguda de la popularitat de la xarxa. Molt molesta, Facebook va contraatacar l'estudi amb un altre segons el qual, si s'apliquen els mateixos criteris, s'arriba a la conclusió que la que podria desaparèixer completament és... la universitat de Princeton!

Facebook i els adolescents

El cert és que la mateixa companyia ha admès que el públic més jove està abandonant Facebook. Els adolescents que han crescut amb la xarxa ja no s'hi mostren tan interessats. I els adolescents preocupen molt a Facebook, no només pel fet que són un segment molt nombrós, sinó també perquè són els usuaris del futur. Les raons del presumpte o real abandonament no estan del tot clares. Alguns experts consideren que és una simple qüestió de modes: els més joves no consideren 'moderna' una xarxa que també fan servir els seus pares i, en molts casos, els seus avis. D'altres creuen que la sensació que Facebook és una gran empresa, amb molt poder, molesta molts usuaris, que s'estimen més optar per noms menys coneguts, com Tumblr, Pinterest o Foursquare. El cas és que milers d'adolescents que debuten a les xarxes ho fan en altres webs. I que alguns dels que ja eren usuaris de Facebook esborren els seus perfils.

Tot i que les dades són contradictòries i alguns estudis desmenteixen que la xarxa estigui perdent clients, el cert és que Facebook ha reaccionat amb un cert nerviosisme a l'allau de dades que apunten a una disminució del nombre d'usuaris més joves. La directora d'operacions de l'empresa, Sheryl Sandberg, ha afirmat en una entrevista a 'AllThingsD' que la utilització de la xarxa per part dels adolescents ha arribat a un punt "d'estabilització". D'una altra, ha admès que el nom de Facebook "està passat de moda" i que els mitjans més nous "criden més l'atenció".

El futur, les 'apps'

Pot Facebook morir d'èxit? Tenint en compte que aproximadament la meitat dels adults que es connecten a internet arreu del món són usuaris de la xarxa sembla evident que Facebook no pot continuar creixent, a partir d'ara, al mateix ritme que ho va fer durant la passada dècada. La companyia és conscient que el futur, si més no el futur immediat, passa pels mòbils. És per això que treballa en una sèrie d''apps' per aconseguir atreure els usuaris joves, que han deixat de banda els ordinadors. Entre les novetats, la possibilitat d'accedir al servei de forma anònima, una autèntica revolució per a una xarxa que es vanta de ser la primera que va fer possible que els usuaris es construïssin una identitat a internet.

Donar respostes

Una altra àrea on la companyia està treballant de cara al futur és la de la informació. Facebook calcula que fins a un 10% de les entrades que fan els usuaris són preguntes, relacionades amb tota mena de temes, des d'aspectes concrets –informació sobre serveis– fins a altres de més genèrics. La intenció dels responsables de la xarxa és que aquesta no es limiti a rebre preguntes sinó que sigui capaç de donar respostes. En aquesta aposta de futur, Facebook entra en un territori que Google domina sense competència.

stats