Troba, després de sis anys i gràcies a les xarxes, l'home que va impedir que se suïcidés

Jonny Benjamin va posar en marxa una intensa campanya per trobar el desconegut que li va salvar la vida. Ho ha aconseguit. Un film documentarà la seva història i l'emotiu retrobament

Quan tenia 20 anys a Jonny Benjamin li van diagnosticar un desordre esquizofrènic afectiu. La seva vida sempre havia estat difícil, però des d'aleshores la consciència que tenia una malaltia mental el va submergir encara més en la desesperació. El 14 de gener del 2008, ara fa sis anys, va fer el que centenars de persones en situacions difícils han fet des de fa dos segles a Londres: anar fins al pont de Waterloo, que travessa el Tàmesi, per acabar amb la seva vida. Benjamin va superar la barana de protecció i es va quedar mirant les aigües del riu, però quan anava a saltar algú el va aturar. Era un home, també jove, que es va apropar i li va dir: "Sisplau, no ho facis, jo també m'he trobat en una situació així, però les coses poden millorar". Benjamin no va saltar. Ara, sis anys més tard, el noi desesperat que volia acabar amb la seva vida i el desconegut que el va convèncer per tal que no ho fes s'han retrobat, després d'una curta però intensa campanya a internet.

Quan en Jonny es va quedar aturat, immòbil, contra la barana del pont de Waterloo, tot va passar molt ràpid. Mai no va tenir temps de parlar amb l'home que l'havia convençut, mai no li va poder fer cap pregunta, mai donar-li les gràcies. El desconegut que li va demanar que no es llancés al riu li va oferir anar a prendre un cafè i parlar. Però no va ser possible. Tot el que recorda en Jonny són els agents de la policia que el van retornar a la vorera dels vianants. Segons més tard era dins d'un cotxe. Enrere quedava el pont, el seu intent d'acabar amb la seva vida... i l'home que el va aturar.

#findMike

Han passat sis anys, en Jonny s'ha acostumat a la idea de la seva malaltia, ha continuat el tractament i du, tot i les dificultats, una vida normal. Mai, però, no ha oblidat aquell moment crític quan va estar a punt de morir, ni tampoc la persona que el va salvar, la seva cara, les seves paraules. A començaments d'aquest 2014 es va proposar trobar-lo, i va posar en marxa una intensa campanya per fer-ho possible. Va omplir la zona del pont amb cartells explicant els fets i donant una descripció de l'home que el va aturar, i va fer servir Twitter i Facebook per demanar ajut per trobar-lo. Ni tan sols sabia el seu nom, de forma que se'l va inventar: Mike. La història es va tornar viral. #findMike es va convertir en 'trending topic' no només al Regne Unit, sinó a altres països de parla anglesa. En Jonny va ser contactat pels diaris, que van recollir la seva història, i va ser convidat als platós de la BBC i d'ITV.

L'abraçada, sis anys després

Amb aquesta campanya, que va deixar el Regne Unit atrapat per la commovedora història d'en Jonny, el noi de 20 anys (ara en té 26) la vida del qual va ser salvada 'in extremis', era impossible que el 'desconegut' no n'estigués al cas. El 'desconegut' és en Neil, un entrenador personal de 31 anys (en tenia 25 quan va salvar en Jonny). Va saber que en Mike era ell, i que el buscaven, gràcies a la seva parella. Es va posar en contacte amb en Jonny, ara ambaixador de Rethink, una ONG que dóna suport a persones amb malalties mentals. I tots dos s'han retrobat, no ja en el pont de Waterloo sinó en una sala d'estar. Ara han tingut la conversa que aquell dia no van poder tenir. S'han abraçat. Mig Anglaterra ha vist l'esperat retrobament, que serà documentat en una pel·lícula que veurà la llum aquesta primavera.

"Com si m'hagués tocat la loteria"

"No vaig fer res d'especial, vaig fer el que qualsevol hauria fet. No vaig intentar solucionar els seus problemes, només vaig escoltar", diu en Neil, que considera en Jonny "una de les persones més maques que mai he conegut, és un tio fantàstic i estic molt content que torni a somriure". En Jonny no pot contenir la felicitat: "Em sento com si m'hagués tocat la loteria. Per mi ha estat molt important tenir l'oportunitat de poder donar-li les gràcies".

En Jonny col·labora amb l'ONG i treballa en el seu documental per donar esperança als que, com ell fa sis anys, no veuen cap llum al final del túnel. "Aquell dia en el pont la meva vida va tocar fons però en trobar en Neil em vaig sentir tan feliç... El contrast no podia ser més gran. És com si el cercle s'hagués tancat i un capítol de la meva vida estigués tancat".

En Jonny diu que tothom hauria de tenir un amic com en Neil, i en Neil diu que segur que seguiran en contacte. El que és cert és que la seva primera trobada va canviar la vida d'un jove deprimit i insegur. I que la segona ha emocionat el país, i el món. La resolució d'una història que, aquesta vegada, ha tingut final feliç.