BarcelonaEmérita Arranz té 86 anys i en fa més de vint que viu sola en un pis al barri del Guinardó, a Barcelona. Fa deu anys, quan en tenia 76, va començar a rebre ajuda social de l’Ajuntament de Barcelona. Més tard, va contactar amb la Creu Roja per rebre medicació i finalment per fer front a un aspecte que cap ajuda material supleix: la soledat.
Un servei integral
Els dimecres a la tarda un voluntari de la Creu Roja fa companyia a l’Emérita, sigui jugant a cartes o passejant, i l’ajuda amb el que necessiti. “El fet que siguin voluntaris té aquest valor afegit de fer companyia a les persones grans, tot i que també detecten si hi ha altres necessitats”, explica Eva González, tècnica de gent gran i salut de la Creu Roja. En el cas de l’Emérita, primer va contactar amb la Creu Roja per un tema mèdic, però aviat van observar altres necessitats, com deficiències en l’alimentació i falta de companyia. Ara des de la mateixa organització li entreguen una targeta de l’Àrea de Guissona amb què un cop al mes diversos voluntaris l’ajuden a comprar o li fan la compra als supermercats de la corporació alimentària. “D’aquesta manera pot menjar fruita i verdura i aliments frescos com carn i peix”, diu González. Abans d’aquest conveni amb l’empresa de Guissona, els portaven caixes amb aliments bàsics, però els beneficiaris no podien completar una dieta equilibrada.
Des de l’organització també duen a terme un control mèdic dels usuaris. “Hi ha molts fàrmacs que els ha de pagar ella mateixa, encara que per dret els pensionistes tenen farmàcia gratuïta”, explica la treballadora de la Creu Roja. “N’hi ha tres que no m’entren i l’Almax tampoc”, es queixa l’Emérita, i explica que ha d’anar sola al metge. La tècnica s’ho apunta per solucionar-ho més endavant. Però el que més agraeix l’Emérita és poder parlar i tenir companyia, una necessitat que molt sovint queda en un segon terme, diluïda entre diagnòstics i proves mèdiques.
