Andorra força el ‘corralito’ a la BPA

Andorra La VellaUna dona rossa de mitjana edat és la primera. Després, dos ancians amb un fill que els acompanya. Una senyora amb una motxilla, una altra dona gran, una parella, un senyor amb uniforme, i així fins a 20 persones. D’entre totes les accepcions que recull el diccionari per definir la paraula cua, cap no explica la tensió que regna en aquesta oficina bancària. Però la realitat és que no hi ha res en el món d’una entitat financera tan temut com la visió d’una aglomeració de clients davant una seu bancària.

Això és el que es va viure ahir durant tot el dia a les oficines de la Banca Privada d’Andorra (BPA), la tercera entitat de l’estat pirinenc, intervinguda pel govern la setmana passada després que els Estats Units anunciessin que l’investiguen per blanqueig de capitals. Al matí es van desencadenar els esdeveniments. Els rumors van deixar lloc a les certeses i va començar a córrer una imatge, la d’un document de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, en què s’imposava una “mesura cautelar” que limitava les “disposicions de xecs, transferències nacionals i internacionals, mitjans de pagament, rebuts, efectes i operativa de caixa a un màxim de 2.500 euros setmanals per compte”.

La mesura arribava pràcticament de manera simultània a l’anunci fet per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) a Espanya en què anunciava el bloqueig temporal dels reemborsaments dels fons d’inversió i de les sicav gestionades per la gestora de Banco Madrid, la filial amb què BPA opera a Espanya i que a primera hora del matí havia presentat concurs de creditors i suspès les seves operacions. Les cues també es van viure a les oficines de Banco Madrid, que en alguns casos ni tan sols van arribar a obrir al públic. Els clients atrapats en aquest cas són uns 15.000 dipositants amb 46.300 euros de mitjana -només mig miler hi tenen més de 100.000 euros i, per tant, no estarien coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits-. Ara bé, prop de 50.000 clients més hi tenen fons d’inversió. Entre els afectats hi ha l’exfutbolista Roberto Carlos, amb una sicav en què té 2,8 milions, o l’inversor Ram Bhavnani, que hi té 11,4 milions.

La paraula més temuda

A Andorra els whatsapps, les trucades i els avisos es van multiplicar i en ple dilluns laborable es va produir l’escena que el món financer mai voldria veure: cues a les oficines. Els clients hi anaven amb un sol objectiu: retirar els seus estalvis. I sobre el seu cap planava una paraula amenaçadora: corralito. Malgrat els esforços del govern del Principat per evitar el pànic, el cert és que els clients volen fugir de la BPA. Les cues es van mantenir durant tot el dia i era fàcil veure empleats d’aquesta entitat sortir per la porta lateral de les oficines per respirar aire fresc i fumar. “Imagina’t el que és haver de donar explicacions a clients que estan espantats quan nosaltres no sabem res”, explicava un.

A les 16.45 hores, quan quedava un quart per al tancament de les oficines, a la plaça Rebés, al centre d’Andorra la Vella, la situació era reveladora: la seu de Crèdit Andorrà era un desert amb només dues persones fent-hi gestions, a la d’Andbanc també hi havia més empleats que clients. A la de BPA, pocs metres més enllà, la situació canviava: a la sala, d’uns 50 metres quadrats, s’hi amuntegaven una trentena de persones. Una desena de treballadors despatxaven i en alguns casos hi havia tres empleats amb un sol client. La fotocopiadora no parava i, enmig d’un silenci tens, de tant en tant hi havia explosions de clients indignats. “Això és una casa de putes!”, es va sentir cridar un senyor mentre el despatxaven. A l’entrada de l’oficina, el guàrdia de seguretat mirava el rellotge esperant el moment de tancar la porta. Arribades les cinc en punt, va afanyar-se a prohibir l’entrada a més clients. I era a la sortida on era possible posar cares a la paraula corralito.

La por de clients i treballadors

L’Esther, d’uns 45 anys, surt al carrer molt nerviosa. Fa cara d’haver plorat i explica el seu cas: té els diners en un dipòsit, no en un compte corrent, i no els pot retirar. És empresària, té un negoci de paqueteria i un fill que estudia a Barcelona. “Pago 1.000 euros mensuals per la seva pensió, els diners els necessito i no sé si els tindré demà, demà passat o d’aquí tres mesos”. A l’oficina li han dit que per poder retirar els fons caldria un canvi de llei. I l’Esther, que és mare soltera, no és especialment optimista: “Ens han dit que hem d’esperar, però jo tinc pressa”. Potser per això ja va intentar recuperar els seus estalvis dijous i divendres, amb el mateix resultat.

Una altra senyora surt al carrer més tranquil·la: té la major part dels estalvis a Crèdit Andorrà i MoraBanc. Però tampoc se n’ha sortit: venia a retirar els diners i no ha pogut fer-ho. “Sóc portuguesa i tinc el DNI caducat”, explica. “Com que aquests dies el demanen, de moment no puc treure els diners”, es lamenta.

Un empresari que tampoc vol donar el seu nom surt del banc visiblement tens. La seva empresa de serveis té pòlisses i avals amb la BPA i té projectes que podrien caure si la situació no s’arregla. I hi ha un factor que ho empitjora: fa només dues setmanes va rebre un encàrrec en què el client era la mateixa BPA. “Ara està tot aturat”, diu.

Fonts empresarials consultades per l’ARA asseguren que des de la setmana passada hi ha hagut casos d’ansietat entre els treballadors del banc. Un empleat assegura que en aquesta oficina d’Andorra la Vella la situació no és tan crítica, tot i que admet que la presència de clients s’ha multiplicat per deu i que hi ha situacions tenses. Sí que lamenta que no estan ben informats: “El banc bàsicament ens confirma, o no, el que va sortint a la premsa”. I, en aquest sentit, assegura que el que es publica és “incendiari” en alguns casos.

Però ell mateix admet que “com a empleat està preocupat”, encara que “com a client, no” perquè hi ha un fons de garantia per rescatar els estalvis en cas que el banc s’enfonsés. No obstant això, desconeix amb quants diners està dotat aquest fons. “També hi ha els actius de la BPA” per poder pagar els dipòsits, diu, poc convençut. Aquest treballador admet que entre els companys es parla de liquidació. “Jo no hi perdo massa, però si es liquida, la gent perdria la indemnització i els plans de pensions”, diu. L’escenari no és descabellat. Un alt directiu bancari té clar que “la BPA no se’n surt d’això, segur ”. I la teoria financera diu que després de les cues i el corralito, les opcions són poques: rescat, compra o liquidació.