La CUP decideix avui si fa possible la investidura de Torra

La formació va criticar aquest dissabte al ple que els seus antics socis defugin la unilateralitat

“¿Diàleg amb l’Estat sense condicions o diàleg per parlar de l’autodeterminació, de la República i de cap altra cosa? ¿Diàleg amb el rei o destitució de la monarquia borbònica de Catalunya?” Dues preguntes -llançades ahir pel diputat de la CUP Carles Riera al candidat Quim Torra- que resumeixen la desconfiança dels anticapitalistes pel full de ruta de JxCat i ERC. El consell polític de la CUP es reuneix avui a Cervera per decidir si dilluns rebutja el candidat i deixa el país pendent d’unes noves eleccions al juliol.

La pregunta a la militància serà doble. Primer hauran de pronunciar-se a favor o en contra de la investidura de Quim Torra. En cas que contestin que sí en aquesta primera pregunta, hauran d'especificar si volen que els quatre diputats de la formació s'abstinguin en la votació de demà al Parlament o votin afirmativament a la candidatura de Torra.

Ahir Riera va recriminar a les altres dues formacions sobiranistes que hagin plantejat un full de ruta per tornar a “l’autonomisme” i defugir la desobediència: “Vostès saben perfectament que sense la unilateralitat no arribarem a la República”. Torra va replicar que el seu govern assumiria el mandat de l’1-O, deixaria enrere l’autonomisme, impulsaria una assemblea de càrrecs electes i iniciaria un procés constituent per fixar les bases de la República. “En prenem bona nota”, va respondre el líder de la CUP al Parlament.

Durant el discurs, però, Riera no es va estar de criticar la “retirada” de JxCat i ERC: “Si som davant del quart candidat és perquè no han volgut desobeir per investir Puigdemont. Un acte de vassallatge que va en el sentit contrari al de l’1-O”. De fet, la primera mesura que els cupaires reclamen al futur executiu és la recuperació de totes les normes suspeses o anul·lades per la justícia espanyola la passada legislatura, entre les quals la llei de transitorietat jurídica, que fixa els passos que cal seguir fins al control efectiu del territori. “Malgrat la declaració d’independència, el Govern no va voler sostenir l’embat democràtic amb l’Estat i va iniciar la retirada. Avui intenten emprendre un nou cicle autonòmic”, va denunciar el diputat.

La CUP no està disposada a col·laborar amb un projecte que veu autonomista, però fins ara tampoc volia ser la responsable de bloquejar-lo. Fonts d’ERC i de JxCat no les tenen totes. Les quatre abstencions d’ahir podrien no repetir-se dilluns si s’imposa la teoria que cal votar en contra de qualsevol candidat que no ofereixi la ruptura immediata amb l’Estat. Les assemblees territorials ja han votat i avui els òrgans de direcció prendran una decisió que, sigui la que sigui, Riera va garantir ahir que seria “una opció per la independència i la República”. Si divendres la sensació entre els cupaires és que s’imposaria el no a Torra, ahir alguns moviments territorials feien pensar que la votació podria estar dividida. Sense anar més lluny, les territorials de Barcelona (5 vots) i Tarragona (3 vots), que proposen el no a Torra, donaran un dels seus vots per a l’abstenció. Maresme i la regió nord-est votaran inequívocament per investir Torra, informa Xavi Tedó.

Riera, al Parlament, va donar la recepta per convèncer la CUP i va demanar a ERC i JxCat que no “s’autoenganyin”: “Vostès saben tan bé com nosaltres que només amb la desobediència i la unilateralitat assolirem la República. ¿I avui ens volen convèncer que gestionant una autonomia intervinguda es crearan les condicions per dialogar amb l’Estat?”, va preguntar-se.

Assumir les conseqüències

El 30 de gener els quatre diputats de la CUP van ser els únics que, a l’hora fixada per al ple d’investidura de Carles Puigdemont, van seure als seus escons per demostrar que estaven disposats a votar-hi a favor. Tres mesos i mig després Puigdemont continua sent l’únic candidat al qual donarien suport pel símbol de confrontació amb l’Estat.

Riera va plantejar que la CUP assumís responsabilitats per tornar al camí de la desobediència i la unilateralitat que, ells sí, reivindiquen que podria haver conduït a la independència. “La CUP, que tothom en prengui bona nota, està disposada a assumir totes les conseqüències institucionals en cas de ruptura amb l’Estat i obediència a l’1-O”.

La recuperació de les lleis suspeses, la creació d’una assemblea de càrrecs electes que es coordini amb la societat civil i l’impuls d’un procés constituent que acabi amb una Constitució són les altres potes del full de ruta que la CUP reclama. Si no, passaran a l’oposició i, a partir del 22 de maig, buscaran millorar els resultats electorals -el CEO pronostica que els triplicarien- per guanyar pes dins l’independentisme i forçar un canvi d’estratègia.

Reforçar els serveis públics, prioritzar la redistribució i aplicar la desobediència per garantir els drets socials, civils i polítics de la ciutadania. La CUP s’ha compromès a tirar per aquesta via facin el que facin els seus antics socis al Parlament.

Més continguts de

El + vist

El + comentat