BarcelonaAntonio Baños no ho tindrà fàcil per rellevar “l’estrella de la legislatura”. Així és com Núria de Gispert, presidenta del Parlament, ha definit David Fernàndez. La irrupció dels tres diputats de la CUP el 2012 va revolucionar el llenguatge i les dinàmiques al Parlament, allargant la mà a Artur Mas amb el fet nacional però fent d’ariet en l’àmbit social. Les negociacions per organitzar el 9-N -al costat del també diputat Quim Arrufat- i la presidència de la comissió del frau fiscal han catapultat Fernàndez com el polític més ben valorat. Però ni ell, ni Arrufat, ni Isabel Vallet repetiran, perquè el codi ètic de la CUP limita els mandats a només una legislatura.
Tot i que va suggerir una llista unitària sense polítics, la CUP no va aturar mai el mecanisme per escollir els seus candidats. El nom del nou cap de llista, Antonio Baños, nomenat després de les primàries, havia sigut beneït per tots els sectors de la candidatura CUP - Crida Constituent. Un projecte format per la CUP, Poble Lliure, Endavant, Arran, En Lluita i Corrent Roig, entre d’altres, que va començar-se a bastir a principis d’aquest any. El nou cap de cartell és una figura de consens entre l’esquerra anticapitalista i prou reconeguda per no fer traumàtic l’adéu de Fernàndez.
Els resultats del 24-M són un avís del que pot passar el 27-S. Si la CUP ja va ser clau per tancar governs municipals, també ho serà per assegurar una majoria independentista sòlida i per gestionar el post 27-S al Parlament. Les perspectives electorals són bones: volen arrossegar votants d’ERC descontents amb la llista unitària i, tot i que menys, del sector independentista d’EUiA. També tenen el suport de Constituents per la Ruptura, els crítics de Procés Constituent que sempre van refusar aliar-se amb Podem. La CUP canvia de genet per seguir sent el cavall de Troia al Parlament.
