INFRAESTRUCTURES, LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ

Cap a la fi de l’aïllament energètic

L’autopista elèctrica que uneix Catalunya amb França començarà a tenir activitat comercial a l’estiu

Uns 30 anys després i amb 700 milions d’inversió, l’autopista elèctrica que uneix Catalunya amb França ja està a punt. La línia de molt alta tensió (MAT) que va de Santa Llogaia d’Àlguema a Baixàs està en fase de proves, amb la previsió que comenci a operar comercialment a l’estiu, segons les revisions de Red Eléctrica (REE), l’operador del sistema espanyol, que ha fet aquesta infraestructura juntament amb l’operador francès, RTE.

Aquesta és la primera línia elèctrica entre Espanya i França que es construeix en els últims 30 anys, però suposarà un salt endavant important en la capacitat d’intercanviar energia elèctrica entre els dos estats. Es passarà dels 1.400 megawatts actuals al doble, 2.800 megawatts. Però és una quantitat encara molt lluny dels objectius que s’ha fixat la Unió Europea (UE), ja que suposarà passar d’una capacitat d’intercanvi del 3% de la demanda al 6%, quan l’objectiu europeu per al 2020 és del 10%.

La infraestructura no ha sigut fàcil de construir ni ha sortit barata. A l’oposició del territori i la falta d’entesa entre els dos estats, s’hi suma l’elevat cost, de 700 milions d’euros. L’obra l’han fet al 50% REE i RTE, mitjançant la societat Inelfe.

Cost elevat

La nova interconnexió és la inversió més elevada que ha fet mai REE a l’Estat. Del total, 225 milions s’han finançat amb una subvenció de la UE, i 350 milions amb un crèdit del Banc Europeu d’Inversions (BEI). El cost és deu vegades més elevat del que podia haver sigut si en lloc de fer una línia soterrada s’hagués fet aèria. De fet, és la interconnexió soterrada més llarga del món, perquè a més del túnel de 8,5 quilòmetres que travessa els Pirineus, paral·lelament a la línia internacional del tren de gran velocitat, la resta del traçat també va per una rasa. El traçat total és de 64,5 quilòmetres. També s’ha encarit perquè utilitza un sistema nou a Europa, que és la tecnologia VSC ( voltage source converter ), que permet convertir en continu el corrent altern. Això era imprescindible tractant-se d’una línia que va sota terra.

La importància de la infraestructura la demostra que el 20 de febrer els presidents dels governs espanyol i francès, Mariano Rajoy i Manuel Valls, participaran en un acte oficial transfronterer, primer a la part francesa de les obres i després a Peralada.

Dos dies abans de la trobada, el Tribunal Suprem ha citat a Madrid els onze experts independents consultats per la plataforma No a la MAT per fer informes que demostren que la línia de molt alta tensió va en contra de les lleis ambientals europees. Aquests experts hauran d’anar a parlar davant del jutge. Des de No a la MAT no creuen en les casualitats, ja que després d’anys d’espera, la citació arriba a dos dies de la trobada. Des de la plataforma tenen clar que si algun organisme els dóna la raó serà la justícia europea, però també saben que abans hauran d’esgotar la via legal espanyola.

L’entesa política, però, no ha sigut fàcil i el projecte només es va poder desencallar quan el juny del 2008, a Saragossa, Mario Monti va fer seure els representants dels dos governs. Brussel·les vol impulsar al màxim les interconnexions per arribar com més aviat millor a un mercat únic europeu d’energia. Els objectius són un 10% d’interconnexió el 2020 i el 15% el 2030.

Avantatges

La interconnexió, al marge de les protestes del territori, té alguns avantatges, sobretot en la seguretat del subministrament, especialment a la part nord de la demarcació de Girona, que fins ara era un cul-de-sac a la xarxa elèctrica. Amb la nova línia s’assegura molt més la seguretat de subministrament a les comarques empordaneses, al Rosselló, i també a la línia internacional del tren d’alta velocitat, especialment a la banda espanyola, segons el director general de transport de REE i president d’Idelfe, Carlos Collantes. Segons REE, augmentar les interconnexions pot comportar altres avantatges, com una rebaixa en el cost de l’electricitat a mesura que es vagi creant un mercat únic europeu, i un millor aprofitament de les renovables, especialment l’eòlica.

La directora de l’oficina espanyola de canvi climàtic, Susana Magro, reconeix que fins ara l’Estat ha sigut “una illa energètica”, però si es compleixen les previsions d’interconnexió amb Europa “s’obre una finestra de possibilitats impressionants” perquè en el futur l’Estat pugui ser “el nínxol d’energia renovable de tota la Unió Europea”.

Però el mateix partit del govern, el PP, creu que serà difícil complir els objectius. El portaveu popular a la comissió d’indústria del Congrés, Guillermo Mariscal, va afirmar: “Probablement el 2020 serem l’únic estat d’Europa que no arribarà al 10% d’interconnexió energètica”.

Per això el pla Juncker, que vol impulsar les inversions en infraestructures a la UE, ha posat com a prioritàries les interconnexions energètiques i el govern espanyol vol sumar-s’hi. Ara el pròxim projecte d’interconnexió que s’està estudiant és un cable submarí pel golf de Biscaia, de 400 quilòmetres i una inversió estimada d’entre 1.600 i 1.900 milions d’euros. L’objectiu seria començar les obres el 2016 i que pogués ser viable el 2020.

Inconvenients

No tothom creu que la interconnexió que entrarà en funcionament a l’estiu hagi de tenir un impacte en els preus de l’electricitat. Marcel Coderch, enginyer i expert en qüestions energètiques, sostenibilitat i creixement econòmic, creu que no és suficient perquè comporti una rebaixa en els preus. Perquè hi hagi un veritable mercat europeu, segons diu, caldria interconnexions molt superiors a les del 10% que preveu la legislació europea per a l’any 2020. “Amb un 10% no es pot arribar a un preu únic europeu”, indica.

Tampoc creu que les renovables s’hagin de beneficiar gaire de la interconnexió. “És possible que en alguns pics de producció sí”, però la sobreproducció serà difícil d’injectar perquè França té una capacitat base molt baixa a la xarxa.

El + vist

El + comentat