ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA NOU MODEL

Cap a una sanitat més social

La Taula del Tercer Sector pressiona perquè hi hagi serveis integrats entre benestar i salut i una sola porta d’entrada al sistema

Amb més del 75% de la població adulta amb alguna malaltia crònica, ha arribat el moment de canviar el paradigma sanitat versus serveis socials i avançar cap a la integració dels dos sistemes, ja que els recursos no creixen al mateix ritme que la demanda assistencial. Aquesta és la proposta que fa la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya en un informe que demà presenta públicament i al qual ha tingut accés l’ARA.

Moment oportú

Més malalts crònics i menys recursos econòmics

L’envelliment de la població fa que cada dia les situacions de dependència, cronicitat i discapacitat siguin més freqüents i requereixin un abordatge sociosanitari. “Pensar només a curar símptomes no és suficient, fer una intervenció exclusivament sanitària és ineficient i provoca més despesa. Una bona política de suport domiciliari evita ingressos hospitalaris”, diu a tall d’exemple Enric Arqués, codirector de la Fundació Joia i president del Fòrum de Salut Mental.

L’envelliment demogràfic, però, no és l’única variable. Les necessitats d’atenció continuada també creixeran per altres factors que afecten gent de totes les edats com ara la pobresa, l’exclusió social o les malalties. I no hi ha previsió de més recursos. La proporció del pressupost de la Generalitat per a protecció social no té gaires més possibilitats de créixer a mitjà termini. “És urgent. S’ha d’actuar sí o sí”, diu Toni Vilà, investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautor, amb Ramon Canal, de l’informe del Tercer Sector Cap a una atenció integrada social i sanitària. “Continuar com fins ara sense fer res té costos importants i no només econòmics”, afegeix Arqués. Per a Carles Blay, director del programa de prevenció i atenció a la cronicitat de la Generalitat, la solució és canviar la manera d’atendre els ciutadans: sense distingir entre el que és sanitari i el que és social”.

Finestreta única

Una sola porta d’entrada i un equip multidisciplinari

¿Però com es pot portar a la pràctica aquesta integració de serveis? El sistema, diuen, s’ha de simplificar i, per tant, cal una porta d’entrada única amb equipaments de referència: proposen que siguin els centres d’atenció primària, on s’integrin físicament els diversos serveis i es faci un sol servei de valoració. És a dir, que l’usuari no hagi de peregrinar per metges, infermeres i treballadors socials, sinó que un sol equip integrat per professionals d’aquests àmbits avaluï la seva situació.

El rol del professional

Crear una nova figura sanitària: el gestor de casos complexos

Les entitats del tercer sector són conscients que als professionals se’ls demana fer un gran pas, “modificar la cultura professional heretada”. “No s’hauria de contractar més gent sinó formar els que tenim per treballar en equip. Els professionals de la sanitat i els de benestar social tenen cultures diferents, però això se supera treballant junts”, assegura Vilà. S’aposta per definir nous perfils i impulsar la figura del gestor de casos per tractar situacions d’alta complexitat, una funció que podria exercir tant un professional de la sanitat com un dels serveis socials. “Ja s’han fet experiències a Osona i la Garrotxa i han sigut molt exitoses”, explica Vilà, que no amaga, però, que hi ha cert recel entre els professionals.

Centrat en les persones

Fomentar l’autonomia i la presa de decisions del pacient

De pacient passiu a ciutadà actiu. El nou model promou passar de la prestació de serveis a la prestació de suports i fomentar l’autonomia del pacient. És a dir, que ell i la seva família agafin responsabilitats i decideixin també en tot el que fa referència a la salut. Això vol dir que s’hauran de respectar decisions com ara que el pacient renunciï a tractaments o serveis. S’ha de superar el rol del metge paternalista i el del pacient clientelar. Es tracta d’implicar la persona beneficiària, la família, els poders públics i, també, la comunitat. I la resposta ha de ser personalitzada per a cada cas. “S’està atenent patologia crònica múltiple de gent gran amb una estructura hospitalitzada i això és car, molest i ineficient”, indica Arqués, que explica que atendre gent gran a urgències provoca que es descompensin cognitivament. Per això aposta per canviar el paradigma i fer medicina “preventiva, comunitària, a casa i més social”. “L’especialització de la sanitat és tan gran que quan s’ha d’abordar la vellesa, amb més d’un òrgan afectat, la sanitat fracassa”, assenyala Arqués. L’atenció domiciliària, sense haver d’ingressar, és l’element clau. “Tan important és que em resolguin un infart com que em cuidin quan estic sol a casa recuperant-me. Els pacients no distingeixen i, en canvi, la resposta que donem és fragmentada: benestar social versus sanitat, hospital versusprimària”, explica Blay.

El Tercer Sector també argumenta que cal passar del model reactiu -que cura- al proactiu -que fa prevenció-. “El dèficit de l’atenció primària és que no fa medicina preventiva quan la prevenció pot endarrerir el moment de la dependència”, diu Vilà.

L’informe del Tercer Sector també alerta que a Espanya tornen a ser les famílies les que ciuden les persones amb necessitats d’atenció continuada, a la vegada que s’observa una mercantilització dels serveis socials amb l’expansió de les empreses amb ànim de lucre en detriment del tercer sector.

Finançament

Copagament i universalització dels serveis, a debat

Per què donem per fet que la sanitat sigui pública i universal i, en canvi, acceptem que s’hagi de pagar per una plaça de residència? L’assistència sanitària és majoritàriament gratuïta mentre que la social s’ha de copagar. “Un és un dret garantit i l’altre està sotmès a la disponibilitat pressupostària”, assenyala Enric Arqués, que demana que s’obri un debat sobre aquest tema. ¿S’han de pagar alguns serveis sanitaris? ¿Els serveis socials han de ser universals?

L’asimetria entre els drets i deures dels usuaris de la sanitat i els dels serveis socials és un dels primers reptes que s’ha d’afrontar. “El debat polític de fons és si l’Estat ha de situar el dret a l’assistència social al mateix nivell que té actualment el dret a l’assistència sanitària”, diu l’informe del Tercer Sector, que insta a reequilibrar el finançament dels dos sistemes i corregir les diferències laborals i salarials dels dos sistemes, així com dels copagaments sanitaris i socials.

Albert Ledesma, director del Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària (PIAISS), creu que s’ha de fer “una cartera única de diners de benestar i sanitat total o parcial” per atendre els pacients que necessiten atenció continuada. I posa l’exemple del cas escocès, que destina un 40% del pressupost de primària, un 60% dels serveis socials i un 10% del dels hospitals a atendre aquest tipus de pacients.

Transvasar recursos

Proposen desviar recursos dels hospitals a l’atenció primària

Per poder aplicar aquest model, l’informe insta a desviar recursos econòmics de l’atenció sanitària especialitzada (hospitals d’aguts) cap a la primària i sociosanitària, i recursos de l’actual pressupost sanitari cap al pressupost social. “Qualsevol reforma que no inclogui fluxos econòmics en aquestes direccions és difícil que garanteixi una efectiva aplicació de models d’atenció integrada”, alerta l’informe.

Abordatge territorial

Descentralitzar serveis per treballar des de la proximitat

El canvi de model ha d’anar acompanyat d’una descentralització dels serveis. S’ha de treballar en clau de proximitat. Segons l’estudi, els problemes lligats a l’atenció continuada es resolen millor allà on les persones fan la seva vida quotidiana. “Totes les enquestes diuen que la gent gran i els dependents es volen quedar a casa o en el seu entorn, i la residència, per quan necessiten cures molt intenses”, explica Toni Vilà. La territorialització, però, “no és possible sense la reforma i reforç dels ens locals”, diu l’informe, que insta a desbloquejar la llei catalana de governs locals i blindar les competències dels ajuntaments en matèria de serveis socials. L’informe proposa definir unes “àrees d’intervenció sociosanitària” en el territori i proposa agafar com a punt de partida els 37 governs territorials de salut. I volen anar un pas més enllà i crear en cada àrea sociosanitària una “autoritat d’integració” participada a parts iguals per sanitat i serveis socials que tingui les competències de l’atenció continuada.

Treballar en xarxa

Una vicepresidència comuna per evitar la fusió de conselleries

Hi ha consens professional que cal passar a l’acció i afrontar les necessitats de les persones integrant les demandes socials i les sanitàries. Però sense fusionar-se. Els serveis socials són la pota feble del sistema. Només cal donar un cop d’ull a les xifres: el 38,5% del pressupost de la Generalitat es destina a l’àmbit de la salut mentre que a benestar és un 8,3%. La Taula del Tercer Sector proposa integrar les polítiques socials dels dos departaments sota una vicepresidència potent i refusa fusionar les dues conselleries perquè les polítiques de benestar, diu, quedarien absorbides i es medicalitzarien, de manera que perdrien la seva dimensió social. Just el contrari del que proposen.

Més continguts de