Publicitat
Publicitat

L'1-O A SANT FELIU DE GUÍXOLS

Col·legi de l’Oreneta, Sant Feliu de Guíxols

Protegíem el col·legi descendents de totes les terres d’Espanya, i també amazics amb la seva causa, i algun català del nord

Escric en plena humiliació, tot el dia hem anat compartint amb els mòbils els vídeos de les càrregues, la sang i la barbàrie enviada a Catalunya, humiliant perquè s’ha fet amb la intenció d’humiliar. Són les set del vespre i els Mossos ens han avisat que la Guàrdia Civil ve ara mateix a Sant Feliu de Guíxols. Les càrregues que hem vist a Girona, a Aiguaviva, a tot arreu, deuen anar-se acostant. La gent s’ha concentrat a l’últim col·legi que quedarà obert, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha una cua llarguíssima de gent esperant per votar. Massa perillós per a la meva àvia, que no podrà votar.

Quan les pròximes hores es vagi paint què ha passat avui, la separació de Catalunya i Espanya serà irreversible, si mai s’havia pogut evitar. La vergonya i la humiliació han arribat als racons de totes les consciències. Els atacs a gent indefensa no s’improvisen, són fruit d’una misèria moral atiada i conscient. Espanya ha maltractat amb l’últim recurs que quedava, la violència. La sensació general és descobrir-se casat amb un home irracional i molt perillós.

He estat defensant un col·legi de Vilartagues, a Sant Feliu de Guíxols, l’Oreneta, amb un cens de població majoritàriament descendent d’immigrants, quan no immigrants directament. Protegíem el col·legi descendents de totes les terres d’Espanya, i també amazics amb la seva causa, i algun català del nord. La certesa de ser tots a la mateixa barca s’ha anat fent explícita, i la necessitat de comunicar-ho. A l’Oreneta la gent s’anava recitant el seu origen. “ Una abuela vasca, una madre andaluza... ” Ens hem retrobat en l’ofensa rebuda, ens hem reconegut en uns valors compartits.

La gent sortia de votar amb la cara il·luminada i fent senyals de victòria. He votat amb el sentiment d’estar votant per totes les injustícies, per tots els dolors passats i presents a causa de la llibertat. Potser algú es pensava que t’ho regalaven, ser català, o tenir llibertat. Me’n torno a l’Ajuntament.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT