BarcelonaQuan el 2006 Ciutadans va entrar amb tres diputats al Parlament, Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981) no era encara militant del partit. Nou anys després, és la candidata de la formació per al 27-S, una responsabilitat que va agafar quan Albert Rivera va anunciar que feia el salt a la política espanyola i seria el candidat a les generals.
Amb 34 anys, Arrimadas pretén encarnar la regeneració democràtica que el seu partit sempre reivindica. Després de superar sense dificultats les primàries -cap altre candidat va reunir prou avals-, la maquinària de C’s va posar-se al seu servei: va rellevar Carina Mejías com a portaveu al Parlament passades les eleccions municipals i s’ha prodigat en tertúlies televisives als platós de Madrid. Com si fos una premonició, al vídeo promocional per al 24-M Arrimadas era l’única dirigent del partit que acompanyava Rivera. “És la dona amb més futur polític del país”, n’ha dit Rivera.
Tot i no ser el cap de cartell, Rivera serà omnipresent en la campanya d’Arrimadas per aprofitar el seu ganxo mediàtic, multiplicat a cop d’aparicions televisives. L’objectiu: emergir com el primer partit unionista a Catalunya i convertir-se en segona força al Parlament. Com? L’estratègia de difuminar el debat esquerra-dreta els podria beneficiar i volen atreure votants, sobretot, del PP, aprofitant el vot de càstig per les polítiques del govern central i el vot de confiança per un projecte unionista amb aires de renovació. També beuran dels desencisats del PSC que busquen un lideratge potent i del sector més moderat de CiU, temorós de les conseqüències del procés sobiranista.
