Detinguts onze anarquistes en una macrobatuda
Els Mossos i l’Audiència Nacional els acusen de “terrorisme” per 10 artefactes
BarcelonaOnze detencions i catorze escorcolls a Barcelona, Sabadell, Manresa i Madrid. Aquest és el balanç del fort operatiu desplegat ahir pels Mossos d’Esquadra per desarticular un “grup criminal amb finalitats terroristes”, vinculat, segons els investigadors, amb “l’anarquisme violent”. La policia catalana els atribueix diversos atemptats amb artefactes explosius. La investigació, batejada com a operació Pandora i que en el tancament d’aquesta edició continuava oberta, està coordinada pel jutge de l’Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez, que ha decretat el secret de les actuacions. Segons va explicar ahir el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, parteix d’una investigació dels Mossos d’Esquadra iniciada l’any 2012 arran de l’aparició “sovintejada” d’alguns artefactes explosius. Ni Interior ni la policia van voler donar ahir més detalls sobre les actuacions concretes que se’ls atribueixen, ja que hi ha secret de sumari.
La majoria de les detencions, vuit, van tenir lloc a la capital catalana, però també se’n va fer una a Sabadell, una altra a Manresa i una a la Comunitat de Madrid, amb la col·laboració de la Guàrdia Civil. Entre els detinguts a Barcelona hi ha un efectiu dels Bombers de la Generalitat, segons va confirmar ahir el consistori. Es tracta de set dones i quatre homes, d’entre 31 i 36 anys, i de nacionalitats espanyola, uruguaiana, italiana i austríaca.
Els investigadors atribueixen als arrestats, que passaran a disposició de l’Audiència Nacional en les pròximes hores, la col·locació d’almenys deu artefactes explosius els anys 2012 i 2013, molts dels quals en caixers automàtics. Segons va poder saber l’ARA, el mateix grup estaria relacionat amb la col·locació d’una bomba en una sucursal de Barcelona d’un banc del grup italià Mediolanum, que va ser desactivada pels artificiers dels Mossos, el setembre de l’any passat. La majoria dels altres artefactes, però, sí que van arribar a explotar, segons fonts policials, que no donen més detalls. Aquest diari també ha pogut saber que la investigació policial deriva, en part, de la detenció a Barcelona de dos anarquistes xilens que van col·locar un artefacte a la basílica del Pilar de Saragossa i a la catedral de l’Almudena de Madrid, que formaven part del Comando Insurreccional Mateo Morral.
El dispositiu va començar poc després de les quatre de la matinada. Els Mossos van escorcollar vuit domicilis i tres locals a Barcelona, un a Sabadell, un a Manresa i un a Madrid. A Barcelona una de les parts més visibles de l’operació va ser l’escorcoll de l’edifici ocupat de la Kasa de la Muntanya -situat prop del Parc Güell, al districte de Gràcia-, i també els dels ateneus llibertaris de Sant Andreu i el Poble-sec. En cap dels tres locals, però, es van practicar detencions -la majoria d’arrestos es van fer en domicilis particulars-, però els investigadors van confiscar ordinadors, telèfons mòbils i llibretes dels ocupants de la Kasa de la Muntanya. Fa tan sols un mes aquesta casa ocupada va celebrar el 25è aniversari. El conseller d’Interior va precisar ahir que l’operació no tenia res a veure amb l’ocupació, i que en cap cas es volien a desallotjar els locals. Tant el conseller Espadaler com la policia van voler precisar que l’objectiu de l’operació tenia a veure amb “l’anarquisme violent”, tot i que va recordar que el món anarquista té “diferents expressions”.
La Kasa de la Muntanya
Nombrosos agents de la brigada mòbil dels Mossos es van desplegar als voltants de la Kasa de la Muntanya, on van impedir el pas durant gran part del dia. Agents de la Guàrdia Urbana també van col·laborar en la regulació del trànsit a la zona. Aquest fet va provocar que, sobre dos quarts de vuit del matí, un grup d’entre 40 i 50 persones tallessin durant uns minuts la Travessera de Dalt en protesta contra l’operació. Una vintena d’agents antiavalots de Mossos van desfer la concentració i es va poder reobrir el pas dels vehicles.
Els Mossos van admetre ahir haver comès un error en rebentar la porta del pis de dos jubilats, al barri de Roquetes del districte de Nou Barris de Barcelona, en el marc de l’operació Pandora. Fonts de la policia van explicar que, per un error “involuntari” durant el dispositiu, els agents van entrar al domicili dels jubilats creient que hi trobarien persones vinculades a una “organització criminal amb finalitat terrorista de caràcter anarquista violent”. Els Mossos d’Esquadra van avançar ahir que “pagaran les despeses” que es derivin de l’entrada per error dels agents al pis d’aquestes dues persones grans. La porta d’entrada al domicili i altres pertinences van resultar perjudicades per l’actuació policial.
L’operació policial va ser fortament criticada ahir per ICV-EUiA i la CUP. El diputat ecosocialista i membre de la comissió d’interior David Companyon va assegurar que aquesta operació implica “criminalitzar el moviment dissident” i “justificar la necessitat de la llei mordassa en un moment en què no hi ha terrorisme a Espanya”. Companyon va criticar que s’usi la paraula terrorisme en aquest cas perquè té una “forta càrrega” en relació amb anarquisme i ocupació.
També la CUP es va mostrar molt crítica amb l’operació Pandora, va relacionar el cas amb una “deriva liberticida, repressiva i autoritària de l’estat espanyol” i va recordar que no és la primera vegada que es fa servir la denominació terrorisme anarquista per impulsar “actuacions repressives”. En un comunicat, la CUP considera que operacions policials com les d’ahir són exemples “de la degradació de drets, llibertats i garanties fonamentals a l’Estat”.
