Rajoy i Puigdemont encapçalen la reunió del gabinet de crisi al departament d'Interior

Barcelona / Madrid⁠⁠⁠Després que ahir Mariano Rajoy i Carles Puigdemont reunissin els seus gabinets de crisi per separat, l'endemà de l'atemptat a Barcelona els dos presidents han decidit participar conjuntament a la reunió del gabinet de crisi de la conselleria de l'Interior. La trobada és a la 1 del migdia i també hi assistiran la resta de membres del Consell Executiu i el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, a més de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Per part de l'executiu espanyol, també hi seran la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido. Un cop finalitzi la reunió, el conseller d'Interior, Joaquim Forn, i el major dels Mossos atendran els mitjans de comunicació.

Els gabinets de crisi es van reunir per separat ahir

L’atemptat terrorista a Barcelona va portar una distensió política en un agost de tensió entre el Govern i la Moncloa. Tampoc hi va haver, però, imatge d’unitat. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el del govern espanyol, Mariano Rajoy, van posar fi a setmanes d’incomunicació parlant per telèfon minuts després de l’atemptat. També ho van fer la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i el seu homòleg al Govern, Oriol Junqueras. Tot i que Rajoy i Santamaría van traslladar-se al vespre a Barcelona, els gabinets de crisi de la Generalitat i del govern espanyol es van reunir per separat. La imatge d’unitat pot arribar avui, en la concentració contra l’atemptat convocada a les 12 a la plaça de Catalunya. Puigdemont no va descartar, fins i tot, que pugui reunir-se amb el president espanyol abans. El govern espanyol va decretar tres dies de dol.

En les hores posteriors a l’atemptat el rebuig al terrorisme i la coordinació policial van esborrar qualsevol rastre de la polèmica sobre la Junta de Seguretat (que es va reunir al juliol després de vuit anys) o sobre l’accés dels Mossos a la informació de l’Europol. És més, tant Puigdemont com Rajoy van destacar que la coordinació entre els diferents cossos de seguretat havia funcionat. “Tenim la capacitat i la voluntat que un element clau com és la coordinació funcioni perfectament. No hi ha hagut cap error: ha sigut una resposta professional, serena, i coordinada”, va remarcar Puigdemont. Una tasca que, va afegir, queda al marge de tota polèmica política: “Això no va de nacionalitats ni d’idees”. Puigdemont va presidir el gabinet de crisi de la Generalitat, amb el Govern en ple i flanquejat per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Tots dos van suspendre les seves vacances per atendre l’operatiu.

També ho va fer Rajoy, que era a Galícia en el moment de l’atemptat, i les va interrompre per traslladar-se a Barcelona, juntament amb Santamaría i el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido. Gairebé a la mitjanit van reunir-se a la Delegació del govern espanyol amb el delegat, Enric Millo, i els representants de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que coordinaven l’actuació amb les autoritats catalanes. Abans de viatjar, el president espanyol havia trucat, a més de Puigdemont, als principals partits de l’oposició del Congrés, amb els quals va acordar que en els pròxims dies es convocarà el Pacte Antiterrorista.

El cap de l’executiu espanyol va posar l’accent en la necessitat de coordinació de les administracions per detenir els autors de l’atemptat: “Als terroristes se’l venç amb unitat institucional, cooperació policial, prevenció i suport internacional i la ferma intenció de defensar els valors de la nostra societat”, va apuntar en una compareixença a Barcelona, en què va insistir en la idea de mantenir-se “units” contra el terrorisme.

La coordinació serà clau els pròxims dies, quan fonts de la Moncloa apunten que es pot obrir un nou front: un cop decretat que es tracta d’un atemptat terrorista, el govern espanyol voldrà assumir-ne la coordinació perquè té les competències en la lluita contra el terrorisme. La investigació, però, l’estan duent a terme els Mossos d’Esquadra. L’Audiència Nacional, per la seva banda, ja va obrir ahir les primeres diligències, i el jutge Fernando Andreu, que estava de guàrdia, es va traslladar a la capital catalana per ordenar les primeres actuacions judicials.

Missatges de condol

Les mostres de suport i de condol es van repetir per tot l’arc polític català i espanyol. Totes les forces van exhibir unitat a l’hora de condemnar l’atemptat i mostrar la seva plena solidaritat amb els afectats. “Estem convençuts que l’única resposta possible és la unitat de la ciutadania. Lliures, diversos, iguals, solidaris i sense por. No ens dividiran”, va declarar el PSC a través d’un comunicat. “No podem caure a legitimar cap discurs d’odi i intolerància que alguns sectors voldran imposar, especialment cap a la comunitat islàmica o cap als refugiats ”, va assenyalar Podem. Per la seva banda, la CUP també va expressar la seva solidaritat.

La mateixa unitat de les forces catalanes també la van mostrar tots els partits espanyols, que avui es trobaran al Congrés per fer un minut de silenci. El PP va destacar la “unitat del poble espanyol en defensa de les llibertats”, i va assegurar que “només mantenint-se junts és possible combatre els terroristes”. Per la seva banda, el PSOE va dir que “la fortalesa de la nostra democràcia i dels nostres valors són avui més visibles i ferms que mai”. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va agrair la feina de les “forces de seguretat de l’Estat” i va demanar “justícia” per combatre els atacants i “unitat” a totes les forces polítiques. Pablo Iglesias també va reaccionar a l’atac a través de les xarxes socials i va voler mostrar “la seva solidaritat” amb els afectats. Però qui va enviar el missatge més contundent va ser la casa reial, que a través de Twitter va acusar “d’assassins i criminals” els autors de l’atemptat. “Tot Espanya és Barcelona”, va expressar.

Les paraules de suport també van arribar des d’altres llocs del món, començant pel president dels Estats Units, Donald Trump; el de França, Emmanuel Macron, i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Tots tres van voler mostrar la seva solidaritat i ajuda a la ciutadania i representants polítics catalans.