BarcelonaLa crisi demogràfica i les seves implicacions en l’economia són una de les especialitats d’Edward Hugh, que va abordar al llibre ¿Adiós a la crisis? (Deusto).
¿Fins a quin punt veu preocupant que l’economia no creixi als ritmes que estem acostumats?
Mes que preocupar-nos el que hem de fer és adaptar-nos. I cal parlar clar: anem cap al decreixement en la mesura que les poblacions actives van baixant. Itàlia, Portugal i Grècia estan en aquests moments amb el mateix PIB que el 2000. Això és inaudit i va molt mes enllà de la crisi de l’euro.
¿Com es crearan llocs de treball quan l’economia no creixi?
Aquest és el problema del sud d’Europa. Els països amb un envelliment més avançat, com el Japó o Alemanya, han entrat en l’època d’estancament amb taxes d’atur molt baixes, han fet els deures. Amb la caiguda de la població activa hi ha problemes per trobar gent per treballar, per tant, fem reformes per allargar la vida laboral, facilitar la participació de la dona al mercat laboral, adaptar la immigració...
El Japó ja fa temps que viu aquest estancament permanent, però tenen un atur baix i una renda per càpita elevada. ¿Potser no ens hem de preocupar tant?
El Japó va començar des d’un punt de partida molt més favorable que els països del sud o de l’est d’Europa. El que no és normal és el nivell d’atur que tenim aquí. El Japó sobretot ha tingut un sector industrial molt competitiu que ha generat superàvits comercials al país durant molts anys. No té deute extern, de fet té molts actius a través del món que generen una renda anual a la seva població. La situació del sud d’Europa és completament diferent, ja que entra a aquesta nova època amb una falta total de preparatius. Ara, no s’ha d’oblidar que el Japó té el deute públic més gran del món, i algun dia o altre haurà de buscar una solució.
