Europa ofereix “més política i menys burocràcia”

BarcelonaEuropa va fer ahir examen de consciència sobre les seves relacions amb els països de la riba sud del Mediterrani. I va haver d’admetre que falten punts de trobada -i certa coordinació- amb aquesta regió veïna a l’hora afrontar els grans reptes comuns. Aquest va ser el fil conductor de la cimera que va ajuntar a Barcelona la UE amb vuit països mediterranis: el Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, Jordània, el Líban, l’Autoritat Palestina i Israel.

Les majestuoses parets del Palau de Pedralbes van acollir aquest debat obert entre els ministres d’Afers Estrangers de trenta-vuit països -només en van faltar sis-, que van debatre sobre qüestions de plena actualitat, com ara la lluita contra el jihadisme, els fluxos d’immigració irregular i la cooperació econòmica, amb especial atenció a la qüestió energètica, ara que l’aixeta del gas rus amenaça de tancar-se.

La cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, va ser l’encarregada d’entonar el mea culpa de la UE quan va reconèixer que les relacions amb el sud s’havien abandonat. “Europa i els veïns del sud vivim una època extraordinària, no podem continuar fent les coses com fins ara. Hem de trencar les formalitat i deixar enrere els monòlegs escrits pels nostres assessors per obrir un diàleg franc i escoltar-nos. Més política i menys burocràcia”, va resumir Mogherini en l’obertura de la cimera, en la qual també van intervenir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas.

Va ser també en aquest marc que la cap de la diplomàcia europea va retreure que hagin passat set anys des de l’última cita que, com la d’ahir, va aplegar els ministres d’Afers Estrangers de la UE i del sud del Mediterrani. I es va comprometre a deixar enrere aquesta incomunicació i a celebrar anualment una trobada com la d’ahir, en un lloc que s’anirà decidint cada vegada. “La UE i els veïns del sud compartim un mar, el Mediterrani, i una regió de les més convulses del món; compartim interessos i valors, no hi ha nord i sud en això, anem plegats”, va dir Mogherini.

Impuls al diàleg interreligiós

Més enllà de convertir en regular la cita de la UE amb la riba sud, un altre dels anuncis fruit de la cimera el va fer el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, un dels amfitrions de la trobada, que va fixar per al mes de juliol -també a Barcelona- una cita de líders religiosos per tractar les arrels del fenomen jihadista.

Margallo va admetre certa descoordinació en aquest camp entre la UE i els seus socis mediterranis i es va comprometre -en la trobada del juliol- a aglutinar la feina ara dispersa d’iniciatives com ara l’Aliança de les Civilitzacions, la Fundació Anna Lindh, la Fundació Rei Abdul·lah per al Diàleg Interreligiós i Intercultural i la Universitat d’Al-Azhar del Caire. “Si volem acabar amb el terrorisme islamista cal anar a l’arrel d’aquest fenomen. Tenim moltes iniciatives a diferents nivells però molt poc coordinades entre elles”, va reconèixer Margallo.

El ministre també va aprofitar aquesta trobada a Barcelona per anunciar el rellançament d’una iniciativa per establir un tribunal penal internacional (TPI) dedicat en exclusiva al terrorisme. “La idea sorgeix l’any 1934, després de l’assassinat d’Alexandre I de Iugoslàvia, però s’atura amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial”, va explicar Margallo, que va dir que busca suports -la setmana que ve serà a Romania- per portar la qüestió davant del Consell de Seguretat de l’ONU quan Espanya presideixi aquesta institució a l’octubre. “A un tribunal internacional com aquest sí que s’hi podrien sumar països com els Estats Units, Israel o la Xina, que ara no reconeixen el TPI”, va assegurar el ministre.

També en el marc de la lluita contra el jihadisme, la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, va subratllar la necessitat d’anar més enllà de la cooperació policial per crear expectatives per al jovent, tant del nord del sud del Mediterrani, que “cau en la crida macabra del jihadisme”. “Hem de donar oportunitats i esperança al jovent, tant del nord com del sud, incrementar els recursos i les perspectives, que tinguin més oportunitats. La percepció d’un futur és més important que el futur en ell mateix, hi ha molt de psicologia en tot això”, va concloure Mogherini.

La cap de la diplomàcia europea també va voler fixar com a prioritat la lluita contra els fluxos d’immigració irregular, que pateix especialment Itàlia, el seu país d’origen. “L’emergència és, per sobre de tot, salvar vides”, va proclamar Mogherini, que va explicar amb alarma com la guàrdia costanera italiana va rescatar només el cap de setmana 5.600 persones en alta mar. “Afrontem circumstàncies dramàtiques i ho hem de fer tractant la qüestió no només com un afer intern, amb els ministres de l’Interior, sinó també com una qüestió de política exterior, implicant-hi també els ministres d’Afers Estrangers”, va assegurar.

Rellançar la Unió pel Mediterrani

El cap de la diplomàcia espanyola també va anunciar el compromís de convertir la Unió pel Mediterrani (UpM), l’organisme amb seu al Palau de Pedralbes de Barcelona que aplega la UE i tots els països de la riba mediterrània, en l’interlocutor natural entre Europa i el Mediterrani sud. “La UpM té un àmbit geogràfic més gran que el veïnatge amb el sud, però aquest fòrum és ideal per establir un mecanisme permanent de cooperació amb aquests països. De fet, és l’únic organisme al món on estan representats conjuntament Israel i Palestina”, va recordar Margallo.