França debat si s’ha de prohibir pegar als fills
El Consell d’Europa condemna París per tolerar el “dret a corregir” dels pares
ParísEl Consell d’Europa donarà avui un toc d’atenció a França per no haver prohibit que els pares peguin als fills. En un comunicat al qual va tenir accés ahir el diari francès Le Monde, l’ens que vetlla pel compliment dels drets humans i les llibertats a Europa demanarà a l’estat francès que modifiqui la llei i que condemni els “càstigs corporals” com les bufetades als menors. Segons el dictamen, el govern francès “no preveu una prohibició prou clara, dissuasiva i precisa dels càstigs corporals”. La sentència del Consell d’Europa no té cap efecte vinculant, però s’espera que serveixi per accelerar un canvi legislatiu al país.
El dictamen de l’ens europeu arriba arran d’una demanda d’Approach, una ONG britànica que vetlla pels drets dels nens, en la qual denunciava que França viola l’article 17 de la Carta Europea de Drets Socials que estableix que els estats han de “protegir els infants i els adolescents contra la negligència, la violència o l’explotació”. La llei francesa reconeix als pares el dret de “corregir” els seus fills, mentre que els càstigs corporals estan prohibits a l’escola i a l’exèrcit. El govern francès, però, més aviat s’ha mostrat reticent fins ara a l’hora de modificar la normativa. De fet, quan Approach va presentar la denúncia davant el Consell d’Europa, l’executiu va respondre al·legant que la legislació francesa ja sanciona de manera “suficient” la violència contra els nens.
Fins a 27 dels 47 països membres del Consell d’Europa prohibeixen tot tipus de càstig corporal a les criatures i arreu del món només 44 estats prohibeixen aquesta pràctica. Els països del nord d’Europa com Suècia, Noruega i Finlàndia van ser pioners a prohibir per llei pegar als nens als anys 80. Més tard van aplicar aquest mateix principi països com Alemanya, Islàndia, Ucraïna, Romania, els Països Baixos, Grècia o Portugal. Espanya va prohibir-ho per llei l’any 2007. França, però, no serà l’únic país a qui el Consell d’Europa demani fer canvis a la legislació. Els altres països denunciats davant el Consell d’Europa són Bèlgica, Itàlia, Eslovènia, la República Txeca i Irlanda, encara que l’ens no es pronunciarà sobre aquests casos fins abans de l’estiu.
La bufetada com a últim recurs?
La condemna del Consell d’Europa ha obert un debat sobre si aquestes pràctiques s’han de prohibir per llei o si fent-ho s’està sobreprotegint els nens. Segons un estudi de la Unió de Famílies Europees, un 80% dels pares enquestats a França creu que un clatellot pot resultar un mètode “educatiu” i la majoria d’ells reconeixien que havien utilitzat aquest recurs.
“Mai he donat una bufetada als meus fills ni penso que sigui necessari, encara que no crec que s’hagi de prohibir. Simplement, els pares no ho han de fer perquè penso que els nens en el fons no n’aprenen així, cal parlar amb ells del que han fet”, opina la Claudine, que porta la seva néta a l’escola. Altres pares, però, com el Thibaut, lamenten que quan s’intenta prohibir aquesta pràctica es redueix l’autoritat dels pares: “Penso que si algú s’ha portat molt malament pot servir, però no per costum. A vegades, amb segons quins caràcters, has de marcar el límit. A mi em van donar algun cop quan era petit i el que havia fet malament ja no ho vaig tornar a fer”, diu.
Els professors, en canvi, es mostren més cautelosos pel que fa a aquestes pràctiques, ja que la legislació francesa reconeix que només els pares tenen dret a “corregir” els seus fills. “Potser per als pares el límit és quan un nen no fa cas, però com a professor penso que no s’ha de fer. Intento utilitzar tots els meus recursos lingüístics perquè al final creguin, i si continuen sense fer-me cas, acabo parlant amb els seus pares. La major part de l’educació dels nens recau en ells”, diu l’Emilien, que imparteix classes de música a París. “Pegar als nens no és la solució, però tampoc podem deixar que es creguin els reis de la casa. No estic d’acord que se’ls maltracti però tampoc se’ls ha de sobreprotegir”, declara la Fiona, una jove francesa que té cura de dos nens des que surten de l’escola fins que arriben a casa els seus pares.
Diversos intents fallits
Fins ara França s’ha mostrat més aviat reticent a canviar la llei en els últims anys malgrat que se n’han fet alguns intents. El maig del 2014 els Verds van demanar que es prohibís pegar als nens durant el debat sobre el projecte de llei de la família, encara que els ecologistes van acabar retirant la proposta després que el govern socialista es comprometés a debatre sobre el tema més endavant. Durant el 2013 una part de la societat francesa també es va obrir al debat després de la mort d’una nena de només cinc anys presumptament a mans de la seva mare i el seu padrastre. Uns anys abans, el 2010, l’exdiputat i pediatra del partit de centredreta la Unió per un Moviment Popular (UMP), Edwige Antier, va fer una proposta de llei per prohibir els càstigs corporals contra els nens, però al final la iniciativa no va progressar. Malgrat que a França no prohibeixi per llei que els pares peguin als fills, l’any 2013 un pare de família de Llemotges, al sud del país, va pagar 500 euros de multa per haver donat una bufetada al seu fill de nou anys. L’acusat va justificar que el seu nen l’ignorava i no li havia dirigit la paraula durant dies.
