Els herois de l’incendi de l’Ebre
Més enllà de l’estratègia dels equips d’emergència i les xifres d’hectàrees cremades, el foc també amaga desenes d’històries humanes
VINEBREMés enllà de l’estratègia dels equips d’emergència, les xifres d’hectàrees cremades i els informes oficials, l’incendi també amaga desenes d’històries humanes. Moltes persones no han estat apagant flames però la seva tasca ha sigut essencial per coordinar la logística i atendre els evacuats
“Hem reaccionat de pressa per poder atendre necessitats bàsiques”
En tres dies, Vinebre -on està instal·lat el centre de comandament dels cossos que treballen per apagar l’incendi- ha doblat la població. “Som 430 habitants, aproximadament, però avui només comptabilizant els efectius de bombers i altres cossos hi hem de sumar pel cap baix 400 persones més”, explicava ahir l’alcaldessa, Gemma Carim. “Hem hagut de reaccionar ràpid per poder atendre necessitats tan bàsiques com les connexions d’electricitat o la gestió de la brossa extra”, deia mentre feinejava tota nerviosa amunt i avall, carregant caixes d’aigua i menjar.
En l’àmbit local, els alcaldes dels municipis afectats pel foc han hagut de parar el primer cop: coordinar infraestructures, organitzar part de la logística o simplement atendre els veïns plens d’interrogants pel futur de les seves terres, potser calcinades. La primera nit Carim només va poder dormir tres hores i escaig. “Ahir, que ja estava tot una mica més ben organitzat, vaig tenir més temps per descansar. Però no em preocupa, perquè ara hem d’ajudar en tot el que estigui al nostre abast. La setmana vinent ja tindrem temps per decaure i analitzar els efectes de les flames”, explicava. El seu mòbil no parava, però només contestava trucades: “Habitualment soc molt activa en xarxes com Facebook, però amb aquest drama no em ve de gust penjar-hi cap foto. Ara intento no pensar en les conseqüències del foc, és la meva estratègia per protegir-me emocionalment”.
“Des del primer moment ja vam veure que seria un gran incendi”
Dimecres al migdia, l’Assís conduïa el primer vehicle de comandament del bombers que va arribar a la granja de la Torre de l’Espanyol on es va originar l’incendi: “Des d’un primer moment ja vam veure que aquell seria un gran incendi. Els primers minuts el foc va córrer com la pólvora”. El 2012 ja el van mobilitzar pels incendis de l’Alt Empordà, però dimecres el van impactar la virulència de les flames, però també la rapidesa amb què va reaccionar la gent de la Torre i Vinebre, els restaurants i els bars: “Allò semblava l’avituallament d’una cursa de muntanya: ens van oferir menjar, begudes, fins i tot cafès i fruita fresca, que aquella mateixa tarda els pagesos havíen collit a les finques pròximes al riu”.
Des que va començar el foc, la seva feina ha anat canviant segons les necessitats. Les primeres hores les va passar al costat de l’equip de comandament: “Em vaig encarregar de portar els responsables del dispositiu a supervisar el territori, per marcar els punts on s’havien d’instal·lar les diverses unitats de bombers, en funció d’una estratègia molt ben definida”.
Però en un incendi hi ha molts flancs a cobrir més enllà de les flames que hi ha a primera línia. Ahir al migdia, en una de les ombres del centre de comandament de Vinebre, l’Assís gestionava els avituallaments: recipients amb espaguetis a la carbonara, mandonguilles amb salsa i gots de macedònia. “Això és com un exèrcit: cal anar a buscar el menjar i les begudes, s’ha de portar al punt de comandament, però també a les diverses unitats disperses pel perímetre de l’incendi. És una feina essencial que ocupa una desena de bombers”, explicava cobert de pols, suat i amb cara de cansat. “Vaig fer un primer torn de gairebé vint-i-quatre hores. He anat a casa a dormir i ara m’hi he tornat a posar, fins demà a primera hora del matí [per avui], que farem els relleus. Són jornades intensives, però si t’he de ser sincer em passen molt ràpid, perquè són tasques tan intenses que passen les hores sense adonar-nos-en”.
“Mai m’hauria pensat que clients de la botiga dormirien a casa”
La Mavi regenta una papereria a la plaça Major de Flix: “Hi venen a comprar molts dels britànics que viuen als masos dels afores, els agraden molt les targetes de felicitació que venc. Amb alguns ens coneixem de vista o del tracte a la botiga, però mai m’hauria pensat que acabarien dormint a casa meva”. Dijous a la tarda es va presentar al centre d’acollida de Flix, ubicat a l’Escola Enric Grau Fontseré, per oferir casa seva a qui ho necessités. “Hi vaig anar perquè m’havien dit que hi havia nens evacuats, però després vaig saber que ja havien estat reubicats en una altra casa. Finalment em van assignar dues senyores escoceses”, explicava amb cara de satisfacció.
Així, l’Alice McKeygen i la Melany Gold, dues escoceses d’Aberdeen que vivien en una finca ubicada només a dos quilòmetres del front esquerre de l’incendi de la Ribera d’Ebre, ja han passat dues nits a casa la Mavi. “Estàvem molt cansades, però estem molt agraïdes de tota l’ajuda que ens han ofert la Creu Roja i les autoritats locals al centre d’acollida de Flix, tot i que sempre és més còmode poder dormir en una casa particular”, comentaven ahir al vespre en una tertúlia improvisada entre voluntaris i persones evacuades. La seva masia no ha estat afectada pel foc i potser avui podran tornar-hi, però només per veure com estan els animals i recollir algunes pertinences bàsiques. Durant uns dies, a ca la Mavi s’hi sentiran com a casa.
