ELECCIONS L’AUSTERITAT A LES URNES
Efímers 25/01/2015

Grècia se la juga

Les eleccions d’avui han de decidir si el país d’Europa més colpejat per les retallades fa un gir històric

Cristina Mas
4 min
EL JOVENT, AMB SYRIZA  Uns joves sostenint unes banderes de Syriza en un acte electoral a Atenes.

Enviada Especial A Atenes“Ens ho han pres tot: només ens queda l’esperança”, deia ahir Patricia Álvarez, treballadora de la neteja, a l’acampada que ella i les seves companyes de feina mantenen a la porta del ministeri d’Economia grec des que les van acomiadar, el setembre del 2013. No va servir de res que un jutge dictaminés la readmissió de les 595 dones, que treballaven a mitja jornada per un sou de 490 euros. El mateix dia de la sentència, la policia carregava contra elles, una escena que va arribar a la portada del New York Times i va despertar una onada de solidaritat.

“Totes tenim més de 45 anys... Si els joves no troben feina, què podem esperar nosaltres?” La Patricia va arribar a Grècia fa vint anys procedent d’un Xile immers en les retallades de l’FMI i ara sent que ha viscut dos cops la mateixa història. Somriu davant la perspectiva de les eleccions d’avui, amb l’esquerra alternativa liderant totes les enquestes. “No sé si Syriza podrà fer tot el que promet, però ja hem vist què han fet els altres; confio que ens ajudaran”, diu.

Quan el 2010 Grècia va fer fallida i va haver de demanar finançament a la troica, ningú va alertar que el preu podria ser tan car. Després del programa d’austeritat aplicat al país, sense precedents en la història d’Europa des de la postguerra, l’Atenes d’avui no s’assembla gens a aquella ciutat que havia organitzat amb opulència les Olimpíades del 2004.

Laboratori de l’austeritat

Convertida en un experiment exemplaritzant per saber on són els límits del que és tolerable en una societat democràtica, les xifres macroeconòmiques parlen per si soles. Un de cada quatre grecs està a l’atur i els que tenen la sort de conservar la feina han vist caure el seu sou; les pensions s’han retallat un 45% i un terç de la població viu per sota del llindar de pobresa.

Els treballadors i les classes mitjanes s’han trobat en un carreró sense sortida. Les costures de la societat s’esquincen amb la desaparició de l’estat del benestar, a cop de decret: “La classe mitjana està trencada, uns són al caire del precipici i els altres només aspiren a no acostar-s’hi”, il·lustra a l’ARA el periodista Nick Malkoutzis.

Darrere les xifres macroeconòmiques s’amaga el drama humà. Ha augmentat l’índex de suïcidis i les malalties mentals, les infeccions de VIH i les drogodependències, i s’ha disparat l’abandonament infantil, mentre la natalitat s’enfonsa (“per tenir fills a Grècia has de ser ric o estar boig”, deia aquest migdia una jove en una cafeteria d’Atenes).

El sistema sanitari s’ha col·lapsat. La meitat de metges d’atenció primària del país han sigut acomiadats i tres milions de grecs (els aturats que porten un any sense cotitzar i els seus fills) s’han quedat sense cobertura: han de pagar 5 euros només per creuar la porta dels hospitals públics i afrontar el 25% del cost de les medicines.

Metges voluntaris

A la clínica que l’ONG Metges del Món té al centre d’Atenes no donen l’abast. Professionals voluntaris atenen uns 150 pacients cada dia: abans eren només immigrants sensepapers, ara a la cua també hi ha grecs. “Vénen amb infeccions, virus, depressions, alguns amb patologies greus”, lamenta la doctora Bettina Krumbholz, mentre repassa el gràfic d’un electrocardiograma. “Si nosaltres no hi fóssim? Doncs em sap greu dir que molts estarien morts. I no és el dramatisme tan propi dels grecs, ho dic perquè veiem casos molt greus en aquesta clínica”, diu la metgessa, d’origen alemany.

Políclínica de Metges del Món al centre d'Atenes / METGES DEL MÓN

L’ONG Praksis manté un refugi de dia per als sensesostre al centre d’Atenes. “Aquí hi ve tota mena de gent. Aquell home que seu a la taula és filòsof -explica Ioanna Pertsinidou, treballadora social-. Els que ja eren marginats abans de la crisi són totalment invisibles al sistema, els que estaven al caire del precipici van caure i la classe mitjana-baixa ha desaparegut completament. Amb les retallades s’han quedat sense xarxa”. Un cartell editat per aquesta organització il·lustra el que ella explica amb paraules: una parella amb tres fills que de cintura en amunt porten roba bona i de cintura en avall parracs. El centre de dia té registrats 5.479 usuaris i l’ONG dóna suport financer a 204.000 famílies per evitar que perdin casa seva.

Syriza ofereix una esperança

El daltabaix econòmic i social ha trencat el bipartidisme amb què els conservadors de Nova Democràcia i els socialdemòcrates del Pasok s’havien anat alternant al poder des del final de la Dictadura dels Coronels, el 1974. Amb uns partits de règim convertits en els gestors de les retallades, Syriza s’ha convertit en l’alternativa: la seva proposta és acabar amb el que qualifiquen de “crisi humanitària” renegociant les condicions del deute (que ja equival al 174% del PIB) sense trencar amb la UE i amb l’euro.

El juny del 2012 Nova Democràcia va guanyar les eleccions prometent que alleugeriria l’austeritat i just l’endemà va fer un gir de 180 graus: es va convertir en l’executor de la recepta de l’austeritat, que gairebé mata el malalt. La política dels partits tradicionals i de la troica ha situat Syriza, als ulls de la majoria, com l’única sortida del túnel. Avui veurem quin és el marge de la seva victòria i demà la pregunta serà si hi ha espai per a un acord entre Syriza i Europa.

stats