Grècia negocia contra rellotge per evitar la fallida

BarcelonaEl temps s’acaba per al govern d’Alexis Tsipras. Des de fa quatre mesos Atenes negocia amb els creditors internacionals un acord que li doni oxigen financer i alhora li permeti no trair la promesa de trencar amb l’austeritat amb què va guanyar les eleccions del 25 de gener. Mentre les discussions s’allarguen, Grècia ha anat afrontant tots els pagaments del gegantí deute del país, que equival al 180% del seu PIB, i ha trampejat la situació per no deixar de pagar salaris i pensions. Però el 30 de juny s’acabarà la pròrroga del rescat i el país ha de pagar abans 1.600 milions d’euros per retornar el deute al Fons Monetari Internacional.

El primer pagament és aquest divendres i diversos membres del govern grec han dit que no podran afrontar-lo si no s’alliberen els fons del rescat. No és el primer cop que Syriza amenaça de deixar de pagar, però cada dia és més probable que arribi el moment que no pugui.

Atenes té la caixa buida: Grècia esgota tots els recursos i pateix la fuga de capitals

Des de l’estiu passat, Grècia no rep finançament exterior i només el govern sap de quines reserves disposa. El seu sistema financer està ofegat per la fuga de capitals (32.000 milions d’euros han volat del país des que es van convocar les eleccions al desembre) i només ha rebut ajudes amb comptagotes del Banc Central Europeu, que per pressionar Syriza va excloure Grècia del mecanisme ordinari de finançament dels bancs de la zona euro. Per poder pagar les pensions i el sou dels funcionaris, Atenes ha esgarrapat diners de tot arreu: ha ofert incentius a ciutadans i empreses per saldar els deutes amb Hisenda, ha endarrerit el pagament a proveïdors i ha confiscat els fons dels ajuntaments, els governs regionals, els hospitals, les universitats i fins i tot els diners per garantir la solvència dels seus bancs. L’últim pagament a l’FMI, l’abril passat, es va cobrir amb els diners que Grècia ja tenia dipositats al fons. Ara el govern de Syriza ultima una amnistia fiscal per regularitzar les fortunes no declarades dins i fora del país.

El temps s’acaba: El calendari de pagament del deute no perdona

Grècia està endeutada fins a l’any 2057, però és poc probable que pugui superar l’estiu sense endeutar-se més o sense una quitança: en total ha de retornar 6.000 milions d’euros al juliol i uns 3.500 milions l’agost. “Estem arribant als límits de la liquiditat. No hi ha acord i no hi ha pla B”, explica per telèfon des d’Atenes Eleni Panagiotarea, investigadora de la Fundació Hel·lènica de Política Europea (Eliamep). “I durant la negociació l’economia real ha patit molt: el PIB ha caigut un 0,2% aquest trimestre, l’atur continua creixent i la fuga de capitals s’accelera”, recorda.

Els esculls per a l’acord: La pujada de l’IVA, les pensions i la reforma laboral, els obstacles

Tot i que tothom reconeix el progrés de les negociacions a Brussel·les (ara sense el mediàtic ministre de Finances Iannis Varufakis, apartat per Tsipras), tres obstacles encallen la negociació: la pujada de l’IVA que afectaria els productes bàsics, les pensions (Syriza ha promès tornar la paga extra de Nadal als pensionistes que reben menys de 700 euros , mentre que els creditors reclamen “dèficit zero” en aquest capítol) i la reforma laboral per tornar a introduir la negociació col·lectiva. “Syriza va guanyar amb un programa antiausteritat i ara li costa molt fer marxa enrere. A més, l’oposició interna que aposta per una ruptura amb l’euro i la UE i que defensa que Grècia pot tenir un desenvolupament independent fora de l’eurozona cada cop és més visible”, afegeix Panagiotarea.

Impagament i fallida: Què passa si Grècia no paga a l’FMI el 5 de juny?

En declaracions al diari italià Corriere della Sera, el ministre d’Economia grec, Iorgos Stathakis, assegurava ahir que el país podrà afrontar “sense perill” el pagament del 5 de juny i que espera un acord en els pròxims dies, que sigui ratificat a la reunió de l’Eurogrup del 18 de juny. Grècia també podria guanyar temps demanant de reunir tots els pagaments a l’FMI en un sol paquet el 19 de juny. Si Tsipras no pot pagar o prioritza els salaris i pensions abans que el deute, tècnicament disposa d’un mes de termini abans que l’FMI declari Grècia en fallida. Aleshores encara li quedaria el suport del Banc Central Europeu, que podria decidir si continua mantenint el sistema bancari o si imposa el tancament dels bancs i després el control de capitals ( corralito ). Serien unes hores més de marge per forçar Syriza a un acord. “En qualsevol cas, la reacció dels mercats seria tan ràpida que s’haurien de prendre mesures molt aviat”, apunta Josep Soler, director de l’Institut d’Estudis Financers.

L’opció del referèndum: Syriza es pot veure abocada a tornar a les urnes

Tsipras ha promès que si hi ha acord amb els creditors, el sotmetrà a la ratificació del Parlament grec. Aquí es pot trobar el primer obstacle, si els 25 diputats de la Plataforma d’Esquerres que encapçala el seu ministre d’Energia, Panaiotis Lafazanis, diuen no a un acord que, amb tota probabilitat, suposarà augmentar impostos i retallar les pensions. Però el periodista Nick Malkoutzis, editor del portal Macropolis, minimitza el perill d’una escissió: “La perspectiva d’eleccions anticipades enmig d’un agre desacord dins de Syriza podria portar l’esquerra grega a malbaratar l’única oportunitat que ha tingut de governar el país des de la II Guerra Mundial”, recorda. Una altra opció seria un referèndum per ratificar l’acord.

Tercer rescat o accident?: La hipòtesi de la sortida de Grècia de l’euro per accident pren força

Mentre els creditors i el govern grec tensen la corda fins al final, els experts alerten del que ja s’ha batejat com a Grexident : la sortida de Grècia de l’euro per un error de càlcul. Ho va reiterar aquesta setmana el secretari del Tresor nord-americà, Jacob J. Lew: “Ja és hora que tothom aparqui la retòrica i busqui un punt raonable d’acord. Grècia és qui patiria més, però és important per a l’economia europea i global que s’eviti l’accident”. L’acord in extremis per desbloquejar els 7.200 milions no resoldrà el problema. “Grècia necessita un tercer rescat i això es veu molt difícil: un acord ara només serveix com a precedent”, explica Soler. La investigadora grega també alerta del perill d’allargar l’agonia: “Un acord parcial només serveix per guanyar temps i continuarem en la mateixa dinàmica. I estarem més a prop de l’accident”.