31/12/2014

Mas crida Junqueras a refer la unitat per no “debilitar” el procés

5 min

BarcelonaL’any 2014 es tanca amb una contradicció que està posant a prova els nervis del món sobiranista: s’ha aconseguit coronar amb un èxit aclaparador el cim del 9-N, però res no garanteix que s’arribi a una fórmula de consens polític que permeti celebrar la segona volta d’aquella votació simbòlica. Malgrat els contactes, tant públics com discrets, que han mantingut aquest mes Artur Mas i Oriol Junqueras, ningú dels seus entorns és capaç d’endevinar a hores d’ara quin pot ser el desllorigador que desbloquegi les negociacions sobre el format que haurien de tenir unes eleccions en clau de plebiscit sobre la independència de Catalunya. Tots dos mantenen posicions. L’estira-i-arronsa per la llista unitària -que propugna Mas- o les candidatures separades -que defensa Junqueras- encara es prolongarà uns dies. I el discurs de Cap d’Any d’ahir del president de la Generalitat s’ha de llegir en aquest context.

Des del Saló Mare de Déu de Montserrat del Palau de la Generalitat, Mas va teixir un relat amb un missatge central: només amb la màxima unitat es podran superar els entrebancs que continuaran sembrant els poders espanyols per fer descarrilar el procés. “La unitat és el que més tem l’Estat. L’Estat ens vol dividits, cadascú pel seu compte. Sap que així som més dèbils i més vulnerables”, va alertar. Un advertiment que, emmarcat en ple pols amb ERC per definir les regles de joc de les plebiscitàries, tenia un destinatari clar. Sense fer menció explícita a Junqueras, Mas va cridar en dues ocasions a “prendre bona nota” dels desitjos indissimulats de l’Estat i a “actuar en conseqüència”.

El 9-N com a exemple d’unitat

Mas va brandar el reeixit exemple del procés participatiu del 9 de novembre com a prova que “la unitat ens dóna força com a país”. “Sense la implicació de la societat civil, dels voluntaris, dels diferents partits polítics i del Govern no hi hauríem arribat”, va subratllar. Tot eren sobreentesos al voltant de la seva aposta per una llista unitària que aplegui sensibilitats diverses, però amb un full de ruta compartit cap a la independència. Una fórmula que implicaria desar al calaix les sigles de partit -almenys les de Convergència i d’ERC- i potenciar la presència de personalitats de la societat civil.

Fins ara Mas ha condicionat l’avançament electoral a l’acceptació per part d’ERC d’aquest esquema. Però els de Junqueras esgrimeixen, amb enquestes a la mà, que aquesta proposta unitària no assoliria la majoria absoluta i defensen, en canvi, una pluralitat de llistes independentistes agrupades sota un paraigua identificatiu comú. La càrrega de profunditat del discurs d’ahir de Mas anava dirigida a abatre les reticències dels republicans al seu pla. “La unitat suma, ens fa més forts i ens permet avançar de manera més sòlida”, va insistir.

Al matí, en l’última reunió de l’any del Govern, Mas ja havia exposat davant dels seus consellers una recepta directament adreçada a ERC per poder assolir un acord. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, es va encarregar després de difondre-la: “Menys titulars, menys exigències i més generositat per part de tothom”. La negociació no va, de moment, per bon camí. I Mas va aprofitar el discurs de Cap d’Any per marcar terreny.

Un dels arguments utilitzats per reivindicar la llista transversal és que el fet de concórrer units a unes eleccions com aquestes contribuiria a fer entendre a la comunitat internacional que es tracta d’un referèndum sobre si Catalunya ha d’esdevenir un estat independent, i no pas d’uns comicis clàssics en què cada partit es presenta amb el seu propi programa. Aquesta filosofia també es flairava en la bateria de raons que va incloure Mas en el seu discurs per afegir pressió a Junqueras. “La unitat permet fer entendre millor el que volem, com a país i com a societat, i ens dóna moral de victòria”, va reblar el president, sempre situant el 9-N com a punt de referència.

“Decisions complicades” en camí

Però va ser precisament durant els preparatius del 9-N quan el front comú sobiranista es va esberlar. El fet que el Govern renunciés a la consulta inicialment convocada i després suspesa pel Tribunal Constitucional va conduir a un xoc frontal, per primer cop en la legislatura, entre Mas i el líder d’ERC, que des de llavors dóna per trencat l’acord d’estabilitat segellat el 2012. Aquest és l’element que deixa més debilitat el Govern i limita el marge de maniobra de Mas. En cas que les negociacions per la llista unitària s’acabin estavellant, el president pot veure’s abocat a un dilema d’allò més incòmode: convocar igualment eleccions sense la fórmula que havia imaginat o mirar d’estirar el mandat fins al 2016 i buscar la complicitat del PSC a costa d’aparcar el procés.

Ahir no va voler anticipar esdeveniments. No va tancar-se cap porta i es va mostrar disposat a tot. “En aquestes properes setmanes caldrà prendre noves decisions complicades i no exemptes de risc”, va dir un Mas críptic pel que fa al calendari. Arriscat pot ser convocar unes plebiscitàries abans de les eleccions municipals del 24 de maig, però també ho seria intentar resistir el que queda de legislatura sense prou suports estables al Parlament.

Va insinuar que aquestes decisions “no exemptes de risc” podrien traduir-se en la convocatòria d’unes plebiscitàries en el primer trimestre de l’any, després d’haver posat les urnes el 9-N malgrat els “obstacles”. “Si aleshores no vaig dubtar a assumir personalment les decisions que creia més adequades, també ho faré en els propers passos que ens pertoca fer com a país. És la meva responsabilitat com a president: no defugir les decisions, per difícils que puguin ser”, va remarcar Mas, que va posar en relleu el camí cap a l’estat propi recorregut fins avui: “Mai havíem arribat tan lluny. Mai”, va dir. Això li va donar peu per denunciar la querella de la Fiscalia per haver organitzat el 9-N: “Malament quan un estat decideix querellar-se per la via penal contra els que faciliten la participació i donen la veu i el vot a la ciutadania. Vol dir que alguna cosa falla, i no menor”.

Moderat optimisme econòmic

El seu discurs també contenia un missatge d’optimisme pel que fa al rumb econòmic, en què observa “canvis en la bona direcció” que confia poder “confirmar i accentuar” durant el 2015. Però va desmarcar-se del to triomfalista de Mariano Rajoy i va admetre que “les desigualtats socials no s’han reduït”. “No podem donar la crisi per superada”, va reblar. També va fer una breu al·lusió a la corrupció, en destacar l’esforç de transparència del seu govern i reconèixer -amb el cas Pujol de rerefons- que “no sempre ha sigut així”.

El Govern no preveu grans anuncis fins després de Reis. Mas farà balanç d’any després de la reunió del Govern del 13 de gener. Serà llavors quan començaran a resoldre’s les primeres incògnites del 2015.

Dard pel “menyspreu” de Podem al president

Les paraules del secretari general de Podem, Pablo Iglesias, negant-se a reconèixer Artur Mas com a interlocutor polític encara couen al Govern. Ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va carregar novament contra Iglesias pel seu “menyspreu” cap a un president elegit a les urnes. L’afirmació, va denunciar Homs, resulta “inquietant”, perquè “té un fonament molt poc democràtic”. “Si ets un demòcrata, no pots menysprear un interlocutor que ha sigut escollit pel poble”, va dir Homs, en acabar la reunió del Govern.

stats