Milions per a la gent treballadora d’un barri ric de Madrid
MadridEl districte de Chamberí, al cor de Madrid, és un dels que té la renda per càpita més elevada de la ciutat. Per això, d’entrada, podria semblar que l’atzar -que no té res a veure amb la justícia- havia beneficiat precisament els que menys ho necessiten. Però la realitat és que el 13.437 ha deixat molts milions a les butxaques de gent treballadora, empleada als múltiples establiments i oficines de la zona. L’administració situada al carrer de Zurbano, número 26, a pocs metres de la seu central del PP, va repartir 118 sèries del número guanyador a la rifa, premiat amb 400.000 euros el dècim.
La grossa de Nadal es va fer esperar més que mai. Fins ara, el rècord el tenia el 20.085, venut a Vic l’any 2005. Ahir, quan a la una del migdia els nens Ismael Rastrelli i Janna Flores cantaven el primer premi, al restaurant El Mentidero de la Villaja estaven en marxa per posar-se a servir dinars. Poc s’imaginaven, minuts abans, que la seva rutina diària estava a punt de patir un sotrac. Els propietaris del negoci i els treballadors, la majoria d’origen llatinoamericà, havien comprat 15 dècims que havien repartit entre 40 persones. Coneguda la notícia, molts dels empleats s’abraçaven mentre ploraven, feliços, travessant d’un cantó a l’altre el carrer, ple de cotxes mal aparcats. En una vorera hi ha l’administració de loteria que regenta Lino Cuervo, amb tres persones més, i just davant el restaurant. Ahir, a quarts de dues, els vianants que passaven pel carrer no s’aturaven a mirar la carta, penjada a la paret, malgrat que ja era l’hora de dinar. Ahir, la tripa guisada a l’estil de la mare, a 19,50 euros el plat, va passar a un discretíssim segon pla.
Poc després de conèixer la notícia, premiats i curiosos van començar a acostar-se al punt de venda. “No marxis, que ara et sortiran xicotes!”, deien alguns dels habituals del negoci al seu propietari. Sense fer cas de la broma, ell s’escapava un moment a ampliar una imatge del número perquè es veiés ben bé a les càmeres de televisió i a les fotografies. La satisfacció dels socis era doble perquè havien regalat dècims a familiars, amics i treballadors.
Algunes veïnes s’hi apropaven, amb discreció, per felicitar els que havien tingut més sort que elles. Hi havia qui rondinava amb una tristesa indissimulada; d’altres, que descobrien just en aquell moment que la seva administració havia venut la grossa, ho encaixaven amb esportivitat. Unes senyores que venen flors al capdamunt del carrer es miraven l’escena amb les mans al davantal: “A nosaltres no ens toca ni el gordo ni el delgado ”. Al Raúl, cambrer d’un bar que és a pocs metres, se’l veia satisfet perquè -fent cas del tòpic- els diners havien estat molt repartits. A poc a poc el local se li omplia de gent que no tenia pressa per dinar i tampoc per deixar de celebrar un moment tan especial. Hi regnava un esverament col·lectiu sense excessos. Els telèfons no paraven de sonar. Els uns als altres s’interrogaven amb la mirada: “I a tu, què?”
Prudència i estalvi
De manera inevitable, i davant la insistència dels periodistes, alguns d’aquells a qui els havia somrigut la sort començaven a improvisar plans. La majoria es mostraven prudents i la paraula estalvi apareixia en més d’una conversa. Tot i ser a Chamberí, i que el gruix dels premiats -com a mínim els que van deixar-se veure- tenen feina, l’ombra de la crisi era molt present. Alguns dels treballadors del restaurant fins i tot deixaven la porta oberta a tornar al seu país. La Lara i el Borja, parella propietària del negoci -amb una tercera persona que, segons van explicar, estava de vacances a Marbella-, també es mostraven cauts: “És que tenim cinc fills...”, subratllava ella.
Entre els afortunats del carrer Zurbano hi havia una parella de Tarragona, l’Albert i l’Anna, que no amagaven la felicitat (petó davant les càmeres inclòs). Fa un temps que viuen i treballen a la capital espanyola i la família els va demanar que hi compressin loteria amb la convicció que a Madrid “toca més”. El que van regalar a l’avi d’ella és el que ha tocat. Per això ahir confiaven a poder fer, com a mínim, un creuer tots plegats, encara de destí incert. “Pel Mediterrani”, apuntava ell. “Pel Carib”, deixava caure ella. L’administració també va repartir milions a alguns treballadors del Museu de Cera, que és al capdavall del carrer Génova, i a empleats de l’institut de formació de la Comunitat de Madrid. En aquesta zona s’hi van repartir tres quartes parts del premi més important.
La grossa deixa un ‘pessic’ de 80 milions en un petit poble de Cadis
Tot i que el gruix del primer premi es va quedar a Madrid, el 13.437 també s’havia venut en altres indrets de l’estat espanyol. El segon lloc que va rebre més milions, 80, va ser El Bosque, un petit poble de 2.000 habitants de Cadis. La seva alcaldessa, Inmaculada Gil, va explicar que això suposarà una “enorme” injecció econòmica per al municipi, que viu del turisme rural que visita el parc natural de Grazalema. En un municipi on “tothom es coneix”, Gil va confirmar que hi havia moltes persones premiades, ja que el número es va vendre en forma de dècims i participacions en un restaurant del poble. El primer premi de la rifa de Nadal també va esquitxar l’Eliana, al País Valencià, Còria (Càceres), Logronyo, Albacete, Boñar (Lleó) i diferents punts de Galícia i Múrcia.
