El PP batalla per ser el referent del bloc del no
Els populars veuen en Albiol el revulsiu per revertir la davallada prevista als sondejos
BarcelonaAcabar de cremar el cartutx vell o bé treure’s un as de la màniga per intentar que la caiguda no sigui tan sonada. Aquestes són les dues opcions que tenia el PP davant unes pèssimes perspectives electorals per al 27-S. Si bé els socialistes catalans, en una tessitura similar, han apostat per la primera via, els populars han pres una mesura d’urgència: que l’exalcalde de Badalona Xavier García Albiol sigui el candidat a la presidència de la Generalitat en lloc d’una Alícia Sánchez-Camacho que havia perdut pistonada.
Tres anys després d’haver aconseguit el seu millor resultat a Catalunya -19 diputats-, el PP té clar que difícilment tornarà a repetir aquesta quota de representació al Parlament. Les causes són diverses. D’entrada, no només han de pugnar amb el bloc sobiranista -en el qual CDC i ERC, els dos grans partits del país, fan pinya- i amb el de l’esquerra -que també suma al voltant de Podem-, sinó que també han de batallar per seguir sent la veu hegemònica del bloc del no, on Ciutadans trepitja fort amb el seu missatge espanyolista desacomplexat i de regeneració democràtica. Els d’Albert Rivera estan de moda -especialment a Espanya- mentre que la imatge del PP es veu afectada per la crisi del bipartidisme i el desgast de Mariano Rajoy com a president.
Però més enllà d’un escenari polític advers, els populars catalans també tenien un problema amb el lideratge de Camacho, la imatge de la qual va quedar erosionada arran de l’esclat del cas Método 3 i la seva polèmica conversa amb l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola al restaurant La Camarga. Des d’aleshores, cap enquesta ha augurat una remuntada del partit i des de la seu del carrer Génova de Madrid veuen amb preocupació un daltabaix electoral a Catalunya, que seria una carta de presentació pèssima de cara a les eleccions espanyoles. És per això que després de les municipals van decidir moure peça. I cadires.
Camacho, doncs, ha sigut finalment rellevada, un canvi que no ha sigut traumàtic perquè ha acordat amb Rajoy una sortida per la porta gran després de les generals. El paper que jugarà a Madrid dependrà del resultat que obtingui el PP. Sigui com sigui, fins aleshores, i tenint en compte que el partit no preveu celebrar el congrés per triar nova executiva fins a l’any que ve, es mantindrà com a presidenta dels populars catalans i es lliurarà d’assumir un resultat que probablement quedarà per sota del del 2012. El repte d’esmorteir la caiguda l’assumeix Albiol, que el PP veu com la millor opció per remuntar les enquestes.
Un radical avalat a Badalona
En Albiol hi veuen un líder que no necessita presentació -fet important tenint en compte que les eleccions són d’aquí dos mesos i era difícil promoure una cara desconeguda- perquè com a candidat a Badalona ja ha aconseguit forjar-se una popularitat a cop de declaracions de caire xenòfob contra la immigració. El seu ha sigut, a més, un model d’èxit que ha aconseguit imposar-se a la ciutat en les dues últimes eleccions municipals, malgrat que en les últimes un pacte de l’esquerra li va arrabassar l’alcaldia. Amb segell propi, aval ciutadà i discurs clar, contundent i sense complexos, Albiol no volia quedar relegat a quatre anys de travessia pel desert i de seguida va aixecar el dit. Rajoy va veure en ell una bona aposta per posar tota la carn a la graella i frenar el descens que pronostiquen les enquestes.
Ara bé, si des de Génova veuen en la seva radicalitat la millor carta per concórrer al 27-S, l’estratègia d’Albiol passa per posar-se la disfressa de moderat. És conscient que ha d’aconseguir atreure vots de l’òrbita de formacions com el PSC i Ciutadans per aconseguir, almenys, salvar els mobles. La Camacho que va catapultar els populars, aconseguint fins i tot ser clau en la governabilitat de Catalunya amb un pacte amb Artur Mas, s’ho mirarà des de la banqueta.
