BarcelonaResistir per sortir tan poc perjudicats com sigui possible de l’etapa amb més turbulències del procés sobiranista. Aquesta és la filosofia que impera en el PSC des que Pere Navarro va deixar la primera secretaria del partit arran de la imminent escissió dels socialistes sobiranistes. El seu successor, Miquel Iceta, va heretar el PSC més petit i erosionat des de la seva fundació, l’any 1978, i es va proposar ser el para-xocs d’un partit que ha anat encaixant daltabaixos electorals tot esperant tocar fons per començar a refer-se.
Ningú dubtava que, un cop va assumir la batuta del PSC fa un any, el veterà Iceta estaria disposat a cobrir tots els flancs que calguessin. Després de tres dècades als fogons de la seu del carrer Nicaragua cuinant el projecte i el missatge del partit, va decidir fer el salt per pilotar una transició en el pitjor moment del PSC, quan la formació es va sotmetre a una operació a cor obert perquè l’auge sobiranista havia portat al límit la convivència entre les dues ànimes del partit.
Un escenari desmotivador
Ara, amb un partit més petit però també molt més cohesionat, l’escenari que tenien i encara tenen els socialistes al davant no és el més motivador perquè dirigents més joves facin un pas endavant i encapçalin una renovació que s’estrenaria amb fracassos electorals. És per això que Iceta posa la cara també com a candidat en la que es preveu la legislatura més difícil, abans de cedir el testimoni com a primer secretari al congrés que celebraran els socialistes entre finals d’aquest any i principis del que ve. Un moment en què un sector del PSC espera que algun dirigent com l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, faci un pas endavant i prepari el terreny per a la remuntada.
A diferència del 2012, quan el PSC va apostar per presentar un Navarro que havia de ser la nova cara del Parlament amb l’encàrrec de pregonar la bona nova federalista, el partit es posa ara en mans d’un dirigent experimentat que ha d’obrir pas a la reforma constitucional. De fet, Iceta és l’artífex de la proposta i de la teoria que començarà a materialitzar-se un cop el procés independentista hagi fracassat i el PP perdi la majoria absoluta a Espanya. Si bé Navarro va destacar per l’enfrontament amb el PSOE primer -per obrir pas a la proposta federal- i pel gir radical i la duresa contra el procés català després, Iceta fa bandera de la moderació i d’una defensa del PSC com a partit frontissa sense grans estridències.
Els socialistes són conscients que no estan en condicions d’esgarrapar vots d’altres partits. No hi renuncien, però la prioritat és mantenir el que tenen i no recular més. A les municipals ja ho van intentar i van celebrar haver-se mantingut a les principals ciutats de l’àrea metropolitana malgrat haver quedat força escombrats a la resta del territori. Ara Iceta té al davant el repte de resistir perquè el PSC no esdevingui irrellevant al Parlament.
