Puigdemont portarà la DUI al Parlament

El president català reclama la implicació de la UE: “Ja no pot seguir mirant cap a una altra banda”

Després del referèndum, declaració d’independència. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no va apartar-se ahir ni un mil·límetre del full de ruta marcat al Parlament. Malgrat que la repressió policial va obligar a celebrar l’1-O en unes condicions extremes -es van arribar a tancar punts de votació sobre la marxa i es va haver de traslladar urnes d’un lloc a un altre-, amb l’àmplia victòria del sí -el sí s’imposava ahir amb el 90% entre els 2,2 milions de catalans que van poder votar-, Puigdemont va defensar que Catalunya s’ha guanyat el dret a “ser un estat independent amb forma de república”, de manera que les institucions “tenen el deure d’implementar” el que van decidir els catalans. Per això Puigdemont -que aquest matí reunirà el seu govern de manera extraordinària- va avançar que en els pròxims dies traslladarà al Parlament els resultats de l’1-O perquè, tal com preveu la llei del referèndum, proclami la independència.

Puigdemont, doncs, va donar plena validesa al resultat de l’1-O i continua endavant amb el full de ruta previst. Tot apunta, així, que abans que s’acabi la setmana la cambra catalana -que avui reuneix la mesa i la junta de portaveus per decidir quan celebra el ple- tornarà a viure un ple històric i, probablement, tens. L’independentisme, doncs, manté el pols amb un Estat que observa amb impotència com ni la via judicial ni la repressió policial d’ahir generen fissures en la determinació del Govern de culminar el Procés.

Una determinació reforçada dins del Palau de la Generalitat per la sensació que a poc a poc l’independentisme guanya el relat internacional. Les imatges d’ahir de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional carregant contra persones que feien cua als col·legis electorals van fer la volta al món, i al mateix temps van dotar de legitimitat les reivindicacions de l’independentisme. Conscient de l’empenta que la “repressió brutal” de l’Estat va donar ahir als defensors que Catalunya esdevingui un país independent, Puigdemont també va aprofitar la seva declaració institucional per adreçar-se directament a la UE, a qui va avisar que “ja no pot continuar mirant cap a una altra banda”.

El Govern, que ja va veure com les detencions d’alts càrrecs fa deu dies multiplicaven els suports internacionals, interpreta que els successos d’ahir en alguns col·legis fan que la carpeta catalana deixi de ser un “afer intern” espanyol i requereixi una actuació immediata de la comunitat internacional. Fins al punt que Puigdemont va advertir ahir que la UE es juga els seus valors fundacionals en la resposta que doni al cas català. “Ja no és un afer intern. És un afer d’interès europeu que apel·la als valors fundacionals de l’espai de pau, convivència i democràcia que hem construït des de fa anys”, va argumentar el president de la Generalitat, que va opinar que Catalunya va guanyar ahir “molts referèndums”, entre els quals el dret a ser “escoltats, respectats i reconeguts”. D’entrada, la delegació parlamentària internacional que va visitar ahir diferents col·legis electorals va reclamar a la nit al govern espanyol que s’assegui a negociar.

Crida al Consell d’Europa

La clau internacional, de fet, va estar ben present al llarg de totes les intervencions públiques que va fer el Govern. Ja a primera hora del matí, quan tot just acabaven d’obrir-se els primers centres de votació i ja s’havien produït les primeres càrregues policials, el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, havia instat Europa a adoptar mesures i estudiar possibles sancions contra l’estat espanyol. Apel·lant a l’article 7 del Tractat Europeu, Romeva va avançar que la Generalitat demanarà al Parlament Europeu i la Comissió Europea que instin el Consell de la UE a adoptar els mecanismes de control i sanció contra Espanya que es considerin pertinents, ja que “està posant en risc la imatge de la UE com a garant de la democràcia i respecte als drets humans”.

Com Puigdemont, tant Romeva com el conseller de la Presidència, Jordi Turull, van intentar trencar el mur que ha aixecat fins ara la comunitat internacional al·legant que el Procés ha deixat de ser un afer intern. Tots dos van afirmar que la repressió policial d’ahir -de la qual van culpar directament Rajoy, el ministre Zoido i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo- suposa una “vergonya per a Europa” i es converteix en “l’evidència clara i manifesta de constant vulneració de drets fonamentals en un estat de la UE contra ciutadans de la UE”, de manera que ha arribat l’hora que Europa s’hi impliqui. El que també es va adreçar a institucions europees va ser el síndic de greuges, Rafel Ribó, que va anunciar que elevarà a instàncies europees les investigacions que va obrir ja ahir sobre qui va ordenar les càrregues contra la gent i altres abusos comesos ahir.

Superat l’1-O i camí de la declaració d’independència, la Generalitat trasllada ara el pols amb l’Estat al terreny de joc europeu.

Més continguts de

El + vist

El + comentat