Rajoy prova de frenar la crisi al PP activant-se per a les generals

MadridAmb el seu estil característic, Mariano Rajoy va intentar demostrar ahir al seu partit que havia entès el missatge, el malestar -la indignació en alguns casos- pels resultats de diumenge a la nit. Va obrir la porta a fer canvis poc menys de 48 hores després d’haver assegurat que no mouria peça. Algun dels seus col·laboradors més directes somreia resignat i s’arronsava d’espatlles quan se li feia notar que el president espanyol deia una cosa i la contrària. Entremig de les dues afirmacions, però, hi ha hagut un inici de desbandada de presidents autonòmics, que ni han esperat a veure si els pactes d’esquerres quallaven, cosa que ha fet enfadar Rajoy. Més enllà d’aquests cops de porta, però, el que ha fet saltar les alarmes a la Moncloa han sigut les declaracions de veterans del PP, sempre lleials, que aquest cop han qüestionat en públic la seva estratègia i han arribat a plantejar si el president és el millor candidat per a les eleccions espanyoles.

A la sortida de la sessió de control al Congrés, el cap de l’executiu espanyol va provar d’apaivagar els ànims i al mateix temps deixar clar que no pensa fer cap pas enrere. Ell és un home de partit -presumeix d’haver començat des de la base- i està decidit a responsabilitzar-se de la gestió a les urnes i a complir els estatuts del PP, que situen automàticament el líder de la formació com a aspirant a la presidència. Per això va respondre als crítics engegant els motors electorals per a finals d’any. El seu entorn va confirmar que es planteja les dates del 22 i el 29 de novembre com les més probables per celebrar els comicis. Diputats que mantenen una relació fluïda amb Rajoy descarten que les faci coincidir amb les plebiscitàries catalanes del 27-S.

Una vegada més el líder popular confia en la seva capacitat de resistència a les turbulències i en el seu control dels temps polítics -sovint esperant que les coses s’aclareixin per si soles- per recuperar la iniciativa i tornar a tenir el gruix de la seva gent darrere. En la breu declaració d’ahir va prometre que prendrà les “decisions” que cregui oportunes per tornar a aconseguir la confiança de la majoria dels ciutadans. Ho farà, però, “a poc a poc”. Al·lèrgic a prendre decisions en calent, probablement esperarà a retocar els seus equips fins que no s’hagin constituït els ajuntaments i les comunitats autònomes i tingui clar quin és el mapa resultant del 24-M.

Als més impacients els va recordar que els “canvis”, ja siguin al govern o a la seu del carrer Génova, s’anuncien un cop s’han produït. No és descartable que, per donar un nou impuls als últims mesos del mandat, pugui substituir alguns dels ministres que ja tenen un peu fora per voluntat pròpia, com José Ignacio Wert i Luis de Guindos. En canvi, fonts populars creuen que no hi haurà relleus al partit, malgrat la debacle de diumenge, i que en tot cas reforçarà la direcció amb noves incorporacions. Podria ser una manera de començar la renovació generacional que li reclamen alguns dels barons amb més trajectòria. De fet, el castellano-lleonès Juan Vicente Herrera, el que s’ha expressat amb més contundència, ja ha apuntat un nom de futur: el portaveu de la campanya autonòmica i municipal, Pablo Casado.

En aquest control del calendari, Rajoy ja ha fet saber als territoris que no autoritza la convocatòria de congressos extraordinaris abans de les eleccions, malgrat que en alguns llocs (el País Valencià, les Illes Balears, Aragó) els que fins ara n’eren els líders ja han anunciat que abandonen la primera línia. Fidel als mecanismes interns del PP, Rajoy aposta per fer un congrés estatal després dels comicis del novembre -si perden servirà per renovar la cúpula- i, a partir d’aquí, els congressos regionals i provinicials. Allà on hi hagi un buit de poder el partit començarà a reforçar ja alguns noms, per exemple a l’hora de nomenar els portaveus parlamentaris, pensant en el futur.

Aplicar el model Aguirre

Els motors electorals també comencen a rugir pel que fa a l’estratègia. La intenció dels populars és aprofitar els mesos vinents per intentar recuperar l’espai de centre que han perdut i encasellar el PSOE molt a l’esquerra, aprofitant els pactes que es perfilen amb Podem en diverses institucions.

De fet, el pinyol de Génova veu amb bons ulls el plantejament que ha fet a Madrid Esperanza Aguirre, oferint una grosse koalition als socialistes i a Ciutadans per evitar que la candidata de Pablo Iglesias, Manuela Carmena, sigui la nova alcaldessa de la ciutat. Entenen que és un model que es pot repetir on el PP ha sigut la força més votada però sense majoria absoluta. Això els permetria tenir, davant de l’opinió pública, la iniciativa política i, sobretot, evidenciar que entre una dreta suposadament moderada i la nova esquerra, Pedro Sánchez tria els segons.

Curiosament, hores després que la direcció avalés el plantejament polític d’Aguirre i que el PSOE el rebutgés, ella va sorprendre oferint un govern de concentració a tots els grups, incloent-hi Ahora Madrid, sempre que no vulgui “construir soviets als districtes”. La proposta va desconcertar els conservadors. El retrat que fa l’expresidenta de Madrid de Podem com una força comunista radical i perillosa ha causat malestar fins i tot entre els seus companys. El ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va dir que l’exjutge Carmena no és cap “perill” per a la democràcia.

El discurs dels pactes anti-Podem no ha fet forat a la direcció socialista. El secretari general del PSOE va subratllar ahir que té “la determinació de governar el canvi” que, a parer seu, ha reclamat la societat espanyola a les urnes. En les últimes hores ja ha conversat per telèfon amb Iglesias per debatre sobre la situació d’Espanya, amb el focus posat en la lluita contra la corrupció i la regeneració democràtica. Si bé asseguren que encara no han abordat la qüestió dels pactes postelectorals, en una entrevista a Cuatro el líder de Podem va deixar clar que no té “cap voluntat” de permetre que el PP governi enlloc on no ha obtingut la majoria absoluta. Els dos dirigents es reuniran, si no hi ha canvis, la setmana que ve.

Abans Sánchez es trobarà amb els seus barons territorials, entre els quals Susana Díaz. Com Rajoy, amb la vista posada ja en la Moncloa.

El sector econòmic, nerviós pels programes de Colau i Carmena

La patronal espanyola creu que el rumb de la tendència de recuperació “ja no la pot aturar ningú”, però vol que els nous alcaldes “no posin problemes, sinó que arribin per solucionar-los”. Així, el president de la CEOE, Joan Rosell, va demanar ahir als nous partits que s’oblidin dels programes electorals i afrontin “la realitat”. “Una cosa és la campanya i una altra quan arribes a la taula del despatx i et diuen els diners de què disposes i has de començar a gestionar”, va dir. D’altra banda, a la junta d’accionistes d’OHL, el seu president, Juan Miguel Villar Mir, va confessar que estava “molt preocupat” pel resultat perquè creu que posa en perill la recuperació econòmica “en el cas que es posin de moda alguna de les tesis de Podem”. No obstant això, va dir que actualment “Espanya té massa nivell de vida perquè el comunisme triomfi”. Al seu torn, el president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, va afirmar que Ada Colau havia de canviar, perquè fins ara era, com a portaveu de la PAH, “un personatge folklòric” i ara és “institucional”.