Rajoy atia la por als pactes de “tots contra el PP”

MadridÉs un clàssic de totes les campanyes electorals però en aquesta té més sentit que mai. La crida al vot útil sona diferent a les files del PP que en altres ocasions perquè ara hi ha un partit amb el sac obert, disposat a rebre les paperetes dels electors de centredreta descontents. Mariano Rajoy ha elevat el to aquesta setmana per alertar els conservadors del risc de fer experiments amb altres substàncies que no siguin la gasosa. Intenta frenar la fuga cap a Ciutadans pensant en l’endemà dels comicis. Vol evitar a contrarellotge un escenari de fragmentació inèdit per a qui sempre ha tingut l’exclusivitat en el seu camp ideològic.

D’entrada, aquests dies els populars necessiten desmarcar-se del partit d’Albert Rivera per desactivar la percepció, atiada des de l’esquerra, que el partit català és la seva marca blanca. Que votar l’un o l’altre és indistint perquè acabaran pactant allà on sumin. A Sevilla el president del govern espanyol va dir que ells no tenen “vocació de frontissa” i que confiar en d’altres -sense posar-hi noms- pot desembocar en una “coalició de tots contra el PP”. Si habitualment, va dir, aquest model no ha funcionat (l’exemple al qual recorren sempre és el tripartit català), “en les circumstàncies actuals seria letal”. A la capital andalusa els sondejos pronostiquen un resultat molt ajustat el 24-M, amb el record viu de la victòria socialista al Parlament.

Per marcar distàncies, els estrategs de campanya han tornat a recórrer a la vella consigna frontista d’“el PP o el buit” que va sintetitzar ja fa temps la secretària general, María Dolores de Cospedal. Ja no es tracta, per tant, de triar entre dues ofertes semblants des d’un punt de vista nacional i econòmic -la gran diferència, per a Rajoy, és la falta d’experiència de Rivera-, sinó subratllar les incerteses sobre la política d’acords que desplegarà Ciutadans: ¿qui pot garantir que apuntalarà executius de dretes? “Estalviem-nos quatre anys d’embolics entre diverses forces i apostem per la seguretat i l’estabilitat. El que funciona no es toca”, va dir el Rajoy al migdia a Múrcia.

Quedar primers

La crida al vot útil per mantenir les majories absolutes del 2011 intenta situar com a espàrring “una esquerra més radicalitzada que mai”, en referència a Podem. L’equip de la seu del carrer Génova ha acabat per assumir un esquema de confrontació ideològica que ja fa temps que practica la candidata a l’Ajuntament de Madrid, Esperanza Aguirre. En aquesta pugna, el PSOE ha quedat en un segon pla -els socialistes volen seduir el votant més moderat, pensant en les generals- i la dreta assenyala les candidatures de confluència progressista.

De fet, l’apel·lació a no dividir el vot conservador té un objectiu final que no s’explicita: aconseguir que, com a mínim, el PP quedi en primera posició a les diferents comunitats i consistoris. En cas contrari Ciutadans ho tindria difícil per justificar el suport als governants actuals i frenar el canvi. El cas més paradigmàtic és Madrid. Totes les enquestes pronostiquen una victòria municipal d’Aguirre però lluny dels 29 regidors necessaris per tenir les mans lliures. Li trepitja els talons Manuela Carmena, la cap de llista d’Ahora Madrid, la candidatura integrada per Podem, Guanyem, Equo i sectors d’Esquerra Unida.

En un cara a cara a Telemadrid dimarts, l’expresidenta de la comunitat autònoma va aferrar-se a la contundència contra els rivals electorals i va acusar Carmena -jutgessa i exassessora del govern basc en atenció a les víctimes d’abusos policials- d’haver alliberat membres d’ETA i haver dit que pateixen “massa”. Ahir la número 1 d’Ahora Madrid va revelar, en un xat amb el diari El País, que ella havia sigut amenaçada.

En el debat televisat, però, l’aspirant d’esquerres va contraatacar amb la corrupció, que ha tocat de ple el partit que presideix Aguirre. Precisament, la regeneració democràtica és la principal bandera que aquests dies fan voleiar Rivera i la seva candidata, Begoña Villacís: si diumenge els populars no són la força més votada, a ells se’ls farà molt difícil la negociació amb la dreta madrilenya, esquitxada per casos com Gürtel, Púnica i l’àtic d’Ignacio González. Caldrà veure si avui en el míting a la plaça de toros de València Rajoy es refereix a les presumptes irregularitats de membres de la seva formació.

La corrupció ha sigut un tema absent en els actes del president espanyol, tot i que l’ombra dels escàndols, com el del valencià Alfonso Rus, el persegueix i distorsiona el missatge que vol vendre. Ahir va irrompre en la campanya l’extresorer Luis Bárcenas, a qui el PP ha denegat ara la reincorporació a la seva antiga formació, com va demanar.

Vot útil, també a l’esquerra

A la capital espanyola el vot útil no mira només cap als adversaris directes, sinó també cap al foc amic. Un altre dels partits que el 24-M concorre a les urnes és Vox, una formació ultraliberal i espanyolista nascuda d’una escissió del PP, amb un cert predicament entre un tipus de votant que veu amb bons ulls Aguirre. “Els demano que s’integrin, que tornin a la casa comuna, que amb tots els seus defectes és l’única que defensa amb eficàcia els principis de llibertat i Espanya”, els va dir la candidata a la televisió. El raonament de fons és el mateix: o ells o l’abisme que, a parer seu, simbolitza el partit de Pablo Iglesias.

L’intent d’aplegar el màxim de forces possibles entorn d’un nom també es produeix en l’àmbit progressista, que té a la punta dels dits un canvi a la ciutat després de 25 anys. Això ha provocat tensions sobretot a Esquerra Unida, dividida entre els que aposten per la convergència amb les altres forces -amb l’aval de la direcció federal- i els que es mantenen lleials als dirigents regionals i donen suport la candidata oficial d’IU, Raquel López, desconeguda per a la gran majoria de la gent i a qui les enquestes pronostiquen que quedarà fora del consistori. L’emblemàtic PCE de Madrid demana el vot per a Carmena.

Des de Zamora el secretari general de Podem va posar el dit a la llaga i va afirmar que ells són els únics capaços de plantar cara al PP: “L’esperança té color morat”, va dir Iglesias. Els socialistes s’esforcen a posar en valor la seva experiència al govern i a reclamar, com una herència pròpia, els serveis socials que els podemistes criden a preservar. De moment la política de pactes post 24-M que atia Mariano Rajoy per mobilitzar el seu electorat està desada en un calaix: tothom és conscient que les aliances poden condicionar el camí cap a la Moncloa.