Rajoy s’enroca en el 155 tot i les pressions polítiques i econòmiques

MadridMariano Rajoy va rebre ahir múltiples pressions polítiques i econòmiques per evitar la intervenció de l’autonomia de Catalunya a canvi que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, renunciés a la declaració d’independència i convoqués eleccions autonòmiques. Els mediadors entre la Generalitat i el govern espanyol, que havien estat treballant els últims dies per intentar evitar el 155 i la declaració d’independència, van cantar victòria davant les primeres filtracions que Puigdemont havia accedit a abaixar els braços. Però l’enrocament del president espanyol en el seu càstig a l’autogovern català va fer que se n’anessin en orris les aspiracions d’aquests mediadors.

El govern espanyol va descartar fer cap pas per destensar el conflicte amb Catalunya perquè va considerar que els moviments del president de la Generalitat eren “soroll”, segons va dir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en el torn de defensa del 155 a la comissió del Senat que ahir va avalar el dictamen que quedarà avui definitivament aprovat, si no hi ha canvis d’última hora, pel ple de la cambra alta espanyola. Tot plegat responia a la guerra de nervis que mantenen des de l’1-O Puigdemont i Rajoy. Tots dos lluiten des del referèndum d’independència per un relat construït en silencis, cartes amb doble sentit i el joc dels sobreentesos. La Moncloa vol compromisos explícits, com va demostrar amb els requeriments previs al 155, en què demanaven un norotund a la pregunta de si s’havia declarat la independència. Qualsevol via intermèdia equivalia a un sí. I ahir l’escenari era el mateix. A Rajoy, per donar el braç a tòrcer, només li hauria valgut una declaració explícita de Puigdemont en què convoqués eleccions i renunciés a la DUI. Però el president de la Generalitat exigia garanties prèvies.

No van importar gaire les pressions creixents des de diversos espais polítics -des del lehendakari, Iñigo Urkullu, fins al líder del PSC, Miquel Iceta- i econòmics. Van poder més la desconfiança amb els plans del president de la Generalitat -“fa temps que he renunciat a fer pronòstics sobre els plans de Puigdemont”, deia dimecres un estret col·laborador de Rajoy- i les pressions de l’ala dura del PP, que no estava disposada a cedir ni mig mil·límetre davant d’un independentisme català al qual volen aplicar la mateixa recepta que a l’esquerra abertzale.

Interlocució

Les línies de diàleg obertes anaven més enllà. El conseller d’Empresa, Santi Vila, que ahir va dimitir, va mantenir obert un canal de comunicació amb diversos ministres del govern de Rajoy, entre els quals la d’Ocupació, Fátima Báñez, i el de Justícia, Rafael Catalá, a més de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, en la mateixa direcció que la resta de mediacions de les últimes setmanes. En les converses hi participava també el conseller de Justícia, Carles Mundó, i ahir, fins a última hora, s’hi va incorporar el president de la Generalitat, que va interlocutar amb la presidenta del Congrés, informen a l’ARA fonts coneixedores dels contactes. Representants d’una ala més moderada del PP, els ministres i Pastor haurien donat ales a la possibilitat de distensió, però Mariano Rajoy va optar per doblegar-se a la línia dura representada en el seu govern per la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal.

Les pressions econòmiques van arribar a ser de les plantes més nobles de les grans empreses. Fonts coneixedores dels contactes van assegurar a l’ARA que responsables de destacades firmes de l’Íbex, tant catalanes com espanyoles, havien demanat a Rajoy que aturés el 155 a canvi d’eleccions. Va ser el coneixement de l’existència d’aquestes pressions que va motivar les anades i vingudes en els plans de Puigdemont. El president també esperava un gest públic del PP que refermés aquest terreny, però les seves esperances van caure en sac foradat, i al migdia, després de la reunió de la ponència, tres destacats dirigents populars deixaven clar, en directe per televisió, que no s’aturava res. “Un possible anunci d’una convocatòria d’eleccions no implica que es resolgui la part fonamental que ha donat lloc al 155, que és el restabliment de la legalitat”, deia el portaveu del PP al Senat, José Manuel Barreiro. El president del PP català, Xavier García Albiol, i el vicesecretari popular Javier Arenas insistien en la mateixa idea, que va girar les tornes a Palau.

Aquestes declaracions van ser la primera mostra de l’enrocament del PP. Però el cop d’efecte definitiu va arribar quan es va rebutjar, com a mínim de moment, la possibilitat plantejada pel PSOE que al Senat es pogués fer marxa enrere amb el 155. “Vam viure unes hores d’esperança”, va admetre Ábalos en roda de premsa des de Ferraz. El PSOE va buscar fins a l’últim minut evitar la liquidació de l’autonomia i manté viva l’esmena que apunta que l’aplicació del 155 quedaria suspesa si el president de la Generalitat convoca uns nous comicis abans que la mesura “entri en vigor”. És a dir, abans que es publiqui al BOE. El recorregut d’aquesta petició, doncs, seria molt limitat, i Puigdemont tindria només unes hores per convocar les eleccions.

El PP, tancat en banda, es va oposar a estudiar l’esmena i no va permetre que s’inclogués en el dictamen ni que es votés en comissió. Les negociacions per introduir-la, però, van continuar després i es mantindran fins avui. El text definitiu que es portarà al ple del Senat es pot modificar fins a mitja hora abans de la votació.

Una de les fórmules que podrien desencallar les diferències entre el PP i el PSOE podria ser que una DUI al Parlament invalidés la iniciativa dels socialistes, perquè entraria en contradicció amb una “tornada a la legalitat”. Fonts del PP desmentien ahir a la nit que haguessin ofert al PSOE aquesta clàusula, i públicament continuen sense aclarir quin és el pas que ha de fer Puigdemont per evitar el 155. “No li farem els deures”, assenyalaven fonts de la Moncloa des dels passadissos de la cambra alta.

Tanmateix, Ábalos va llançar un últim missatge al govern espanyol i a Puigdemont. A l’un, que “no caigui en la temptació” de declarar la independència; i als populars, que acceptin la seva esmena. Ábalos es va adreçar al president de la Generalitat i li va demanar que “no s’escudi en el fet que no hi ha garanties”, en un últim intent perquè es replantegi fer una crida a les urnes. “Si Puigdemont ha sigut sincer, li comuniquem que les raons que l’han portat a plantejar-se convocar eleccions [paralitzar el 155] es mantenen”, va insistir el secretari d’organització.

La negativa del PP a dialogar es va fer evident també amb el veto a la compareixença del delegat a Madrid, Ferran Mascarell, que es va desplaçar fins al Senat per defensar les al·legacions al 155. No va agradar la decisió a última hora de Puigdemont de no viatjar a la capital espanyola, cosa que, en paraules de Barreiro, és una “falta de respecte” a la cambra alta. En la reunió de la mesa i la junta de portaveus abans de la comissió, el PP va prohibir el torn d’intervenció de Mascarell amb la complicitat del PSOE i la indignació de les forces independentistes, Podem i el PNB. Mascarell va abandonar la sala Europa, on se celebrava la sessió, quan va veure que no se’l deixava parlar “ni un segon”, tal com va lamentar als passadissos del Senat. En declaracions als mitjans, Mascarell va titllar el veto de “gratuït” i “gens positiu”.