Efímers 25/07/2015

Mas-Colell: “Seria ridícul canviar el model de finançament abans de les eleccions”

A.b.
3 min
El conseller Andreu Mas-Colell a la redacció de l’ARA, amb l’equip directiu del diari.

BarcelonaAquesta setmana la Generalitat ha presentat un estudi que demostra les grans diferències que hi ha en el cost de la vida de les diferents comunitats autònomes. L’informe conclou que el cost de la vida és un 8% més car a Catalunya que la mitjana espanyola. Segons vostè, això s’hauria de tenir en compte a l’hora de calcular el sistema de finançament.

Efectivament, és un estudi rigorós sobre un tema important que vam encarregar a quatre acadèmics. Europa obliga que les estadístiques dels estats incloguin diferents aspectes, però encara no obliga a calcular el cost de la vida a nivell regional. Tard o d’hora ho farà, però de moment encara no. La conseqüència és que l’estat espanyol no ho fa, tot i que més d’una vegada s’ha proposat. Fins i tot va arribar a figurar en esborranys dels plans estadístics. Quan va entrar l’actual govern del PP va desaparèixer dels esborranys. No volen calcular-ho per la incidència que podria tenir sobre el sistema de finançament.

Però com es calcula aquesta dada?

L’estimació directa, que és com es fa per als estats, no la podem fer perquè no tenim les dades. L’únic que té les dades és l’Institut Nacional d’Estadística, i no les facilita. Tenim l’IPC, però no és el mateix que el cost de la vida. Les dades, per tant, són estimacions indirectes.

Cada comunitat vol portar a la taula de negociacions del finançament autonòmic els arguments que la fan més forta. Una altra comunitat demanarà que es tingui en compte l’extensió territorial, per exemple.

Ja hi són, tots aquests altres ajustos! L’extensió, la densitat, la demografia... ja es tenen en compte en el model de finançament actual. El que no hi és, el que és absolutament tabú, és incloure-hi el cost de la vida. Tan elemental com que un apartament de les mateixes característiques a Madrid o a Barcelona costa més que en un altre lloc. Estic segur que l’exconseller Antoni Castells devia posar-ho sobre la taula, però en aquest tema concret no se’n va sortir.

Imagino que, havent-hi eleccions al setembre a Catalunya, i al cap de poc a Espanya, és gairebé impossible que d’aquí a final d’any es produeixi cap canvi en el sistema de finançament.

Efectivament, cap canvi. Jo crec que no hi haurà cap canvi en el sistema de finançament d’aquí a les eleccions i que, de fet, no n’hi ha d’haver. Seria una mica ridícul que ens passem cinc anys reclamant un canvi del sistema de finançament i que ara el govern espanyol el vulgui implantar un mes abans de les eleccions. Això ha de ser després de les eleccions.

¿Té algun sentit començar alguna negociació sobre el model de finançament autonòmic amb el pròxim govern central quan el que es vol és una Hisenda pròpia?

Nosaltres ambicionem una Hisenda pròpia, però el context d’aquesta Hisenda pròpia ja es veurà: pot ser la d’un estat independent o pot no ser la d’un estat independent.

¿Però vostè creu que qualsevol nou sistema de finançament hauria d’incloure una Hisenda pròpia i, si no, no val la pena tancar-lo?

Qualsevol canvi fiscal té dos elements: primer, l’element quantitatiu. Ja em perdonarà que jo el consideri important: quan et falten 4.000 milions... doncs és un cert valor rebre els 4.000 milions, no? Però el tema fonamental és que nosaltres necessitem controlar les nostres bases fiscals. Necessitem negociar el que calgui a partir del control de les nostres bases fiscals.

stats