DEMOCRÀCIA, DE LA GRÈCIA CLÀSSICA A L’ACTUALITAT

De Sòcrates al cas Snowden: 2.500 anys de democràcia

Analitzem l’evolució del model polític nascut a la Grècia clàssica a partir de 10 conceptes

La democràcia garanteix la igualtat entre els homes? ¿La llei ha de ser intransigent? ¿L’estat democràtic és la forma més perfecta de sobirania? ¿Tenen sentit els estats nació? ¿La llibertat d’expressió ha de tenir límits? ¿Com es pot garantir la independència de la justícia? Quin seria el mecanisme més eficient per controlar la corrupció? Com es pot acabar amb els abusos de poder? Aquests neguits que tenien fa 2.500 anys Aristòtil o Sòcrates persisteixen en l’actualitat.

La democràcia atenenca va néixer el 509 aC i va tenir una vida de dos segles: la va suprimir Macedònia el 322 aC. Han passat molts segles, guerres, dictadures i revoltes, però continuem fent servir el mateix terme i una forma d’organització inspirada en la de les ciutats gregues. Els problemes amb la democràcia dels grecs, que entraven en una catarsi col·lectiva veient Antígona, no són gaire diferents dels que poden tenir els barcelonins que s’apassionen amb un Barça-Madrid. ¿Però s’estan generant les respostes i solucions adequades? El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha decidit viatjar a la societat atenenca del segle V aC per esbrinar-ho. L’exposició Demos. Viure en democràcia és un experiment: “L’exposició neix de la necessitat d’avaluar la democràcia actual. Mostrem els problemes que tenia la democràcia atenenca i quines solucions es van intentar aplicar”, explica Jordi Principal, que ha comissariat la mostra amb Daniel Gómez i Toni Ñaco del Hoyo.

A l’ARA, amb l’ajuda de dos experts -l’hel·lenista i comissari de l’exposició Daniel Gómez i el politòleg Jordi Muñoz-, analitzem deu conceptes: democràcia, ciutadania, sobirania, estat, govern, corrupció, justícia, repressió, públic/privat i llibertat d’expressió. Gómez fa un salt en el temps i resumeix quin significat tenien tots aquests termes a la Grècia clàssica. Muñoz en fa una lectura actual. La contraposició de les dues visions posa de manifest que el passat podria confondre’s amb el present. A l’exposició, per exemple, es pot veure un vídeo amb escàndols i revolucions dels segles XX i XXI i a la vegada escoltar les explicacions de com funcionava la democràcia a la Grècia de Sòcrates. I no grinyola. L’ostracisme que s’aplicava als díscols del segle V aC es reflecteix en els casos de Snowden, el jutge Garzón o Nixon. Antígona té paral·lelismes amb les manifestacions contra la llei d’avortament. La marxa de Martin Luther King el 1963 a Washington pot recordar el cas de Lisístrata. La condemna per homosexualitat al pare de la informàtica, Alan Turing, pot remetre al tràgic final de Sòcrates.

Sacrificar-se per la pàtria

Els atenesos eren molt respectuosos amb la condició de ciutadà. Per exemple, les tasques policials les feien els esclaus perquè consideraven poc adequat que un ciutadà pogués tenir un grau de poder superior a qualsevol altre. Esclar que no tothom podia ser ciutadà: no ho eren ni les dones ni els esclaus. I per ser ciutadà també s’havia de defensar fins a la mort la pàtria. És obvi que respecte a la Grècia clàssica s’han guanyat molts drets: el dret a vot universal, els drets civils i polítics, i també la possibilitat d’una vida digna. No obstant això, hi continua havent dèficits. “Els problemes de la democràcia són recurrents i es repeteixen”, assegura Principal. “Les solucions depenen del grup ideològic que tingui el poder en cada moment” afegeix.

Més continguts de

El + vist

El + comentat