Una manera de mesurar l’abast d’un programa de sàtira és apamar el perímetre de les polèmiques. En el cas del Polònia, polítics de diversos colors han protestat per alguns gags. També els periodistes hi han ficat cullerada. Aquí en teniu una recopilació.

Rajoy, com a Hitler a ‘El hundimiento’

En una de les escenes més famoses del film El hundimiento, Hitler renya el seu equip perquè no estan guanyant la guerra, aliè al fet que la majoria de tropes que dibuixa en el mapa ja han sigut liquidades. Ningú gosa fer-l’hi saber. Se’n van fer múltiples paròdies canviant-ne el subtitulat i el Polònia s’hi va sumar amb un gag, el novembre del 2014, on es veia Rajoy enfurismat amb els seus per la consulta del 9-N. El PP va portar el cas al CAC, per presumpta banalització del nazisme, però no els van donar la raó. La setmana següent de la denúncia, el xou ironitzava amb un gag similar, amb Toni Soler renyant els guionistes per haver perpetrat aquell esquetx.

El fals Montilla i el toc d’atenció del CAC

El Montilla del Polònia -és a dir, Sergi Mas- va aparèixer en un anunci emès just després d’una entrevista al president real de la Generalitat, el 10 de setembre del 2009. La conya buscava promocionar el programa Nit 10. El CAC va emetre un toc d’atenció a TV3 en considerar que el gag -la juxtaposició dels dos presidents, per ser precisos- era “difícilment justificable”. La directora de TV3, Mònica Terribas, va qualificar l’incident de “desafortunat error” pel possible “menyspreu de la figura del president”.

Hitler envaeix ‘Polònia’ i Rahola s’enfada

Un dels gags del programa mostrava com Hitler i un grup de nazis de ficció envaïen el programa, en referència a la invasió de Polònia (no el programa, sinó el país). La broma no va agradar a Pilar Rahola, que va aprofitar la seva intervenció a Els matins de Cuní per retreure a Soler haver fet humor amb un “assassí de masses”. El debat es va traslladar al programa Divendres, on el periodista va recordar que no era el primer cop que un assassí de masses apareixia al programa i va lamentar no compartir la crítica de Rahola.

Un logotip de “Vota PSC” irrita CiU i el PP

Durant un gag amb el fals Montilla es podia veure el logotip “Vota PSC”. Va molestar a diputats de CiU i del PP, que van portar l’afer a la comissió de control parlamentària de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que es va saldar sense cap conseqüència.

El PP demana “mesures” contra el programa

“Sempre rebem els mateixos”, es queixava el portaveu del PP a la comissió de control de la CCMA, Santi Rodríguez, que va demanar “mesures” contra el programa, en considerar que s’acarnissava amb els casos de corrupció del PP mentre que passava de puntetes pels que afectaven altres formacions.

Pujol no volia que es fes sàtira del Papa

La pirotècnica imitació del papa Ratzinger a mans de Toni Albà va motivar que, en el decurs d’un esmorzar públic sobre la influència de la sàtira en la política, Jordi Pujol es queixés de la “ridiculització” a la qual se sotmetia el pontífex. “Sabeu que ningú protestarà, però cap de vosaltres s’atrevirà a fer ni mitja insinuació contra un musulmà ni contra el déu dels jueus, ni ho heu de fer. És injust. Aquest Papa no és aquest imbècil que presenteu”, va dir l’expresident. Soler va respondre: “Bé, però Montilla tampoc és aquest imbècil que presentem”. Soler va argumentar, a més, que si apareixia al programa era perquè el Papa s’havia ficat en política.

La Casa del Rei protesta per la paròdia de Toni Albà

A diferència d’algunes versions anteriors, en què la imitació es limitava a diversos tics de parla i una certa caricatura bonhomiosa, el retrat del rei a càrrec de Toni Albà era molt menys amable i posava al descobert la cara més polèmica del monarca. Fins al punt que, al programa Set de nit -precedent del Polònia -, la Casa del Rei es va queixar a TV3, a través de Xavier Trias, portaveu de CiU a Madrid. Albà, tanmateix, va seguir interpretant el rei de la mateixa manera i va recuperar-lo per al Polònia.

Duran i Lleida es queixa d’un gag abans que s’emeti

La mera aparició d’una sinopsi del programa va fer que el líder d’Unió fes públic a Twitter el seu malestar pel programa. En concret, l’escena prometia explicar la sobtada conversió de Duran a l’independentisme -s’entén que per la posició de CiU amb la consulta-, però el polític  va recordar que ell se sentia “confederalista” i acusava el programa d’actuar “amb una barreja d’ignorància i mala fe”.

Un Franco que podia resultar simpàtic

El retrat de Franco que en feia Manel Lucas -un avi ultramuntà d’ultratomba- no encaixava amb algunes sensibilitats. Teresa Pàmies va escriure a l’ Avui lamentant que els infants poguessin descobrir la figura de Franco al Polònia i que hi trobessin un personatge “que no sembla tan dolent com el recorden els seus avis i pares que l’hagueren de patir”. L’articulista creia que el xou humanitzava el dictador. “Convertir el dictador en un pallasso al cap d’uns anys és una venjança deliciosa, fer que allò que abans del 75 feia pànic ara pugui fer riure”, va replicar Lucas.

Arrimadas, molesta per sortir sense veu pròpia

La diputada de C’s va criticar, a El món a RAC1, com la parodiaven al programa Versió RAC1 d’aquesta emissora i també al Polònia. El fet que els gags es basessin a fer veure que no tenia veu pròpia i repetia les consignes d’Albert Rivera el trobava masclista. Tant els tertulians com el presentador del programa, Jordi Basté, van considerar que no era un cas de masclisme, sinó només una paròdia política.