Efímers 09/02/2015

Tres vendes pendents i un estalvi del 60%

La Generalitat espera traspassar l’edifici de la Borsa, Torre Muñoz i l’antiga seu de Treball

X.g.
2 min
L’edifici de la Borsa de Barcelona és el més car dels que la Generalitat ha intentat vendre: n’ha demanat 89 milions primer i 71 després.

BarcelonaLa Generalitat va iniciar la venda d’immobles l’any 2011, quan hi havia necessitat de fer calaix per quadrar els comptes públics. Però el 2011 no es va poder vendre res. Les primeres transaccions es van fer el 2012. Des d’aleshores s’han venut 38 edificis, per un import total de 641 milions d’euros, tot i que hi ha 45 milions, de vendes que s’han fet a l’Ajuntament de Barcelona -Can Batlló, el de Via Laietana, 8, i els tallers de la Model-, que s’han utilitzat per reduir el deute que l’administració catalana té amb el consistori.

La millora de l’economia s’ha anat notant en el ritme de les transaccions. El primer any, el 2012, es van vendre tres edificis per 69 milions d’euros. El 2013 ja van ser 14 immobles i es van ingressar gairebé 197 milions. I el 2014 van ser 21 edificis per uns 330 milions.

Ara pràcticament no queda res per vendre’s. Els lots importants ja s’han tret al mercat i tenen nous amos. Els més actius entre els compradors han sigut dues asseguradores: AXA i Zurich.

Els edificis amb taxacions més altes que queden a la venda són tres. Es tracta del del passeig de Gràcia, 19, on hi ha la Borsa de Barcelona; Torre Muñoz, al passeig de Gràcia, 105 (al costat del Palau Robert), que és l’edifici de la conselleria d’Empresa i Ocupació, i el de Sepúlveda, 148-150, la seu de l’antiga conselleria de Treball. Aquests tres edificis van sortir a subhastes que van quedar desertes.

El preu de sortida més alt el va marcar l’edifici de la Borsa, que en primera convocatòria s’oferia per un mínim de gairebé 89 milions, i en segona convocatòria per 71 milions.

Però aquest immoble té un condicionant important. Més de la meitat de la superfície l’ocupa la Borsa, que en té l’usdefruit fins a l’any 2030. Per tant, és difícil de vendre amb un llogater que no paga a tan llarg termini.

El fet que la subhasta quedés deserta no vol dir que el Govern hagi desistit de la venda d’aquests tres edificis. Al contrari, el director general de Patrimoni, Salvador Estapé, confia poder tancar aquestes operacions en els pròxims mesos, abans de l’estiu. Assegura que hi ha inversors que s’hi han interessat i fins i tot han anat a visitar les instal·lacions, una afirmació que corroboren fonts del sector a Barcelona. Entre els interessats hi ha des de grups internacionals fins a inversors locals.

Primers estalvis

La venda d’edificis ja ha portat alguns estalvis. Per exemple, en el lot de 13 edificis que es van vendre a Zurich hi ha un estalvi anual de 15,1 milions d’euros, corresponents a quotes anuals per la cancel·lació anticipada dels censos emfitèutics que gravaven aquest immobles i les despeses de manteniment i impostos.

Però la concentració comportaria estalvis més importants que el departament d’Economia ja ha calculat. Per exemple, s’arribaria a una reducció del 40% en l’espai ocupat, una reducció del 60% dels costos d’arrendament i una disminució del 55% dels costos indirectes.

Per això les operacions de trasllat s’han de tancar aviat. En cas contrari en alguns casos portaria a haver de mantenir els vint anys de lloguer que s’han pactat i pagar més del que s’ha ingressat amb la venda dels immobles.

stats