CONTAMINACIÓ EMISSIONS NOCIVES

Les onades de calor embruten l’aire fins a límits històrics

La plana de Vic registra concentracions d’ozó per sobre dels màxims gairebé cada dia

L’ozó troposfèric, un contaminant secundari que té molt a veure amb el trànsit i el fum que emeten les indústries, va camí aquest 2015 de batre tots els rècords negatius. L’augment de la mobilitat, la lleu recuperació econòmica i les onades de calor successives han fet que, des de mitjans de maig, pràcticament cada dia s’hagin viscut superacions del límit màxim permès per a aquest contaminant, sobretot a la plana de Vic i especialment a les estacions que hi ha a Vic, Tona i Manlleu.

La qualitat de l’aire és una assignatura pendent des de fa anys. Malgrat el pla del Govern aprovat el setembre passat que preveu mesures contundents en un futur, com el pagament d’un impost per cada desplaçament en vehicle privat dins de l’àrea de Barcelona, o l’augment del preu dels peatges i els aparcaments durant els episodis de contaminació elevada, tal com va avançar l’ARA, les dades demostren que encara s’és lluny de complir amb els estàndards mínims exigits per la UE.

Les pluges ajuden a millorar

La realitat és que l’aire que respirem depèn massa de la meteorologia. L’any 2010, l’últim estiu tan sec com l’actual, també es van registrar indicadors especialment dolents. Les pluges i la crisi havien permès millorar -l’any passat va ser particularment bo-, però aquest 2015 recorda tot el camí que falta per recórrer. Les últimes tempestes i la previsió que encara s’estenguin durant els pròxims dies permetran revertir puntualment la situació i no se superaran els llindars màxims amb tanta facilitat, tot i que encara falta molt estiu i històricament l’ozó segueix alt fins al setembre.

“Cal valentia” per actuar, reconeix la directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Assumpta Farran, perquè, més enllà de l’amenaça de sancions d’Europa, la contaminació és un problema de salut pública. Ho demostren un gran nombre d’estudis científics que relacionen la contaminació amb un creixement fetal inferior, amb una funció pulmonar pitjor i amb un repunt de les morts, entre altres problemes.

Xavier Querol, professor de recerca de l’IDAEA, recorda que a la UE dels 28 les partícules en suspensió provoquen 457.000 morts prematures cada any, mentre que l’ozó -que afecta zones rurals menys poblades-, més de 17.000. Querol explica que la brisa marina impulsa cap a la Catalunya Central aquesta nociva barreja i, tot i que admet que al segle passat el problema era molt més gran, subratlla que encara no s’ha fet prou per evitar-ho.

Implicació municipal

Farran assumeix que l’exigència en aquest camp no ha deixat d’augmentar. Fins i tot l’OMS s’ha posicionat com mai abans i, amb el tabaquisme a la baixa, ha assenyalat la contaminació urbana com la primera causa de mortalitat evitable.

Precisament ahir Qualitat Ambiental va mantenir una reunió amb els sis municipis de més de 100.000 habitants ubicats a les zones de protecció especial -Barcelona, l’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Terrassa i Sabadell- per explicar el seu pla i refermar la necessitat d’avançar. El pla del Govern pivota sobre l’etiquetatge dels vehicles que circulen a Catalunya en funció del seu grau de contaminació, per poder aplicar així els impostos que se’n derivin, sobretot a partir de l’aparcament, que és competència municipal. Farran va subratllar que, més que fer un nou pla, el que cal és aplicar el que ja s’ha aprovat, sent conscients que “cap mesura produirà efectes immediats” i que els efectes no seran visibles fins al 2020. Els municipis, per la seva banda, reclamen una millora del transport públic i més participació en les comissions de seguiment del pla, dos aspectes en què Farran els dóna la raó, tot i que no hauria de limitar l’avançament de les mesures ja pactades i d’aplicació més immediata. La mala qualitat de l’aire, mentrestant, no hi entén de separacions competencials i obliga Generalitat i ajuntaments a col·laborar.

La UE alerta de la contaminació a Barcelona

En paral·lel a l’ozó troposfèric hi ha molts altres contaminants amb límits màxims permesos. Els dos més importants són les partícules en suspensió amb un diàmetre inferior a deu micres de diàmetre (PM10) i el diòxid de nitrogen (NO).

Aquests dos gasos són els que han motivat que la Unió Europea hagi obert dos expedients sancionadors diferents per la deficient qualitat de l’aire a l’àrea de Barcelona. La problemàtica no és exclusiva de Catalunya i afecta també Madrid i altres capitals europees, però els diversos passos que va fent Europa des de l’any 2009 podrien acabar finalment amb una sanció econòmica que haurien de pagar igualment l’Estat, el Govern i els municipis implicats. El procediment sancionador motivat per les PM10 va començar l’any 2009 i està en una fase més avançada, però el Govern confia que podrà demostrar que s’ha millorat. En el cas del NO, la Generalitat va rebre fa poc l’últim avís de la UE, perquè a la pràctica s’han incomplert els límits màxims cada any des del 2010, tot i que les administracions estaven advertides des de dotze anys abans. En aquest cas, les mesures aprovades el setembre passat en el pla de la qualitat de l’aire podrien no ser suficients.

Què és i d’on prové l’ozó troposfèric?

Més enllà de la capa d’ozó, que protegeix els humans de les radiacions ultraviolades, hi ha un altre tipus d’ozó, el troposfèric (O), que actua com a contaminant secundari. La seva formació depèn d’una reacció fotoquímica en què la llum solar activa la fusió. L’Oés el resultat de la suma dels òxids de nitrogen (NO) -emesos per la indústria i el trànsit- i els compostos orgànics volàtils (COV), la majoria d’origen natural. La presència d’aquest ozó nociu creix a la primavera i a l’estiu, quan la insolació és més gran, i en concentracions elevades pot empitjorar la respiració i provocar irritacions diverses. Per això la UE va regular els màxims permesos l’any 2008.

El TC anul·la els impostos sobre les emissions nocives

Dins de la bateria de mesures per limitar la contaminació, el Govern va aprovar l’any passat un nou impost per gravar les emissions d’òxids de nitrogen (NO) que generen l’aviació i la indústria. El govern espanyol el va portar al Tribunal Constitucional i ahir el TC en va dictaminar l’anul·lació cautelar fins que estudiï el fons de la qüestió. Amb l’impost sobre l’aviació, que tenia el rebuig de les companyies aèries malgrat que generen el 4% dels NO de l’àrea de Barcelona, la Generalitat preveia recaptar 3,8 milions d’euros a l’any.

D’altra banda, també ahir el Parlament va aprovar per unanimitat la llei de finançament del transport públic, una norma que preveu implantar la T-Mobilitat i en què destaca la incorporació d’impostos ambientals per finançar-lo. La intenció és que aquesta nova targeta de transport faciliti la implementació de descomptes sobre el preu de cada viatge durant els episodis de més contaminació.

El + vist

El + comentat