03/04/2015

I ara la Tempesta Decisiva

3 min
LLEIALS ALS HOUTIS  Líders tribals mostrant el seu suport als houthis, originaris del nord.

El Iemen torna a ser un camp de batalla internacional avivat per interessos que van més enllà del que passa al mateix país. Fins ara la guerra antiterrorista nord-americana en aquesta regió era una guerra secreta, feta des de fora, amb vols no tripulats, execucions sumàries decidides directament pels serveis d’espionatge i aprovades pel president; una guerra que comptava amb un important suport logístic, militar i econòmic nord-americà perquè el mateix govern iemenita lluités sobre el terreny contra els grups terroristes.

Ara, però, la nova guerra dirigida pels saudites és una guerra oberta que obre un nou camp de batalla en el conflicte global de les aliances occidentals per frenar la presència i la força que l’Iran està agafant a tota la regió, gràcies al seu protagonisme en els conflictes de Síria i l’Iraq.

Els últims anys, l’únic problema que els nord-americans es plantejaven al Iemen era la lluita antiterrorista. Aquest objectiu ha passat durant quasi dues dècades per sobre de qualsevol altra consideració i ha significat una llarga i fructífera aliança amb el president Ali Abdul·lah Sàleh, l’home que va governar el país durant 33 anys i el va haver de deixar després de les revoltes de la Primavera Àrab i la desestabilització de la política posterior, que havia degenerat en una guerra entre els diferents grups que controlen un territori completament esquarterat en múltiples poders locals.

Fins i tot Hillary Clinton, llavors com a secretària d’Estat, va passar pel Iemen per encaixar la mà a Sàleh l’any 2011, amb l’objectiu de parlar de la cooperació militar i assenyalar sobre Al-Qaida: “És l’amenaça comuna a la qual ens enfrontem”.

Uns dies després de la seva visita esclatava la revolta de Tunísia i la “torxa de la llibertat” que va encendre el venedor de verdures Mohamed Bouazizi arribava també al Iemen, on la revolta popular pacífica, l’esperança de la joventut que clamava democràcia, va ser esclafada a sang i foc. Mentrestant, el president Obama no sabia si decidir-se per la democràcia i la justícia o per l’amistat interessada amb el corrupte Sàleh, l’home que tant l’ajudava en la lluita contra el terrorisme, i que alhora podria servir-se dels nord-americans per eliminar enemics polítics i omplir-se les butxaques pròpies a base d’administrar a canvi de prebendes.

Guerra oficial

Amb el nom de Tempesta Decisiva -un nom de ressonàncies que no passen desapercebudes- l’Aràbia Saudita s’encarrega des del 26 de març de dirigir una coalició que vol defensar una estratègia sunnita en contra dels xiïtes, i ho ha fet atacant els houthis, les tribus xiïtes que han avançat sobre el país des de la regió nord, a la frontera amb l’Aràbia Saudita, on des de fa anys estaven en guerra contra el poder del govern de Sanà per aconseguir més autonomia política.

Una coalició dirigida pels saudites no sembla precisament una millora en la brutalitat de les guerres que fins ara assolaven el Iemen, i les primeres demostracions d’aquest nou capítol de la barbàrie contra la població comencen a fer-se paleses amb l’arribada de notícies que parlen de bombardejos indiscriminats contra civils, amb milers de víctimes de totes les edats.

Sense anar més lluny, fa uns dies, dilluns passat, l’aviació bombardejava un camp de desplaçats al nord del país, i provocava la matança d’almenys 40 persones que buscaven refugi i en feria més de 200.

SOS humanitari

Les agències humanitàries denuncien aquests dies l’enorme fragilitat de la població d’un país de 26 milions d’habitants en què dues terceres parts depenen de l’ajuda externa.

A més, el bloqueig marítim i militar imposat per la guerra fa que no hi puguin arribar les mercaderies, cosa que crea una situació extrema d’aïllament, tenint en compte que el 90% dels productes que consumeixen vénen de fora.

Completament arruïnat després que s’assequessin els pous de petroli, el Iemen pateix, a més a més, un greu problema d’aigua, ja que les plantacions de cat -una planta amfetamínica- estan acabant amb la poca aigua que queda, i han fet que s’abandonessin a poc a poc els cultius tradicionals.

stats