Les col·legiales, la moda que va arribar del Japó

El manga ha canviat l’imaginari femení en el còmic. Un dels gèneres de més èxit és el shojo, adreçat a un públic femení adolescent i de temàtica romàntica. L’estereotip de les noies en aquests còmics ha rebut moltes crítiques, perquè les protagonistes sovint són col·legiales que en alguns casos tenen unes mides més semblants a les de Scarlett Johansson que a les de Pippi Langstrump i que posen a les portades compin-ups. A més a més, adopten un paper submís en històries en què l’únic objectiu és aconseguir el xicot que està en joc. Amb un uniforme recurrent de minifaldilla i camisa, són omnipresents tant en el manga, com en la seva versió audiovisual, l’ anime.

Aquest model ha saltat del paper a la realitat perquè els otakus -els seguidors del còmic japonès- són molt aficionats a disfressar-se dels seus personatges preferits -el que es coneix com a cosplay - en cites massives com el Saló del Manga. La influència de l’estètica nipona també ha arribat al públic masculí. En el mateix shojo, l’androgínia dels nois ha inspirat modes adolescents com les dels emos,amb llargs serrells que els tapen un ull a l’estil Black Jack, l’heroi clàssic d’Osamu Tezuka.

Pornografia i filòsofs amb escot

Més enllà de l’àmbit editorial, el que sempre ha provocat més polèmica és la utilització d’aquests patrons de jovenetes en els dibuixos animats pornogràfics, el hentai, un gènere de gran popularitat en les pàgines web de vídeos per a adults. Excepte en el cas del hentai, la permissivitat social que es té amb els estereotips del manga contrasta amb les crítiques que reben alguns productes locals: els creadors de Tadeo Jones, per exemple, van ser criticats perquè la protagonista femenina, la Sara, s’inspirava en Lara Croft, un dels grans mites eròtics contemporanis des que va néixer als videojocs. Massa per a un film infantil.

Malgrat les controvèrsies, l’obsessió dels autors de mangaper les col·legiales també ha donat obres surrealistes. Així, el mangaka Junji Hotta, un apassionat de la filosofia, va convertir pensadors com Heiddeger i Descartes en estudiants escotades que dissertaven sobre l’existència de Déu.

Més continguts de

El + vist

El + comentat