RELACIONS LABORALS: CANVIS DE MODEL

Quan la competitivitat extrema provoca un malson laboral

L’exigència a què els gegants tecnològics sotmeten els seus treballadors qüestiona el seu model de gestió

Un autobús de luxe amb wifi et recull a la porta de casa. Si no tens més remei, pots emportar-te el fill a la feina. No cal portar corbata ni sabates i al costat del despatx que comparteixes amb la resta de companys, sense parets i en un sol escriptori, hi ha una taula de ping-pong i una de billar. Aquest és el somiat escenari laboral que han venut les grans empreses tecnològiques de Silicon Valley. Però aquestes grans corporacions no s’han lliurat de la polèmica per casos d’explotació i altres conflictes laborals als països on es fabriquen la major part dels seus productes.

Google, Apple, Amazon i Facebook són empreses que en menys de dues dècades, i en alguns casos amb prou feines en una, s’han convertit en les més grans del món. Però aquest ritme de creixement i l’extraordinària rendibilitat que obtenen -Apple va batre el rècord de facturació de qualsevol empresa l’últim trimestre del 2014, amb 74.600 milions de dòlars i un increment del 60% respecte a l’any anterior- no se sustenta només en un ritme frenètic de producció a les fàbriques de la Xina, sinó també en l’extremada productivitat dels enginyers i informàtics del paradís de Silicon Valley.

“Hi ha un sentit d’urgència, volen resultats ràpids i, per fer negocis aquí, t’hi has d’adaptar”, va explicar a l’ARA el directiu de Hewlett Packard Marten Mickos en un reportatge de principis de juny. Ahir feia una setmana que el New York Times vapublicar un article a partir d’entrevistes a cent treballadors del gegant del comerç electrònic Amazon (vegeu les pàgines 7-8). El text, més enllà d’un ambient d’urgència i rapidesa, descrivia un clima laboral gairebé insuportable en què es traspassen els límits de la legalitat amb treballadors plorant, un sistema intern per delatar col·legues als caps, l’obligació de contestar mails de matinada i, fins i tot, penalitzacions en cas de faltar a la feina després de tenir un càncer.

Després del rebombori que va aixecar l’article en una companyia que dóna feina a més de 180.000 treballadors arreu del món, el dilluns següent tots els empleats de les oficines d’Amazon a Silicon Valley van esmorzar amb un correu electrònic del seu amo, Jeff Bezos, que es mostrava sorprès i afirmava que no reconeixia la companyia descrita al reportatge del rotatiu nord-americà. A més, Bezos els demanava que si coneixien algun d’aquells casos li enviessin un correu directament o ho fessin saber al departament de recursos humans. A Madrid, Amazon té un centre logístic amb 350 treballadors i al juny va començar el procés de contractació de 30 informàtics per obrir l’únic centre de programari de la companyia fora dels Estats Units. Després de la polèmica, l’ARA ha intentat contactar amb els sindicats per saber les condicions laborals dels treballadors a Madrid, però ni la UGT ni CCOO han volgut fer declaracions.

El preu de l’eficiència

No és la primera vegada que Amazon aixeca polseguera internacionalment per la vulneració dels drets dels seus treballadors. A Anglaterra i Alemanya els sindicats ja van denunciar les condicions extremes a les quals se sotmetien els empleats dels seus centres logístics. “Treballem com robots”, afirmava un d’ells en un reportatge de la cadena britànica BBC, en què van infiltrar una càmera amb un dels nous treballadors contractats. Els empleats d’aquests magatzems s’havien de desplaçar a velocitats marcades per recollir les comandes i assolir uns nivells de productivitat concrets. Cada vegada que faltaven a la feina, encara que quedés justificat per malaltia, acumulaven “punts negatius”, fins a arribar a l’acomiadament. El gegant del comerç electrònic ja va haver de rectificar i millorar les condicions en aquests centres. “En certa manera és normal el que va passar en aquest conflicte, Amazon és líder en el seu sector i el seu model es basa a cobrir els forats d’ineficiència del comerç convencional”, afirma Enrique Dans, expert en tecnologies de la informació i professor de l’escola de negocis IE de Madrid. Per a aquest expert, va ser una evolució lògica, ja que la companyia s’està preparant perquè la feina que fan aquests treballadors la facin robots a llarg termini. Dans fins i tot afirma que l’article està completament “descontextualitzat i que extreu conclusions errònies”.

De fet, aquest expert en l’afectació de les tecnologies de la informació en la societat i l’economia considera que aquest nivell elevat d’estrès sovint és buscat pels mateixos treballadors. “Estan bojos per treballar en aquestes empreses i extremadament motivats”, puntualitza. Com ja explicava el directiu de Hewlett Packard, els treballadors de Silicon Valley “estan convençuts que tenen el món a les seves mans”, i, segons Dans, per això estan disposats a acceptar aquesta exigència.

La importància dels caps

Però un autobús de luxe i una taula de ping-pong dins l’oficina no semblen prou perquè molts d’aquests treballadors puguin suportar el ritme frenètic d’aquestes empreses tecnològiques. “Aquestes companyies tenen un nivell de rotació d’empleats molt elevat”, afirma Ceferí Soler, doctor en psicologia i professor d’Esade en gestió de personal i lideratge. “Evidentment no és la millor manera de funcionar però jo trasllado la culpa als comandaments més que als propietaris”, aclareix. Soler coneix de prop els sistemes de gestió de personal d’algunes d’aquestes empreses de San Francisco, com HP o Google, i creu que el gran error que cometen és “no formar els caps per ser-ho”, i afegeix que en feines amb tanta especialització i que requereixen personal molt format sovint els caps són experts en la seva àrea, però “ni saben fer la feina del treballador que supervisen, ni saben com supervisar-lo correctament”. El problema és, doncs, que aquestes persones reben les ordres del consell de direcció i traslladen les demandes d’eficiència o rendibilitat als seus treballadors com consideren oportú.

“La unitat de programari de Google se’n va adonar fa un temps”, explica. Fa tres anys van detectar que l’elevada rotació de treballadors suposava una gran despesa per a l’empresa i van decidir fer un curs per formar supervisors. “Hi ha llista d’espera per apuntar-s’hi”, diu. El curs el fan quatre professors de l’Índia i es basa en la meditació. Google ja ha començat a notar els resultats, però, segons avisa Soler, “un bon clima de treball no té relació directa amb els beneficis empresarials”.

Més continguts de