El costat negatiu de volar tant: la contaminació

BarcelonaSegons l’Associació Internacional del Transport Aeri (IATA), el 2014 l’aviació mundial va emetre 714 milions de tones de CO, prop del 2% del total d’emissions imputables a l’activitat humana. No és una quantitat excessiva, si es té en compte la contaminació que provoca el transport rodat per carretera, però l’augment del trànsit aeri fa créixer aquestes xifres. De fet, segons els càlculs de l’Associació Internacional per al Comerç d’Emissions (IETA), l’empremta del carboni de l’aviació s’ha duplicat entre el 1990 i el 2006 i, si no es fa res per evitar-ho, la reducció de les emissions que aconseguirà Europa amb l’horitzó del 2050 podria quedar anul·lada per aquest increment dels vols.

Normativa comunitària

És per aquesta raó que la UE va començar l’any 2005 a idear un sistema per incloure les emissions dels avions en la política d’assignació de drets -un complex sistema pel qual les empreses que contaminen per sobre del límit permès han de pagar crèdits addicionals però que, a la pràctica, encara no ha funcionat com es pensava.

L’any 2008 es va aprovar una directiva que s’havia d’implementar l’any 2012 a tots els aeroports comunitaris, però les aerolínies van posar el crit al cel i, amb el suport decidit dels governs dels EUA i de la Xina, van aconseguir que Europa no implantés aquesta mesura i que la decisió final es posposés, com a mínim, fins al 2020, i sempre que s’adopti en el si de l’Organització Internacional de l’Aviació Civil (OIAC). Europa, això sí, va tirar pel dret i va imposar aquest punt en tots els vols entre territoris de la Unió. Va calcular les emissions mitjanes de cada companyia i, a partir d’això, ha fixat que entre el període que va del 2013 al 2020 només puguin emetre sense penalització el 95% del que emetien en els anys precedents.

La limitació d’aquesta decisió, però, és que en queden fora tots els viatges de llarg recorregut, precisament aquells que més contaminen, perquè les emissions són proporcionals al consum de litres de fuel. És cert que l’aviació ha aconseguit guanys d’eficiència considerables en els últims anys, que els biocombustibles poden ser una alternativa i que, fins i tot, a hores d’ara hi ha un petit avió donant la volta al món propulsat només amb energia solar, però el principi de qui contamina paga guanya cada vegada més pes en les administracions de tot el món.

Un exemple d’aquest principi, tot i que no en referència a les emissions de CO, es pot trobar a Catalunya. La directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Assumpta Farran, recorda a l’ARA els “impostos ambientals” aprovats als pressupostos del 2014, entre els quals n’hi ha un que grava els quilograms de diòxid de nitrogen (NOx) que emeten els avions en el moment d’enlairar-se i d’aterrar, i que s’aplica als aeroports del Prat i de Sabadell, els únics que estan ubicats dins de les zones de protecció especial. Amb aquest impost el Govern calcula que recaptarà 3,8 milions d’euros anuals, que es destinaran a millorar la qualitat de l’aire. Encara no s’ha començat a cobrar, perquè s’està desenvolupant el reglament de la llei, però Farran dóna per fet que aviat serà una realitat i constata que, malgrat les pressions rebudes per part d’aerolínies i del mateix govern central, també amb un recurs al Consell de Garanties Estatutàries quan es va aprovar la llei al Parlament, l’impost ha tirat endavant. Existeixen gravàmens similars en aeroports europeus com el d’Orly i Heathrow, recorda. “Si operes en una ciutat amb problemes de contaminació local és lògic que posis més condicions que en d’altres ciutats on no passa”, raona Farran.

L’aeroport del Prat genera el 4% de les emissions de NOx a l’àrea de Barcelona. Gravar aquesta contaminació, a diferència del que passa amb les emissions de CO, que es pot compensar amb actuacions a l’altra punta del planeta, té un efecte palpable en el dia a dia, defensa la directora general. “Que algú qüestioni aquest impost és molt fàcil de respondre: per què no fan d’altres el mateix?”, conclou.

El canvi climàtic i la qualitat de l’aire

Hi ha dos tipus de contaminació que no tenen res a veure i que, sovint, es confonen. D’una banda, els gasos d’efecte hivernacle, amb un paper protagonista del CO, que estan provocant una acceleració de l’escalfament del planeta inèdita. De l’altra, associat a les grans concentracions urbanes i el trànsit, les emissions de diòxids de nitrogen (NOx) i altres partícules contaminants que empitjoren la qualitat de l’aire i, de retruc, incideixen negativament sobre la salut humana. Els avions, que funcionen amb combustibles fòssils, actuen com la gran majoria de transports i emeten els dos tipus de gasos. La Unió Europea (UE) és una de les regions del planeta més compromeses contra tots dos tipus de contaminació i, per això, no pot oblidar l’aviació.