El lila desborda els carrers de Madrid en una manifestació històrica

Madrid / ValènciaEl clam per la igualtat va tronar ahir a Madrid durant tot el dia, però amb un colofó en forma de manifestació multitudinària i històrica que va col·lapsar durant tres hores les àmplies avingudes del centre de la capital espanyola. La sensació al carrer era la d’estar sent protagonista d’un punt d’inflexió, un moment de canvi real cap a la igualtat efectiva entre dones i homes: “Avui és el primer dia d’una nova vida”, cridaven des de la megafonia mòbil oficial. El moviment feminista es va desbordar a si mateix, va superar totes les previsions, i això es notava en l’ambient, molt semblant al del 15-M o les marees, però tenyit d’un lila intens, i que era festiu i alhora reivindicatiu. “La revolució serà feminista o no serà”, deia una pancarta, deixant clar que moltes de les dones que ahir recorrien la Gran Via madrilenya estaven disposades a aturar-se per “canviar-ho tot”, com proclamava la pancarta de la capçalera, rere la qual es van aplegar militants del moviment feminista. En total, van participar en la marxa 160.000 persones, segons la delegació del govern espanyol a Madrid.

Entre les consignes que es van llançar en la lectura del manifest n’hi havia contra la violència masclista -“No són morts, són assassinats” o “No és un cas aïllat, se’n diu patriarcat”- i també d’altres que van fer arrufar el nas a algunes de les manifestants no alineades amb els moviments alternatius, com “Cremarem la Conferència Episcopal per masclista i patriarcal” o les demandes de tancament dels CIES, de canvis en l’educació o de posar fi a les retallades, entre moltes altres reivindicacions de tall social. Tot i que el manifest oficial de la coordinadora de la vaga feminista contenia crides anticapitalistes, la manifestació es va convertir en un mosaic d’ideologies: des de l’esquerra més alternativa fins a la dreta de Ciutadans, que també va enviar una delegació a la manifestació tot i no haver donat suport a la vaga. No hi van anar, però, els principals dirigents, a diferència del PSOE i Podem, que van enviar-hi la plana major. En tot cas, la falta de transversalitat que havien criticat alguns sectors de la dreta espanyola va quedar desmentida pel cor de dones que van clamar pels seus drets. Una d’elles, la Concha, de 70 anys, explicava que no recordava una manifestació feminista d’aquest abast a Madrid. Ella hi va acudir per protestar contra un “retrocés” en els drets de les dones que, segons ella, s’ha produït en els últims 10 anys. En canvi, la Desiree, de 28 anys, era més optimista i considera que el camí cap a la igualtat s’està fent, però que cal una empenta per accelerar el procés.

Durant la jornada, les aturades i concentracions ja s’havien multiplicat per la capital espanyola. Centenars de periodistes es van aplegar a la plaça de Callao al migdia per deixar clar que s’aturaven en defensa de la igualtat, amb un manifest llegit per la periodista Isabel Gemio i signat per 7.700 professionals. A la mateixa hora, diversos milers de persones, 14.000 segons els sindicats, van triar la plaça de Cibeles per concentrar-se al crit de “Vives, lliures, unides per la igualtat”. Els manifestants, dones i homes, que portaven gorres, llaços, banderes, armilles i abillaments de color lila, també van exhibir cartells amb lemes com “Treballadores som totes” o “Salaris masclistes, no”.

Presència política

Les marxes van comptar amb el suport actiu de Podem i el PSOE, tot i que els segons no es van adherir a la vaga total, sinó a les aturades parcials, convocades pels sindicats majoritaris. A la de la tarda hi van participar socialistes com Pedro Sánchez, Cristina Narbona i Carmen Calvo, que portaven una pancarta dels socialistes madrilenys en la qual es podia llegir “Sempre contra el masclisme”, a més de dirigents de Podem, com Irene Montero, Ione Belarra o Lorena Ruiz-Huerta, i de Ciutadans, Begoña Villacís.

Qui se’n va desmarcar del tot va ser el PP, que no només no va aturar-se sinó que va convocar un acte a València amb presència de la plana major del partit. La ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va ser l’encarregada de llegir el manifest consensuat pel Partit Popular Europeu amb motiu del Dia Internacional de les Dones, i va reclamar la “necessària” millora dels sous de les dones, així com l’impuls de mesures de conciliació laboral. A banda de Cospedal, es van penjar el llaç lila al vestit la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, el president, Mariano Rajoy, i el president de l’eurocambra, Antonio Tajani.