Els deures del Govern fins al 27-S

L’executiu de Mas, auditat per ERC, ha de culminar l’esquelet de la Hisenda pròpia i la Seguretat Social

La fotografia de dimecres al vespre al Palau de la Generalitat, que il·lustra l’actualització del pacte CiU-ERC per transitar cap a les eleccions del 27 de setembre, obliga el Govern a accelerar la gestació de les estructures d’estat que han de permetre vertebrar una futura Catalunya independent. En la compareixença en què va posar data als comicis, Artur Mas es va comprometre a culminar aquest treball legislatiu. Conscient de la pressió dels republicans, que penetraran en l’entramat del Govern per vigilar el desplegament de les estructures d’estat, Mas té l’exigència de concretar elements cabdals, com la Hisenda pròpia i la Seguretat Social catalana, prioritats ja incloses en el pacte d’estabilitat que convergents i republicans van rubricar el desembre del 2012. En el procés cap a la cita electoral de la tardor, Mas també prioritzarà la legislació catalana per davant de l’espanyola, com en l’àmbit educatiu. El curs que ve començarà desobeint la controvertida llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce).

1. Una administració tributària a mig fer

El president de la Generalitat va recordar dimarts que s’han complert el 67% dels acords de l’acord d’estabilitat, però ERC mantindrà el marcatge al Govern per accelerar les estructures d’estat. Els republicans han inclòs vuit lleis o reformes en les esmenes parcials a la llei d’acompanyament dels pressupostos, i la culminació de la Hisenda pròpia hi figura amb majúscules. ERC insta l’executiu català a enviar en el termini de tres mesos un projecte al Parlament per regular la gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs suportats a Catalunya. La incorporació d’independents al Govern a proposta d’ERC -Oriol Junqueras ha lamentat en més d’una ocasió que CiU podria haver avançat més en aquesta legislatura- pretén contribuir a desplegar el que queda pendent en aquesta matèria.

Tributs de Catalunya, el punt de partida de la futura Agència Tributària i que coordina les estructures fiscals de la Generalitat i les diputacions, encara està en una fase incipient. Tot just aquest desembre la Generalitat va iniciar el procediment per treure a concurs el programa informàtic de la Hisenda pròpia, amb l’objectiu que arribi “a un escenari de gestió completa que inclogui la recaptació executiva i la inspecció” de tots els tributs. Tampoc ha passat encara el debat a la totalitat el projecte de llei d’ordenació dels cossos tributaris d’adscripció exclusiva a l’Agència Tributària de Catalunya, ja que es va presentar al Parlament aquest desembre.

2. La Seguretat Social i la banca pública, pendents

En el trajecte cap a les eleccions de la tardor, el Govern té el repte de donar forma a una altra estructura d’estat d’importància capital, la Seguretat Social, que haurà de garantir el pagament de les pensions i les prestacions d’atur. Per posar fil a l’agulla en aquesta qüestió, el Parlament haurà d’entomar el projecte de llei de creació de l’Agència Catalana de la Seguretat Social. ERC reclama, en les esmenes parcials als pressupostos, que es resolgui en el termini de sis mesos aquest avanç legislatiu, inclòs també en l’acord d’estabilitat del 2012. Un altre dels instruments per avançar en la transició nacional que el Govern ha de desencallar és la transformació de l’Institut Català de Finances (ICF) en el futur banc públic de Catalunya, per la via de la llei de la banca pública, que el Govern preveu per a aquest 2015. Per disposar dels mecanismes d’inventari, divisió i reassignació dels actius i passius de les administracions públiques amb presència a Catalunya en cas d’independència, l’executiu de Mas ha d’afrontar en els pròxims mesos una reforma de la llei de patrimoni de la Generalitat.

3. La internacionalització del dret a decidir, en procés

El Govern ha completat els compromisos adquirits per impulsar la internacionalització del dret a decidir. En aquest impuls a la política exterior per aplanar el camí cap a l’estat propi, ha reforçat la xarxa de delegacions i ha incorporat perfils sobiranistes al Govern. Hi ha hagut canvis pel que fa a les delegacions polítiques (Estats Units, França, Unió Europea, Regne Unit i Alemanya), com la designació d’Amadeu Altafaj com a representant permanent davant la UE i el trasllat de la seu dels Estats Units de Nova York a Washington per acostar-la al poder polític. Ben aviat s’obriran delegacions a Roma i també a Viena.

4. L’administració electoral per a les plebiscitàries

Mas prioritza la creació d’una autoritat electoral catalana. La nova Sindicatura Electoral havia de formar part d’una llei electoral pròpia, que continua sense veure la llum. Conscients que d’aquí al setembre no hi haurà temps de desencallar una llei que requereix una majoria reforçada de dos terços del Parlament, Mas i Junqueras han decidit tirar pel dret i aprovar per separat una llei específica sobre una administració electoral que ja es mencionava al seu acord de legislatura. De fet, s’havia de desenvolupar abans del referèndum per decidir el futur polític de Catalunya. Ara les funcions de transparència i objectivitat del procés electoral estan en mans de la Junta Electoral Central. En la nova fase del procés, el Govern i els partits sobiranistes pretenen edificar un òrgan electoral propi enfront de les traves que l’Estat pugui posar en unes hipotètiques eleccions per decidir la independència.

5. Del Servei d’Ocupació a la formació professional

Després de dos anys de baixa activitat legislativa (22 lleis aprovades), el Parlament haurà d’intensificar la feina per donar llum verda a mitja desena de projectes de llei d’aquí al setembre. En destaca la llei del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), la llei de formació professional i la de simplificació administrativa. La llei del SOC i la de la FP van entrar al Parlament el setembre del 2014, van superar el ple a la totalitat i ara estan en comissió. A finals d’any es va decidir tramitar-les de manera urgent, cosa que en reduirà els terminis. El projecte de llei de simplificació administrativa acaba d’entrar al Parlament i forma part d’una bateria de mesures per agilitzar la gestió de l’administració, que se sumarà a les lleis òmnibus. També està en tràmit la llei de governs locals, pendent del debat a la totalitat.

6. Infraestructures crítiques i la llei de la policia

A la carpeta del Govern hi ha el tràmit de la llei de protecció de les infraestructures crítiques de Catalunya, que ha de catalogar les infraestructures que presten serveis essencials i garantir-ne el funcionament. Paral·lelament, el Govern ha d’enviar al Parlament un projecte de llei per preveure que l’Autoritat Catalana de la Competència assumeixi les tasques reguladores pel que fa a la garantia de l’accés a xarxes en l’energia, les telecomunicacions i el transport ferroviari. La llei de la policia de Catalunya no s’ha resolt i la Generalitat ha de culminar el pla per a la transitorietat jurídica, així com el desenvolupament de les estructures de l’administració de justícia de Catalunya.