El govern espanyol entra en campanya a Catalunya per mobilitzar el vot del no
Madrid“Hi ha alternativa”. Ho va assegurar ahir la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, en un intent de neutralitzar la il·lusió que la llista del sí ha injectat als partidaris de la independència. Sense oblidar el Tribunal Constitucional, els populars i el govern espanyol comencen a posar el focus en la política, en l’intent de guanyar la partida en el terreny de les idees, malgrat que oficialment Madrid nega reiteradament que les eleccions del 27 de setembre siguin un plebiscit.
A la capital espanyola, amb una estructura de poder molt jerarquitzada, els moviments del sobiranisme sovint triguen a ser païts. Dimecres Mariano Rajoy es va limitar a sortir del pas quan li van preguntar per la candidatura d’unitat. La va titllar de “maniobra de la confusió”. L’endemà, però, va ser evident que havia analitzat la dimensió real d’aquest pas. En una compareixença a la Moncloa, ja portava la resposta preparada i va admetre implícitament que a les urnes s’hi debatrà sobre “la independència de Catalunya”. El to també era més seriós, més sec, que el que havia utilitzat el seu entorn, dies abans, per desqualificar una hipotètica candidatura sense polítics en actiu. A tot això cal sumar-hi que, per primera vegada, Madrid ha assumit que hi haurà comicis el 27-S i que bona part de l’independentisme hi anirà junt, cosa que desmunta el missatge que sovint els populars catalans han traslladat a la seu del carrer Génova.
Diners i reconeixement
Amb aquest nou escenari, el PP ha mogut peça en un doble sentit. En primer lloc, intentant alçar-se com a referent del vot unionista -per intentar escurçar distàncies amb Ciutadans- amb la bandera d’un govern “d’unitat i concòrdia” si sumen amb el partit d’Albert Rivera i amb el de Miquel Iceta. En segon lloc, musculant l’argumentari del no per provar de desactivar els votants menys convençuts, atiant l’exemple de la situació a Grècia. L’encarregat de començar l’ofensiva preelectoral va ser el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, el membre de l’executiu espanyol que més ha reflexionat -i escrit- sobre el debat obert a Catalunya.
En una entrevista a l’agència Efe, el cap de la diplomàcia espanyola va acusar el president de la Generalitat, Artur Mas, de no haver explicat als catalans les conseqüències d’una declaració d’independència sense pacte amb l’Estat. Es va preguntar com pagaria el deute sense accés al Fons Monetari Internacional ni a la liquiditat del Banc Central Europeu. També va recordar la dificultat del reconeixement internacional, ja que l’estat català hauria d’esquivar tots els vetos al Consell de Seguretat de l’ONU i negociar el reingrés a la UE. Per tot plegat, va comparar Mas amb el primer ministre grec, Alexis Tsipras, afirmant que tot dos provoquen una “frustració tremenda” als seus pobles oferint hipotètics horitzons inabastables. El camí de la independència, conclou Margallo, “no té cap sortida”.
Però l’estratègia de Madrid no passa per oferir a canvi cap tercera via. De fet, és probable que endureixi el discurs a mesura que s’acosti la campanya de les generals, previstes per al novembre. El relat de la dreta espanyola s’aferra al risc que, a parer seu, suposen per a la sobirania espanyola els pactes que pugui fer el PSOE amb Podem i els nacionalistes. Davant d’aquesta situació, Rajoy vol aglutinar l’elector de centre al voltant de les seves sigles. Ahir el ministre d’Exteriors es va limitar a constatar “l’admiració” dels espanyols cap a Catalunya i la necessitat de repensar el sistema de finançament. No obstant això, va avisar que qualsevol diàleg implica una renuncia prèvia del sobiranisme al seu projecte, a “voler calar foc a l’edifici”, en va dir. Si hi hagués negociació, però, ja seria amb l’executiu espanyol que surti de les urnes.
Actitud “sòbria” a la Zarzuela
Els conservadors posen d’exemple d’aquesta fermesa que reclamen l’actitud del rei Felip VI divendres a la Zarzuela, quan va rebre Mas. El vicesecretari general de sectorial de la formació, el basc Javier Maroto, va descriure el to del monarca com a “sobri”: “Hi ha imatges que valen més que mil paraules”, va assegurar, en referència al posat visiblement seriós del cap d’estat. Per al PP, aquest és el camí que cal seguir: inflexibilitat en les formes i el fons sense trencar la comunicació institucional.
Sánchez-Camacho, en un acte a Barcelona, no va amagar la importància del moment històric: “Ens hi juguem el futur d’aquestes generacions i de les pròximes”, va alertar. És per això que, com ha admès aquesta setmana, el repte ara dels contraris a l’estat propi és “mobilitzar” els seus votants el 27-S.
Els populars es reuniran amb les ‘marees’
El PP ha posat velocitat de creuer per intensificar el vessant social del seu discurs polític amb la mirada posada en les eleccions espanyoles. L’objectiu és resintonitzar amb l’electorat potencial que els ha abandonat, cansat de no notar la recuperació econòmica en el dia a dia. Per això, el partit començarà una “ruta social” per escoltar les reivindicacions d’una cinquantena de col·lectius per poder elaborar el programa. El responsable de l’àrea de sectorial, Javier Maroto, va anunciar ahir que, en aquesta iniciativa, inclouran les anomenades marees, els moviments contraris a les retallades socials i les privatitzacions. També s’entrevistaran amb entitats que lluiten contra els desnonaments. “És el moment de deixar les nostres seus per anar a les seus dels altres”, va sentenciar, assumint que alguns d’aquests grups estan obertament enfrontats a les polítiques de Mariano Rajoy durant aquests quatre anys. Els conservadors argumenten que ara és el moment de fer front a la desigualtat “un cop la part econòmica s’ha solucionat”. La conferència política del PP, el cap de setmana passat, va evidenciar un canvi de to i de discurs dels dirigents de la formació, que han situat en un segon pla el triomfalisme per la gestió de la crisi. El PP s’entrevistarà amb les associacions de víctimes del terrorisme, algunes molestes amb la Moncloa.
