Efímers 10/09/2018

L’últim esprint després d’un any sencer preparant la manifestació

Milers de voluntaris s’impliquen en l’organització, que arrenca l’endemà de l’últim Onze de Setembre

Xavi Tedó
4 min
L’últim esprint  després d’un any sencer preparant la manifestació

Barcelona“Marta, t’agafo una samarreta talla M d’home perquè de dones ja no en queden”, li comenta la Laura per telèfon a la seva amiga perquè li doni el vistiplau. L’Eugeni, un dels voluntaris que es dediquen a vendre samarretes de la Diada a la seu nacional de l’ANC, espera pacientment. Ja ha perdut el compte de la gent que ha passat aquests dies a recollir la samarreta de l’Onze de Setembre d’aquest any des que es van posar a la venda el 20 d’agost. “No aixeques el cap perquè vas de bòlit durant tot el dia”, anota. Desenes de persones formaven ahir davant de la seu de Marina una llarga cua que arribava al carrer Sant Antoni Maria Claret. És una imatge que s’ha anat repetint la darrera setmana, fins i tot dissabte i diumenge, quan l’entitat va obrir portes per donar resposta a l’elevada demanda. L’Eugeni, que des de la Via Catalana del 2013 ha fet paradetes, enquestes, repartiment a les bústies i tot el que li demanessin, no ha dubtat mai que la manifestació d’avui seria un èxit, malgrat que només fa uns dies el nombre d’inscrits distava molt del d’altres anys. “Sabia que les inscripcions pujarien perquè al principi, quan en teníem poques, veia la mateixa gent que ve cada any a buscar la samarreta i era indicatiu”. Tant és així que des de divendres ja no queden samarretes per a nens ni per a dones, només de la talla més petita i de la més gran.

Si al vestíbul de la seu el ritme és frenètic amb quatre persones més, a banda de l’Eugeni, venent samarretes, a l’interior, la Laura Martínez tampoc no dona l’abast. Ella és l’encarregada d’abastir de domassos, pins, clauers i altres elements de marxandatge les assemblees territorials del Barcelonès, que són les encarregades de gestionar les parades que hi haurà a l’avinguda Diagonal en els 38 trams de la concentració. Aquestes assemblees també tindran el privilegi de vendre les darreres i cobejades samarretes de la Diada que ahir van anar a buscar a l’empresa on s’han elaborat. “Hi ha més moviment que altres anys, les vendes s’han disparat. A Capellades o Reus s’han venut el doble de samarretes, per exemple”, revela Martínez.

Muntatge des de primera hora

Fora de la seu, tècnics i voluntaris muntaven ahir des de les cinc del matí l’escenari on començarà l’onada -a la confluència del carrer Castillejos amb l’avinguda Diagonal- i el del Palau de Pedralbes, que serà on caurà el mur que donarà per finalitzada l’acció. “Avui hem repartit aigua i menjar per a la gent que hi està treballant i demà dos camions repartiran aigua als punts de trobada i tot el material necessari per a l’acció”, exposa Jordi Serret, secretari nacional de l’ANC. Molt a prop, a l’Hotel Sofia s’activava el centre de premsa i s’acreditaven els primers periodistes internacionals.

Aquests serrells d’última hora tancaven una feina que fa mesos que es va posar en marxa. De fet, Cè Casabella, coordinadora de la comissió de comunicació de l’entitat, assenyala que la manifestació de l’any següent es comença a gestar un cop s’acaba la Diada: “Hi treballem des del minut zero, el mateix Onze de Setembre ja comencem a pensar què farem l’any vinent”, explica Casabella, que deixa clar que “el més complicat és que tot en global sigui un èxit”. La coordinació és la clau de volta perquè tot surti rodó, perquè una manifestació com la de la Diada abraça totes les comissions. La implicació dels gairebé dos mil voluntaris que hi prenen part, també. “La gent segueix tenint ganes de col·laborar, no hem notat una desmobilització. N’hi ha que s’han passat tot l’estiu aquí i els que treballen, a les hores que tenen lliures venen aquí”, subratlla Casabella. Voluntaris com els del call center, que des de mitjans d’agost atenen els centenars de trucades sobretot de gent gran que es vol inscriure en algun dels trams i que fan que es col·lapsi la línia. “Aquests darrers dies hem rebut una mitjana de dues mil trucades per dia”, afirma.

Alba Oliveras, secretària de mobilització, admet irònicament el compromís que requereix organitzar la Diada: “Fem la conya que hem de muntar la comissió de famílies afectades perquè les nostres parelles o els nostres fills no ens veuen perquè estem molt absorbits”. I és que, a mesura que s’acosta l’Onze de Setembre, les reunions s’intensifiquen. “Els últims dies fem moltes reunions de coordinació general perquè cal tancar moltes coses i l’organització és complexa. Una cosa com la distribució de material, que pot semblar una fotesa, t’ho pot ensorrar tot si no es distribueix de manera correcta pels trams”, explica Oliveras, que destaca “la capacitat de la gent per respondre perquè demostra les ganes de ser-hi, com les colles de cultura popular”.

Concert per la llibertat

El passeig Lluís Companys és l’altre epicentre de la Diada perquè acull la Festa per la Llibertat que organitza Òmnium des fa 18 anys. Una festa que no requereix una infraestructura tan gran i que es comença a definir només dos mesos abans. Amb tot, implica la mobilització dels vuitanta treballadors de l’entitat i de gairebé el mateix nombre de voluntaris, a més dels professionals especialitzats. “El context sociopolític determina la idea general de l’esdeveniment”, apunten des de fonts de l’entitat.

stats