BarcelonaFa sis anys que les mobilitzacions multitudinàries es van apoderar de l’Onze de Setembre. L’independentisme es va fer fort al carrer des d’aquella Diada del 2012 al passeig de Gràcia, quan encara hi havia qui pensava que el pacte fiscal era una possibilitat real. Aquella exhibició de força (un milió de persones, segons els organitzadors, donant suport al lema “Catalunya, nou estat d’Europa”) va ser decisiva perquè poques setmanes després l’aleshores president del Govern, Artur Mas, anunciés un gir difícil de preveure pocs mesos abans, quan CiU i el PP encara pactaven al Parlament. “Després de la manifestació de l’Onze de Setembre i del fracàs del pacte fiscal, toquen accions concretes i toca decidir”, va explicar tot just uns instants abans d’anunciar la convocatòria anticipada d’eleccions per al mes de novembre. L’objectiu? Crear una majoria a favor del dret a decidir. La causa? L’independentisme havia assolit, de cop, el protagonisme dins el catalanisme. I el detonant? L’11 de setembre del 2012, el primer punt d’inflexió polític del Procés.
L’èxit de la manifestació del 2012 va envalentir les entitats sobiranistes, que un any després van unir tot el país des del Pertús fins a Alcanar en una cadena humana que recordava els processos d’independència dels països bàltics. El Procés va tornar a ser protagonista el 2013. Amb majoria partidària del dret a decidir al Parlament, Mas i el cap de l’oposició, Oriol Junqueras, van pactar una consulta d’autodeterminació per al 2014, però les negociacions entre CDC, ERC, ICV-EUiA, Unió i la CUP avançaven lentament, amb diferències evidents. La Via Catalana, de nou massiva, va servir perquè el carrer tornés a enviar un missatge clar al món polític: dos mesos després es va fixar la consulta per al 9 de novembre de l’any següent.
La importància de les urnes
La importància de les urnes “President, posi les urnes”. És una de les frases que més èxit van tenir durant la Diada del 2014. La va pronunciar l’aleshores presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, que mesos més tard la tornaria a fer servir per reclamar a Mas la convocatòria d’eleccions plebiscitàries. La importància creixent de l’ANC i d’Òmnium Cultural va col·locar els seus dirigents a les principals taules de negociació política i els va atorgar l’autoritat per exigir al Govern que el 9-N no es fes enrere. “El 9-N votarem, el 9-N guanyarem”, va ser un dels eslògans de l’anomenada V, que va unir la Gran Via i l’avinguda Diagonal de Barcelona. Malgrat les diferències als partits, el 9-N es va votar, en part perquè a aquelles altures tothom era conscient que una bona part de la societat civil no acceptaria que no es posessin les urnes.
El 2015 la importància de les mobilitzacions de la Diada ja era tan gran que el sobiranisme no va voler deixar passar l’oportunitat d’aprofitar-ne el simbolisme. Mas va convocar eleccions per al 27 de setembre (el mateix dia que l’any abans havia firmat la convocatòria de la consulta del 9-N), i l’inici de la campanya d’unes eleccions que l’independentisme va qualificar de “plebiscitàries” es va situar en la Diada. El president de la Generalitat va decidir, com els tres anys anteriors, no assistir a la mobilització per preservar el rol institucional, però la campanya del sí es va apoderar de la mobilització a l’avinguda Meridiana de Barcelona.
La Diada del 2016, en canvi, no va ser la més massiva de les convocades pel sobiranisme. Els dubtes generats per les topades entre JxSí i la CUP al Parlament i la qüestió de confiança convocada pel president, Carles Puigdemont (que va assistir a la manifestació de Salt), no eren el millor context perquè l’independentisme es manifestés. Centenars de milers de persones van tornar a sortir al carrer i la crida a un referèndum vinculant va ser ben present durant la jornada.
Aquest any, com el 2012, la Diada pot tornar a marcar un punt d’inflexió. El referèndum ja està convocat, però l’oposició frontal de l’Estat el vol fer naufragar abans de l’1-O. Per això, i perquè el sobiranisme és conscient que les mobilitzacions multitudinàries continuaran sent necessàries per assolir l’objectiu, la Diada del 2017 es presenta com una de les més rellevants del Procés.
Cinc punts d’inflexió forçats pel carrer
La sorpresa del 2012 va fer creïble el Procés
Probablement eren pocs els que esperaven una mobilització tan massiva el 2012, malgrat tenir el referent dos anys abans de la de l’Estatut. “Catalunya, nou estat d’Europa” va ser el lema amb què l’ANC es va presentar en societat com una entitat que ha acabat aglutinant bona part del clam independentista.
La Via Catalana va consolidar les entitats
400 quilòmetres de punta a punta del país i una reclamació que es va sentir a tot arreu: “Volem votar”. El 2013 les entitats sobiranistes es van consolidar després de repetir l’èxit de l’any anterior i van pressionar els partits perquè fixessin data i pregunta per a la consulta. Des d’aleshores, l’ANC i Òmnium ocupen un lloc a la principal taula de negociació política.
“President, posi les urnes”
Malgrat que el 9-N s’havia plantejat com una consulta i no com un referèndum, les discrepàncies al Govern i entre els partits i el rebuig de l’Estat generaven dubtes respecte a la votació. La mobilització del 2014 es va tancar amb una frase de Carme Forcadell que ha fet fortuna: “President, posi les urnes”.
Primer acte de la campanya del ‘sí’
L’independentisme va considerar plebiscitàries les eleccions del 2015 i no va desaprofitar el caràcter simbòlic de la Diada. Artur Mas va convocar eleccions per al 27-S i l’Onze de Setembre va començar la campanya. Els partidaris del sí es van concentrar a l’avinguda Meridiana de Barcelona en una nova demostració de força.
La Diada per tornar a parlar de referèndum
El full de ruta de JxSí no incloïa el referèndum. El 27-S ja s’havia presentat com un plebiscit, però l’independentisme no va assolir el 50% dels vots. Les entitats sobiranistes es van posar al costat de la idea de convocar un referèndum unilateral i van aprofitar la mobilització del 2016 per tornar-lo a posar sobre la taula.
