SALUT CIRURGIES
Efímers 12/02/2015

Les llistes d’espera tornen a la casella de sortida

El CatSalut aconsegueix reduir les cues a nivells del 2010, tot i que el pressupost ha caigut un 15,3%

Mario Martín Matas
4 min
L’any passat van fer-se a Catalunya unes 340.000 operacions quirúrgiques, el màxim dels últims anys.

BarcelonaL’espera per operar-se al sistema sanitari públic ha caigut a nivells del 2010, un èxit del sistema assolit gràcies principalment a l’augment de les intervencions quirúrgiques fetes -15.500 operacions més en l’últim any pels procediments que tenien un temps garantit màxim de sis mesos- i a les derivacions a altres hospitals de la xarxa per escurçar les cues en determinats hospitals.

El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, va explicar ahir l’esforç especial que s’ha fet durant el 2014 per solucionar un dels problemes que més crítiques genera al departament de Salut; i va felicitar tots els actors de la xarxa sanitària per les dades assolides. “Tothom demanava un esforç en aquesta línia i estem contents”, va resumir, en una roda de premsa amb presència de la majoria de càrrecs del CatSalut però sense el conseller Boi Ruiz.

Més eficiència

La millora de les dades ha sigut possible malgrat que el pressupost del departament va caure un 15,3% entre el 2010 i el 2014, gairebé 1.500 milions d’euros menys, i per tant l’eficiència ha tingut molt a veure en l’evolució de les llistes. Aquest argument va permetre ahir a Padrosa poder presentar un balanç positiu, un fet que no ha sovintejat gaire en aquesta legislatura als despatxos de la conselleria.

Com s’explica, doncs, aquesta millora? En primer lloc s’ha de remarcar que, dels 700.000 ingressos hospitalaris que es produeixen cada any a Catalunya, el 53% ja són per fer operacions quirúrgiques -el 2010 eren el 50%-. A més, cada vegada hi ha més intervencions que es fan en només unes hores, sense que calgui convalescència al llit, cosa que permet fer-ne més. Això, sumat a un millor control des de l’atenció primària dels pacients amb malalties cròniques, que protagonitzen menys ingressos a urgències perquè les seves descompensacions estan més controlades, explica en gran part aquest balanç positiu.

La reducció del nombre de pacients en llista d’espera porta associat la millora del temps mitjà per ser intervingut, que ara se situa en sis mesos i mig i permet que fins al 84% dels pacients s’hagin pogut operar en menys d’un any des que el metge els va prescriure passar pel quiròfan. Salut va assegurar que la millora de l’espera ha arribat també a les proves diagnòstiques, un camp en què s’observa una reducció de 47 a 40 dies per sotmetre’s a ressonàncies, ecografies o colonoscòpies. En aquest últim punt, però, també ha caigut prop d’un 5,5% el nombre de proves practicades.

Derivacions en augment

La derivació a altres centres és una de les principals crítiques que fan els sindicats i associacions de pacients, perquè entenen que s’han fet a base de minvar la capacitat dels centres que són totalment públics i, de retruc, de contractar més activitat als centres que, tot i que també formen part de la xarxa pública, funcionen com a concertats. Per aquests hospitals, fer més activitat representa també rebre més ingressos. El CatSalut, l’encarregat de comprar aquesta activitat pel fet de ser l’asseguradora pública catalana, va justificar-ho afirmant que els hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) acostumen a fer les operacions més complexes. Els pacients també acostumen a dirigir-se d’entrada als centres més grans, i per això la capacitat de resposta dels petits acaba sent superior, segons el Govern. “Creiem en una xarxa pública, independentment de la seva propietat”, va insistir Padrosa.

Del total de 16.253 pacients derivats durant el 2014, l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona va captar-ne uns 4.800, seguit pels 2.600 del Sant Rafael i els 2.500 de la Clínica Vallès. Es tracta de pacients que acumulaven més de sis mesos d’espera, tot i que tenien temps garantits, una situació que permet presentar una queixa formal davant d’administració. Ara bé, només 281 pacients van queixar-se afirmant que havien vist vulnerats els seus drets; una part molt petita de tots els que van ser derivats, cosa que igualment corrobora la proactivitat del departament.

3.600 incompliments

Padrosa també va explicar els canvis aprovats dilluns pel consell de direcció del CatSalut en relació a la gestió de les llistes d’espera. D’acord amb aquests canvis, les llistes d’espera no tornaran a presentar-se públicament com fins ara, amb un apartat concret per als 14 procediments que fins ara estaven garantits. El director va subratllar que aquesta modificació s’ha aprovat un cop s’han pogut millorar les xifres generals i, per tant, no es pot atribuir a Salut la intenció d’amagar xifres. A finals del 2013 eren 23.800 els pacients que veien vulnerat el temps màxim de mig any d’espera, però dotze mesos després aquesta xifra ha caigut fins als 3.621, una reducció espectacular que fa evident la intenció de Salut de solucionar un dels principals problemes que van generar les retallades.

Els nous temps de garantia, més enllà d’eliminar onze intervencions -com ara les operacions de galindons o amígdales, les circumcisions o les artroscòpies-, suposen la inclusió per primer cop d’una garantia en 22 operacions de càncer i els dos tipus d’operacions cardiològiques -les coronàries i les valvulars-. La garantia es manté en cataractes o pròtesis de genoll i de maluc, que eren, igual que les ara incloses per primer cop, intervencions que en gran part ja es feien amb caràcter d’urgència, com demostren les dades del CatSalut. Les 21.000 cirurgies oncològiques practicades l’any passat ja es van fer en menys de 45 dies i les gairebé 3.800 cirurgies cardíaques es van fer al voltant dels tres mesos després del diagnòstic. A l’espera que el govern espanyol aprovi el seu nou reial decret -els directius del CatSalut van destacar que des de mitjans del 2014 no s’ha produït cap nova reunió de treball-, el Govern es va mostrar convençut que els nous criteris fixats a Catalunya per garantir les esperes, en el pitjor del casos, compliran l’ordenament estatal.

El CatSalut va defensar que les noves xifres són un “punt d’inflexió” fruit de la feina que s’ha fet, i va assegurar que l’objectiu per al 2015 és continuar disminuint el nombre de persones en llistes d’espera. A més, va avançar que està ultimant una nova manera de presentar la informació als ciutadans, que podran arribar a conèixer el temps aproximat que encara hauran d’esperar a través d’internet.

stats