DIA INTERNACIONAL DE LES DONES, SEXUALITAT PRECOÇ

“Si no m’atreu el físic, no em paro a conèixer la persona”

Adolescents, professors i pares expliquen com afronten i gestionen l’evolució sexual dels joves

“L’aparença és tan important com la manera de ser. Si a tu no t’atreu el físic, no et pares a conèixer la persona”. Paula Molina, una estudiant de 3r d’ESO de 14 anys, ja ha convertit en una rutina diària dedicar uns minuts a posar-se una mica de maquillatge -“poc”, deixa clar- i a cuidar-se el cabell, que la fa anar de bòlit. A la roba també hi dóna una importància, però relativa. L’aspecte físic -defensa- explica com ets tu. “Si et cuides, els altres veuran que ets una persona segura”. Les seves amigues, de la mateixa edat, corroboren la seva tesi. Amb elles comparteix sortides, xerrades i aficions com la lectura. Entre els llibres que s’ha llegit hi ha Cinquanta ombres d’en Grey. Confessa que ho ha fet d’amagat del seu pare, però no de la mare. “És una mica fort per a la nostra edat”, admet. Tot i que li agrada la relació “passional” entre els dos protagonistes, ella prefereix un noi amb qui tingui “més confiança” i un tracte “més afectuós”.

L’arribada a secundària amb només 12 anys ha provocat que les nenes vulguin convertir-se en dones abans d’hora. “Ens trobem criatures que imiten models de noies de 16 o, fins i tot, majors d’edat”, explica Merche Montes, professora d’un institut de Sant Cugat del Vallès. És habitual que els docents presenciïn en els passadissos com aquestes nenes intenten “seduir” els seus companys quan encara no saben exactament el que és. “Assumeixen un rol d’adult quan no estan preparades i gestionen la relació d’una manera immadura”, alerta Montes. A la majoria de nens de la seva mateixa edat els “desorienta” veure com la seva amiga “de l’ànima” de cinquè o sisè de primària té aquest canvi d’actitud. “Es nota molt quan una noia vol lligar. S’acosten i et riuen les bromes, que de vegades no fan ni gràcia”, explica Ferran Oriola, que també és estudiant de 3r d’ESO. Al final, però, els dos sexes agafen el mateix rumb i la majoria de nens acaben sucumbint al reclamat estereotip de tia bona. “A l’hora d’escollir els meus amics m’és igual el seu aspecte físic, però si vull alguna cosa més... sí que hi dono importància. M’agraden les noies que es cuiden!”, explica el Ferran.

“Vull ser la mare, no l’amiga”

Intentar frenar la hipersexualització és difícil sobretot perquè hi ha nombrosos obstacles: Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp... i tot un reguitzell d’aplicacions desconegudes per a la majoria d’adults. Tot i així, per aconseguir-ho cal que el professorat i els pares vagin de bracet. “A escola intentem guiar, donar consells i ajudar... però és bàsic que a casa també es treballi”, apunta Montes. Treure el tema en edats en què les emocions tant dels nens com de les nenes semblen una muntanya russa i varien en poques hores és gairebé una proesa. “Aprofito l’oportunitat quan ell fa algun comentari”, explica Eva Miró, mare d’un adolescent. Esperar que ells en parlin obertament és una utopia i asseure’ls per fer-los la “típica” xerrada tampoc és efectiu. “Sempre tria el moment més inoportú, però intento utilitzar-lo perquè reflexioni sobre les fotografies que algunes de les seves amigues posen a Instagram. ¿Cal que pengi una imatge així?, li pregunto”.

La Paula té una bona relació amb la seva mare. “Li tinc confiança”, reconeix. L’orienta sobre quina roba li queda millor o en quina fotografia està més afavorida per, després, penjar-la a les xarxes socials. “Sóc més de Twitter perquè es toquen els temes d’actualitat”. Raquel Rodríguez, mare d’una nena encara petita, pren nota de tot el que veu com a professora per quan li toqui afrontar la situació. Una cosa sí que la té clara: “No vull ser l’amiga dels meus fills, sinó la seva mare”. Té un bon model a seguir, el de la seva pròpia mare. “M’ha ensenyat que molts cops s’ha de dir no ”.

Tenint en compte que les xarxes socials són la base dels referents tant “bons” com “dolents” que arriben a les adolescents precoces, els docents aconsellen posar l’ordinador de casa en un lloc comú. “Pots vigilar què miren, sense que tinguin la sensació que les controles”, explica Rodríguez. Les mares reconeixen que temen el vessant fosc de les noves tecnologies: el control d’un sexe sobre l’altre, els insults i, fins i tot, el ciberassetjament en edats en què les nenes ja comencen a tenir els primers nòvios.

La Paula ja s’ha enamorat, però ell -a qui mai l’hi ha dit- no “em va correspondre”. “Era un borde ”, deixa anar mentre se li escapa el riure. Neus Torrecilla, en canvi, va tallar amb el seu últim nòvio perquè s’havia de fer el que ell volia. “A mi també m’agrada que em deixin opinar”, reivindica. Les dues noies expliquen que va ser un “xoc” passar de primària a secundària. “Jo he canviat totes les meves amistats. No tinc relació amb cap company dels que tenia a primària”, explica la Neus. Els casos més difícils de gestionar -i que cada any es repeteixen als instituts- són els de les nenes que arriben perdudes a l’institut i que canvien en pocs mesos el xandall per roba sexi. “Passa, però treballant-hi s’aconsegueix que trobin el seu lloc, que no és ni un ni l’altre, si no un terme mitjà”, matisa Montes.

Més continguts de