DIA INTERNACIONAL DE LES DONES SEXUALITAT PRECOÇ

Un nòvio que no és tan dolç

Arriben a l’Estat les “relacions de sucre”: un home ric que paga a canvi de la companyia d’una noia

Obrir-se un compte de sugar babe és molt senzill: en pocs minuts ja tens accés als perfils de sugar daddies de la teva zona, com el d’un jove de Barcelona que als 29 anys busca una noia per menys de 75.000 dòlars, o el d’un pare de família de 47 anys que es presenta com a algú amb “una habilitat especial per connectar amb les dones i per entendre-les”. A primera vista, aquesta web de cites és molt similar a altres pàgines com Meetic, amb el to juvenil i desenfadat de Tinder. La distingeix, però, el fet que la relació que s’estableix és de pagament, entre un home ric i la seva sugar babe, una noia jove disposada a oferir-li “la seva companyia” a canvi de diners.

Fa prop de nou anys que aquesta web (TheSugarBabes.com) va aparèixer als Estats Units, i des del 2014 té presència a l’Estat. Una promoció de la pàgina assegura: “Sis sugar babes per cada sugar daddy!”, i en el cas d’Espanya l’estadística gairebé es compleix: 60 noies (19 de les quals són de Barcelona, 6 de les Balears i 2 del País Valencià) per 12 homes (5 també de Catalunya), tot i que la xifra de sugar daddies era més alta a l’estiu, quan s’hi sumaven turistes buscant “conèixer una espanyola” que els “ensenyés la ciutat”, tal com demanava un usuari al setembre.

Tot i que la web ofereix l’opció als nois de convertir-se en sugar boys, i a les dones de fer el paper de sugar mommy, la realitat és que gairebé tota la publicitat i el disseny de la pàgina pressuposen que ha de ser un home qui financi una noia jove i atractiva. El prejudici es compleix: no hi ha cap sugar mommy a l’Estat, i només hi ha dos sugar boys a Barcelona, interessats en altres homes.

A priori, la web no facilita trobades que necessàriament hagin d’acabar en sexe, però és impactant la franquesa amb què tant usuaris com administradors parlen de diners: “És important que deixis les coses clares”, recomana el lloc web mentre et crees un perfil, i requereix que emplenis la pestanya d’“ingressos”, on pots exigir entre 50.000 i més de 25 milions de dòlars. Estem parlant de prostitució?

La cap de relacions públiques de l’empresa, Angela Jacob Bermudo, ho nega categòricament: “La diferència clau entre ser una sugar babe i una prostituta és la paraula relació ”, i descriu les relacions “de sucre” com la típica “de nòvio-nòvia, només que amb un incentiu econòmic afegit”. Bermudo assegura, a més, que no permeten “prostitutes conegudes” a la seva web, i deixa clar que “aquest no és un lloc d’últim recurs per a les dones que no tenen més remei que buscar un home ric”. És difícil saber com deu ser la seva vida real darrere la imatge del perfil, però és cert que les noies que es fan dir sugar babes no sembla que estiguin en una situació desesperada: de les registrades a Espanya, cap no arriba als 28 anys, moltes es presenten com a estudiants i a les fotografies duen roba elegant. A més a més, en cap cas parlen de sexe a les presentacions, malgrat que la pàgina faci especificar, per exemple, si “tot és natural” o si portes “algun pírcing”.

Llegint el perfil de la majoria dels sugar daddies, com el d’un home de 46 anys que busca “algú amb qui viatjar i compartir les coses boniques de la vida”, fa la sensació que aquests homes s’escuren la butxaca per comprar una fantasia: que són capaços d’enamorar una noia bonica i delicada en la flor de la vida. De fet, la mateixa pàgina recomana a les “ babes ” que es mostrin “afectuoses”, i les encoratja a intentar que la seva relació amb l’home sigui exclusiva. L’intercanvi, doncs, és senzill: un sugar daddy només ha d’entrar al seu perfil per trobar les sol·licituds d’amistat de les joves, triar-ne una i organitzar una trobada, sense que l’empresa hi tingui res a veure ni s’endugui cap comissió (els beneficis els reben de les quotes que paguen els usuaris pel seu compte). Després d’un parell de cites, el “daddy ” pactarà les condicions econòmiques i, si la noia ho accepta, començarà el joc, i no tornaran a parlar del seu tracte de compra i venda.

Més continguts de