Tunísia, un país en estat de xoc que tem el terrorisme i el vell ordre

Els salafistes i els defensors de Ben Ali amenacen la transició

“Els jihadistes han atacat Tunísia perquè és l’únic país del món àrab que ha fet una revolució i que, encara que amb moltes dificultats, ha aconseguit gestionar l’endemà amb un procés polític”, explica a l’ARA Fathi Chamky, diputat al Parlament tunisià pel Front Popular, la coalició que agrupa els partits de l’esquerra. “El que volen és fer avortar aquesta experiència. I el problema no són només els terroristes, sinó els elements de l’antic règim [la dictadura de Ben Ali] que ara mateix inciten des dels platós de televisió a la mà dura i el retorn del vell ordre”, afegeix.

No és el primer cop que Tunísia és l’objectiu d’atacs jihadistes: sota el règim de Ben Ali, el 2002 un atemptat suïcida reivindicat per Al-Qaida va deixar 19 morts. Però des de la revolta popular que va posar fi a quaranta anys de dictadura, el 14 de gener del 2011, el fenomen s’havia pogut contenir.

Amb grups com la brigada Okba Ibn Nafaa, afiliada a Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI), confinats a les zones muntanyoses frontereres amb Algèria i Líbia, els atemptats terroristes s’havien centrat en la policia i l’exèrcit. En l’últim, el 17 de febrer, van morir quatre agents de la Guàrdia Nacional. Al juliol quinze soldats van ser assassinats al mont Chambi, en un atac que va ser durament contestat amb operacions de les forces especials i fins i tot amb bombardejos. Però fins ara l’Estat Islàmic no ha aconseguit implantar-se al país, tot i que es calcula que uns 2.000 joves tunisians s’han unit a les seves files a Síria, en un context de crisi econòmica que es tradueix en elevats índexs d’atur juvenil.

El principal grup salafista del país és Ansar al-Xaria, creat l’abril del 2011 per Abou Iyad, un jihadista lligat a Al-Qaida que havia combatut a Bòsnia i l’Afganistan. Va ser condemnat a 68 anys de presó i alliberat en l’amnistia decretada després de la caiguda de Ben Ali. El grup, però, s’ha afeblit després d’haver traslladat bona part dels seus membres a la veïna Líbia, enfonsada en un caos de milícies, i Síria.

Els islamistes també han protagonitzat violència política, com l’assassinat dels diputats Chokri Belaïd i Mohamed Brahmi, que van suposar un dels moments més delicats de la transició.

Salt qualitatiu

Però l’atac al museu suposa un salt qualitatiu. Un atemptat en un dels llocs més protegits del centre de la capital (sembla que els atacants es van adreçar al museu quan no van poder entrar al Parlament, situat al mateix complex) i, sobretot, contra el turisme, que és vital per a l’economia del país. L’atac posa en evidència les forces de seguretat i ara la clau és la reacció del govern de l’octogenari president, el conservador Béji Caïd Essebsi, que va guanyar les eleccions de la tardor i ha format coalició amb els islamistes d’Ennahda (que havien governat el país després de la caiguda de Ben Ali). A Tunísia molts temien ahir l’actuació del que ells anomenen el “sistema paral·lel”, l’aparell policial de la dictadura que no ha acabat de depurar-se en la transició.

La jove democràcia tunisiana afronta una triple amenaça: la crisi econòmica, el terrorisme i les forces del vell règim, que tindran la temptació d’agitar el fantasma jihadista per recuperar el poder i congelar o fer marxa enrere en les conquestes democràtiques.

La periodista i activista Sihem Bensedrine, que presideix l’organisme Instància Veritat i Dignitat, alertava també l’ARA d’aquest perill d’involució, poc després que es confirmés que dues de les víctimes eren de Barcelona, la ciutat on es va refugiar de la persecució de la dictadura: “Al darrere d’aquest atac hi ha els enemics de la democràcia, els que no volen que Tunísia acabi amb èxit la seva transició. Estem aterrits per la mort d’innocents i per l’atac directe a l’espai que simbolitza la sobirania popular. Sabem que la temptació de l’estat policial és recurrent al nostre país, i que ens queda molt per fer, però Tunísia ja ha traspassat algunes barreres i el poble no permetrà que tornem enrere”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat