Els catalans obren casa seva als refugiats

La proposta de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de crear una xarxa de ciutats refugi desperta una onada de solidaritat de ciutadans que s’ofereixen a acollir exiliats sirians

No van dubtar-ho. El drama dels refugiats els ha remogut per dins. Són ciutadans anònims que ofereixen casa seva per acollir refugiats sirians després que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, llancés la proposta de crear una xarxa de ciutats refugi. Les ofertes arriben de tots els punts de la geografia però la iniciativa no està organitzada i els ciutadans no saben on s’han d’adreçar. No va ser fins ahir que l’Ajuntament de Barcelona va habilitar un canal per recollir els oferiments dels ciutadans, que ja es compten per centenars. L’ARA ha parlat amb alguns d’ells.

Esther Suriñach

“Podem obrir casa nostra i ajudar en els tràmits legals que calgui”

Moguts per la convicció que els governs van massa lents “i no tenen interès real a ajudar”, Esther Suriñach i el seu marit ofereixen el seu pis de Blanes per acollir una o dues famílies que ho necessitin. “De diners i de temps per fer voluntariat no ens en sobren però podem obrir casa nostra, ajudar en els tràmits legals, proporcionar menjar o ensenyar idiomes”, diu Suriñach, bibliotecària. Ella, de 46 anys, i el seu marit, Antonio Bistrussu, de 55, viuen sols des que les seves filles van marxar a estudiar a Barcelona i els sobren dues habitacions. El seu vessant solidari no ve d’ara. Els pares de Suriñach havien acollit a Camprodon, d’on són originaris, famílies d’Ucraïna, i sempre han col·laborat amb entitats socials. No creu en la solidaritat a cop d’impacte mediàtic i lamenta que molta gent se solidaritzi ara perquè els sirians que arriben “no tenen la pell negra ni són de classe baixa” i, en canvi, no ho fessin quan “les barques desembarcaven a Lampedusa”. En tot cas, vol que el seu municipi, Blanes, també se sumi a la xarxa de ciutats refugi: “Inscriure’s en un registre i acollir gent ja és un pas més que quedar-se en l’impacte immediat de les imatges”.

Rafael Jariod

“Si tots acollim refugiats, deixarà de ser un problema”

Als 23 anys ja feia de voluntari, i ara, amb 62 anys, presideix l’ONG Ayuda al Desarrollo, així com la Federació Catalana de Petites i Mitjanes ONG. El botiguer Rafael Jariod fa anys que està vinculat a la cooperació internacional, i a través de la petita ONG que presideix han fundat escoles al Nepal o a Mali i la realitat dels refugiats no li és aliena. “Abans que Ada Colau oferís Barcelona com a ciutat d’acollida, ja vaig fer un escrit proposant que els ajudéssim perquè som germans”, diu Jariod, que compara les imatges de les riuades de refugiats sirians caminant cap a Àustria amb les dels catalans i espanyols que travessaven la frontera durant la Guerra Civil. “¿I què hem de fer nosaltres? ¿Mirar cap a un altra banda? ¿Si els governants no actuen, hem de tancar els ulls?”, es pregunta Jariod. Ell, que viu a Sant Sadurní d’Anoia, ofereix la seva casa a Calanda (Baix Aragó), que per les dimensions que té -180 metres- pot acollir fins a tres famílies. “És un poble petit i podrien tenir feina perquè els veïns són grans i hi ha terres per conrear”, afegeix. Jariod aposta perquè sigui la societat civil qui prengui la iniciativa. “No podem deixar-los abandonats perquè demà podem ser nosaltres. Hem de crear el mecanisme per acollir-los, i la societat civil s’ha d’implicar”. Ell ha escrit a la pàgina de Facebook de Colau oferint casa seva. “No em puc fer càrrec de milions de persones però sí d’unes quantes, i si tots ho fem, deixarà de ser un problema. No podem permetre que morin al Líban, a Síria o a Turquia”, conclou.

Nancy Osorio

“Econòmicament no estic bé però on mengen dos, mengen tres”

“Compta amb la meva ajuda. No tinc gaire espai a casa meva però encara que sigui a terra ens acomodarem. Compta-hi”. Aquest és el comentari que Nancy Osorio va deixar a la pàgina de Facebook de l’alcaldessa Ada Colau. Va ser al Facebook on l’alcaldessa va llançar la proposta de crear una xarxa de ciutats refugi que ja ha rebut més de 400 comentaris i adhesions de ciutats catalanes i espanyoles. La Nancy viu amb una ajuda de 426 euros. No pot pagar la hipoteca del seu pis del Poblenou i té tres fills d’entre 21 i 36 anys, al seu càrrec però això no la frena. “Econòmicament no estic bé, però on mengen dos, mengen tres, i per ajudar faig el que sigui -diu aquesta colombiana de 59 anys que és membre activa de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)-. A mi m’estan ajudant a fer la dació en pagament i ara jo també puc col·laborar”.

Talal Charaf

“Acollir el Karim i l’Amer va ser dur però vam aprendre molt”

L’advocat Talal Charaf va néixer a Síria i va mudar-se a Catalunya després que la seva dona rebés una oferta de feina. Fa dos anys i mig van acollir a casa seva el Karim i l’Amer, dos estudiants de la Universitat de Damasc. El seu barri havia sigut destruït, i havien de deixar la universitat per ingressar al servei militar. Van preferir fugir. Des de Beirut, on van arribar per carretera, van volar a Barcelona. “L’imperatiu moral i humanista és ajudar les persones que passen per circumstàncies difícils”, diu el Talal, que reconeix que l’experiència va ser dura: “La meva dona i jo no teníem fills, i de sobte ens vam trobar amb la responsabilitat de dos joves al final de la seva adolescència, lluny de la seva família i amb un estil de vida molt diferent”. Va ser difícil, però també molt estimulant: “Vam aprendre molt sobre la importància de la tolerància, el respecte i la generositat. Al final, ajudant algú també t’ajudes a tu mateix”. Ara, el Karim estudia informàtica de sistemes i treballa a temps parcial en un restaurant, i l’Amer estudia comerç internacional i ha trobat feina d’atenció al client. “No sé com deu ser l’orgull de pare, però tinc la impressió que ha de ser molt semblant a això”, conclou el Talal.

L’Ajuntament de Barcelona rep centenars d’oferiments

L’Ajuntament de Barcelona ha obert un compte de correu electrònic per “centralitzar l’allau de missatges” amb oferiments per ajudar els refugiats, que ja es compten per centenars. Les peticions es poden enviar al correu ciutatrefugi @bcn.cat, que va anunciar ahir Ada Colau. Fonts de l’Ajuntament creuen que les ofertes podrien arribar ja al miler. A les xarxes, aquest moviment solidari s’ha agrupat al llarg de tota la setmana sota l’etiqueta #josócrefugiat.

L’organització humanitària Unicef, per la seva banda, va voler aportar un punt de fredor a l’allau de solidaritat. “Lamentablement, acollir nens sirians a casa no és fàcil i, per sobre de tot, no és una solució a aquesta crisi, que és complexa i té moltes arestes. Des del punt de vista polític, la solució passa per acabar amb l’origen de tot plegat: la guerra -van dir en un comunicat-. La prioritat és que els nens estiguin amb les seves famílies, al seu país, amb la seva cultura i al costat de les persones que estimen”.