Quan la vaga deixa de ser una excusa per faltar a classe

BarcelonaEl llum està apagat perquè la trentena d’adolescents que fa uns minuts han entrat a l’aula -mig adormits, mig esverats- puguin veure la imatge del projector. La professora tecleja a l’ordinador i ràpidament carrega YouTube: avui veuran l’entrevista que el comediant nord-americà Trevor Noah li va fer a Greta Thunberg, l’adolescent sueca que ha liderat l’última revifada del moviment ecologista. “[Als Estats Units] L’emergència climàtica s’està discutint com si es tractés d’una cosa en la qual pots creure o no. D’on soc jo, és un fet”, afirma ella al minut 6:20, i tothom segueix en silenci. Però quan s’acaba el vídeo la classe es converteix en una mena d’aquelarre ecologista: “Per més que t’informis, no canviarà res; hem d’actuar”, diu un dels alumnes. “Els governs podrien haver prohibit tots els plàstics i no ho han fet; hem de fer alguna cosa perquè prenguin mesures”, deixa anar un altre. “És una vaga mundial”, recorda un tercer, sentint-se part d’un moviment global.

Aquesta escena es va produir dilluns dins d’una aula de 3r de l’ESO de l’Institut Escola Les Vinyes, a Castellbisbal. Al final, la mestra els va explicar quin era el procediment que havien de seguir si volien fer vaga: ahir era la primera vegada que ho podien fer. Però aquests últims dies s’han viscut situacions semblants en molts punts del país. Les aules han sigut l’espai on s’ha gestat la vaga pel clima que ahir va reunir 20.000 persones a Barcelona; una gran mobilització que, per primer cop en molt de temps, ha interpel·lat de manera massiva els joves, que han buidat les aules per sortir al carrer. Prova d’aquest reclam generacional són els 27 nuclis locals que Fridays for Future ja té al territori, molts dels quals nascuts en instituts. “Aquest cop no han aprofitat la vaga per quedar-se a casa”, diu l’Antonio Luengo, un dels mestres de la classe. Fa massa temps, lamenta, que el professorat de secundària està acostumat que “un dia de vaga sigui un dia de festa”.

Però alguna cosa ha canviat els últims mesos en aquests estudiants d’institut, que vesteixen tops que deixen enlaire el melic, shorts, vambes a l’estil Rosalía, els eterns pantalons de futbol... “Fa temps que notem una energia molt forta que hem de canalitzar”, apunta Luengo, que ahir també va participar en la vaga. Què els ha fet sortir de l’aula? La necessitat d’aturar la “destrucció” d’un món que és més seu que de ningú més: “Per davant de tot soc ciutadà d’aquest món”, diu una pancarta. I és que, si bé és cert que la vaga del 8-M va fer sortir al carrer molts alumnes, la diferència és que ara ells són els convocants. “Després d’anys instal·lats en una sensació de derrota, ara han vist que es poden canviar les coses”, creu Luengo.

Així ho creu també la Catalina Gayà, docent universitària i mare d’una filla d’aquesta edat, que fa uns dies li va demanar de fer vaga: “S’han empoderat i ens estan reclamant, simplement, que siguem adults”, afirma, i assenyala Thunberg com una figura clau d’aquesta mobilització. Agraeix que sigui “una líder gens sexualitzada” i que hagi posat sobre la taula temes com la síndrome d’Asperger, després de fer públic que en té. Aquests últims dies també han sigut per a moltes famílies, com la de Gayà, l’oportunitat d’engegar un procés d’aprenentatge col·lectiu amb els més joves de la casa: “Estem aprenent juntes. Hi ha hagut moments en què m’he sentit avergonyida del poc que sabia del canvi climàtic”, diu. Les eines d’aquest aprenentatge? Les clàssiques xerrades de sobretaula, però també d’altres de més actuals -com compartir vídeos per WhatsApp, enviar-se mems i comentar cartells- i donar exemple.

Nous protagonistes, velles eines?

Els rostres joves que van sortir ahir al carrer (i que van omplir milions de stories arreu del món) contrastaven amb el mecanisme clàssic que van recuperar els manifestants per reivindicar-se: el de la vaga i la manifestació, una eina que sempre n’hi ha que qüestionen. “La vaga segueix sent una eina potent, però la seva no és una vaga habitual: ells l’han utilitzat per demostrar que hem d’aturar-nos per reflexionar i repensar el model en què vivim”, explica Jordi Mir, professor de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials. Mir també recorda que Thunberg és una figura “molt cridanera” però que el moviment ecologista fa anys que fa feina. “La sensibilització dels més joves ha donat dinamisme a un moviment que sempre hi ha sigut però que no sempre ha tingut el mateix poder de convocatòria”, diu. Coincideix amb ell l’històric activista Pepe Beúnza, que recorda que “periòdicament la joventut es desperta i lluita” tot i que el poder la vulgui “adormida”. Beúnza, amb tot, reconeix el potencial d’aquesta última onada, que està més “informada” que mai: “Aquests joves han descobert el poder de la lluita no-violenta i han vist que la intel·ligència és la seva millor arma”. Potser és que ara aquesta generació està al límit: “O lluiten o no tindran, directament, futur”.