Es multiplica per cinc el nombre de llars que subsisteixen només gràcies als pensionistes

PalmaEl nombre de llars de les Illes Balears que depenen únicament i exclusivament d'un pensionista s'ha multiplicat per 5 durant la crisi, segons les dades de l''Anuari de l'envelliment' que publica la Universitat de les Illes Balears. 7.400 llars, segons els càlculs dels experts que elaboren aquesta publicació, no tenen cap altre ingrés que la pensió d'un dels seus membres.

A més, en el període 2007- 2013 s'ha disparat la xifra de llars on el pensionista conviu amb una família en què tots els seus membres actius estan aturats, encara que cobrin alguna prestació. En aquest cas, on la dependència és elevada però no total, s'hi troben 9.000 llars de les Illes.

El més preocupant de les xifres presentades aquest dijous per l'equip que coordina Carmen Orte és que els percentatges de dependència dels majors que tenen les llars de Balears amb problemes econòmics no només no baixa, sinó que es multiplica.

En opinió de l'expert Ferran Dídac Lluch i Dubon, "en una part important de les llars de les Illes Balears els pensionistes són els pals de paller econòmics, en una situació que hauria resultat inversemblant i imprevisible fa només uns anys".

I és que l'únic que resisteix mínimament l'envit de la crisi entre les famílies amb més dificultats és la tercera edat. De fet, és només en el segment d'edat de majors de 65 anys on la taxa de risc de pobresa relativa o exclusió social baixa a mesura que passen els anys. En la població femenina, del 23% de l'any 2010 s'ha passat a només el 17,6% de taxa de risc d'exclusió en només dos anys. En el cas dels homes, s'ha passat d'un índex del 19,3 al 15,3%.

En canvi, per exemple entre els homes joves, de 16 a 29 anys, la taxa de risc de pobresa passa del 27% del 2010 al 34,9 el 2011. És, precisament, l'empitjorament de les condicions de vida de la resta de segments de població el que fa que sembli que la situació dels pensionistes sigui millor, quan "ans al contrari, són un reflex del deteriorament de les condicions econòmiques generals de la societat", apunta Lluch en l'article 'Els impactes ocults de la crisi econòmica en la tercera edat'. Així, es desprèn de l'estudi que el descens dels indicadors de pobresa de la població major de 65 anys no significa cap millora real, sinó tot el contrari, ja que ha hagut de convertir-se en suport social en molts casos, i això s'ha traduït forçosament en pèrdua de poder adquisitiu, ja que amb els mateixos doblers han de viure més persones.

A més, els proporcionen ajut econòmic directe, acullen a casa familiars i gent propera, els ajuden a pagar la hipoteca o el lloguer, a més d'encarregar-se dels néts i de donar-los menjar o altres productes necessaris.

Les dones són el col·lectiu sobre el qual cau més pes, segons ha explicat Carmen Orte. De fet, a les Illes Balears més de la meitat del col·lectiu de la tercera edat són dones.

La solitud, la invisibilitat de la gent major i la manca de reconeixement social és una altra dura realitat que es desprèn de l'Anuari. Del col·lectiu de gent major, 83.310 viu sola, de les que més de 18.000 té més de 85 anys.