Ai Tsunoda: la judoka que no en tenia prou amb guanyar

Des que a principis d’any la judoka Ai Tsunoda (Lleida, 2001) va obtenir la nacionalitat espanyola i, per tant, el bitllet per poder competir internacionalment, la seva carrera esportiva ha canviat de dimensió, i és que a hores d’ara molt poques rivals han aconseguit tombar-la. Quan encara no ha complert la majoria d’edat, ja acumula més distincions que anys, i al llarg d’aquest 2019 ha assaborit la victòria en diverses ocasions. A la primavera es va proclamar campiona d’Espanya de les categories cadet i júnior; al juny va pujar al lloc més alt del podi a l’Europeu sub-18 i als Jocs de la Joventut Europea, i al setembre es va penjar la plata a l’Europeu sub-21. Tsunoda, però, va tocar el cel al Kazakhstan fa tot just un mes al coronar-se campiona del món cadet per abandonar la categoria per la porta gran. La lleidatana ja partia com una de les favorites per aconseguir el títol i va superar la seva primera rival en només divuit segons. Després d’avançar rondes amb molta solvència, i un cop a la final, va superar la compatriota japonesa amb paciència i determinació. “Abans competia només a escala nacional i no sabia quin paper faria, però m’ha anat molt bé. Havia rebut ofertes per competir amb França i el Japó, però finalment he pogut fer-ho amb Espanya, que és el que volia”. S’ha confirmat, per tant, que el seu debut fora de les fronteres podia ser tot un èxit.

Precedents familiars

Els seus pares ja practicaven aquesta art marcial a un alt nivell. Ell, japonès, i ella, francesa, van aterrar a la capital del Segrià ja fa anys i des d’aleshores ensenyen tots els seus coneixements, també a la seva filla, al Dojo Lleida. “Practico el judo des de ben petita. Primer no m’agradava, però em va convèncer el fet de començar a competir i veure que ho feia bé. Ara és la meva vida”. S’entrena entre tres i quatre hores diàries i ho combina amb els estudis de batxillerat, ja que té molt clar que vol seguir estudiant. “Més enllà que em pugui anar bé al món del judo, m’agradaria seguir estudiant, ja veurem què, però sí que m’agrada molt aprendre i parlar idiomes”. Aquesta pot ser una bona sortida per a ella, ja que a més de català, castellà i anglès, també parla francès i una mica de japonès. Vol seguir lligada al judo a escala professional, tot i que reconeix que és difícil viure exclusivament de competir, i a la llarga hauria de combinar-ho amb els estudis, tal vegada universitaris.

Tsunoda es mostra satisfeta per tots els èxits que està aconseguint, però no es deixa endur per l’eufòria. “Tinc molt marge de millora. A la meva edat es nota que soc molt directa i vull guanyar de pressa, he d’aprendre a ser més pacient. Durant tota la vida s’aprèn i s’innova, el judo és molt complex”, afirma. A les portes d’un any olímpic, Tsunoda no nega que tothom somia amb participar en una cita com els jocs. “Avui en dia no hi vull pensar. Per a mi el més important no és la medalla, sinó com millorar. Vull ser molt forta, guanyar de maneres diferents i mostrar un bon judo”, reconeix amb tranquil·litat. La pròxima cita del calendari és el campionat d’Espanya absolut, que se celebrarà a finals de novembre. L’any passat va quedar en tercera posició i ara mateix té entre cella i cella derrotar les dues rivals en qüestió, l’olímpica María Bernabeu i Sara Rodríguez. Tsunoda també celebra que en aquest esport no hi hagi un biaix de gènere com en altres, ja que “tots els esportistes s’entrenen i competeixen igual: ni la categoria masculina és més dura ni la femenina és més fàcil”, un motiu més per seguir somrient, gaudint i jugant damunt del tatami.

Més continguts de